Gramàtica de la fantasia

Pràctica 27

      “Gramàtica de la fantasia” de Gianni Rodari és tracta d´ una de les obres de més prestigi i més influents d´aquest autor. En ella exposa les seues idees pedagògiques, havent-se convertit en un referent per a molts professionals de l´ensenyança de la llengua i la lectura.

        Gianni Rodari va nàixer en Omegna (Itàlia) , el 23 d'octubre de 1920, i va morir a Roma el 14 d'abril de 1980. A més d'escriptor, Rodari ha sigut mestre, periodista, militant polític i divulgador de la nova pedagogia a Itàlia. Ha sigut considerat el pedagog de la imaginació per la seua gran labor al servici de la fantasia i fèrria defensa del xiquet, entenent a este com a creador actiu amb capacitat per a transformar el món.

          Els seus primers textos per a xiquets es remunten a 1948, en les pàgines de L'Unitá de Milà, Vie Nuove i Noi Donne. Allí van nàixer narracions curtes humorístiques, les seues primeres filastrocche, coples i retafiles lligades a la poesia popular italiana. Rodari ha publicat més de vint llibres per a la infància, en els quals combina la imaginació i la creativitat amb l’humor. Amb la Gramàtica de la Fantasia va rebre el premi més important que es pot concedir en la literatura infantil; el premi Hans Christian Andernsen.

         Gramàtica de la fantasia, recull un conjunt de relats i vivències del propi autor. El llibre està dividit en 45 capítols i en cada capítol es conta una història totalment diferent, com a molt fent referència a un altre capítol per la relació de la tècnica emprada amb l´anterior. Creant una proposta per a intentar enriquir l’ambient d’aprenentatge dels xiquets. Gràcies a la seua experiència trobem una gran mena de recursos, tècniques i activitats per a motivar als nostres alumnes a llegir i a crear les seues pròpies històries. Considere que amb aquest llibre vol transmetre a la societat que la imaginació ha de formar part del procés d’aprenentatge dels xiquets, com fa referència en aquesta cita:

“El uso total de la palabra para todos me parece un buen lema, de bello sonido democrático. No para que todos sean artistas, sino para que nadie sea esclavo” (Gianni Rodari)

      Creu en la capacitat transformadora del llenguatge, en el poder de la paraula per a projectar-se sobre tots els àmbits de la realitat del ser humà. Reconeix el mestre com "animador" i promotor de la creativitat. I proposa jocs que estimulen aquesta creativitat basant-se en les seues experiències amb els xiquets que ha tingut en els centres que ha estat. És per això que es tracta d’una ferramenta molt flexible. 

      L’autor exposa les seues tècniques referenciades en la seua experiència personal, però cal tindre en compte que no és un simple inventari de com crear històries, sinó un raonament pedagògic de gran utilitat, destinat tant per als pares com per als xiquets.

      Proposa una infinitat de jocs entre el llenguatge i la realitat ("exercicis de fantasia"). A través d'estos jocs, obri possibilitats per a incentivar la creativitat del xiquet. Les tècniques que s'expliciten en este llibre són: el binomi fantàstic, la hipòtesi fantàstica, el joguet com a personatge, el xiquet com a protagonista, el tractament de contes clàssics, faules, personatges de diversos materials, la construcció d'endevinalles i històries equivocades.

       Com he dit avanç, aquesta obra està plena de ferramentes i una diversitat de mètodes per a poder construir històries. Un dels sistemes que dona més importància l’autor és el “binomio fantástico”. 

      L'autor sosté que no pot nàixer una història d'una paraula solta, sinó que fa falta un binomi, dos paraules que lluiten entre si, com per exemple "perroarmario".

      El "binomio fantástico" precisa una certa distància entre eixes dos paraules, que una siga el prou estranya a l'altra i el seu acostament insòlit, perquè la imaginació es veja obligada a posar-se en marxa per a construir una història fantàstica en què ambdós elements estranys puguen conviure. En el "binomio fantástico" les paraules no són preses en el seu significat quotidià sinó que són "estranyades", tretes del seu context habitual. Per exemple, en el cas de la paraula "diván" el seu estranyament consistiria a tractar eixa paraula en els termes que parlaria d'ella una persona que mai haguera vist un divan ni sospitat els seus possibles usos. El procediment més simple per a crear una relació entre les paraules que formen un binomi és enllaçar-les amb una preposició i els articles corresponents.

    A continuació faré referencia a altres tècniques que també m’han agradat i volia destacar:

       La xinesa en l'estany: de la mateixa manera que quan es tira una xinesa a un estany es produeixen ones i distints efectes al seu voltant, "la paraula llançada a la ment per atzar produeix ones de superfície i de profunditat". Es produeixen associacions senzilles i complexes. Una paraula atrau a una altra per inèrcia. Una paraula a l'atzar pot funcionar com a paraula màgica.

      Un altre és el de l’error creatiu. A partir de l’error en l’escriptura o en la pronunciació de paraules, es poden crear noms de personatges, poblacions, etc. Aquesta tècnica ajuda als xiquets a construir històries de manera divertida i graciosa, allunyant-los de la sensació de por a equivocar-se. D’aquesta manera no oprimim al xiquet quan li diem que s’ha equivocat en alguna cosa i el motivem per a fer-ho millor la pròxima vegada.

     Rodari també proposa que no tot són crear histories, sinó que també es pot fomentar la creativitat i la imaginació mitjançant la creació d’endevinalles, com comenta també en un dels capítols.

    Un altra estratègia que recomana és utilitzar els contes clàssics que es saben tots els xiquets per a anar modificant-los durant el temps que es va contant i d’aquesta manera els xiquets al saber-se la història s’ha assabentaran i els resultarà graciós. A partir d’aquest moment podem invitar-los a que ells també imaginen una història diferent, quant més graciosa millor i així potenciarem la crea creativitat.

    Com a conclusió, dir que es un llibre que m’ha resultat molt útil per a utilitzar en la meua futura pràctica docent i del qual he aprés com fomentar d’un altra manera la creativitat i la imaginació dels alumnes.

Bibliografia utilitzada:

- Rodari, Gianni. (1973/2004). Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries. Barcelona: Columna.

Llegir per a crèixer i Poemania

En aquesta ressenya parlaré sobre dos llibres de vital importància en la nostra pràctica docent, tant a casa com a l'escola, aquests són anomenats "Poemania" i "Llegir per a créixer".

"Poemania" està escrit per Anna Ballester i l'editorial és Bromera. Tracta de ser una guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia i sorgeix per la necessitat i la falta de consideració en la qual es té la poesia. "Poemania" arreplega les reflexions didàctiques generades després de la realització de tallers de poesia amb xiquets de diferents edats i en diferents nivells educatius. Aquesta guia ofereix, fonamentalment, una relació d'activitats de caràcter lúdic per a practicar la lectura, l'escriptura i la representació de textos poètics, tant en l'escola com en l'àmbit familiar.

La lectura del llibre es pot fer de forma fragmentària, quan tinguem uns moments lliures, però els consells i les estratègies de motivació lectora s'haurien de dur a terme de forma constant durant tota la infància i l'adolescència si volem que siguen realment eficaces. L'objectiu de la guia és encomanar el plaer de llegir i escriure textos poètics en la nostra llengua i compartir moments màgics i commovedors. Les estratègies que proposem contribuiran a crear un ambient de treball engrescador, intentaran contagiar les ganes de transgredir les barreres del llenguatge quotidià.

Entre aquestes estratègies que anem a trobar en el llibre podem destacar una que s'anomena la "vareta màgica" que serveix per a la memorització de poemes però també es pot extrapolar a unes altres assignatures com matemàtiques a les taules de multiplicar. A més a més vull destacar una altra estratègia que dóna aquest llibre que s'anomena "el cadàver exquisit" que consisteix a unir frases seqüenciades entre els companys veient a soles l'última frase que hi ha i l'alumne continuar-la, aquesta estratègia és perfecta per a promoure la creativitat i la imaginació. 

Els pares senten la necessitat de disposar de materials útils per a gaudir de la poesia en família. Per això, moltes de les activitats que proposem es poden fer també a casa. En eixe sentit, s'ha tingut molt en compte aspectes com ara:

Els ulls del llac

"Els ulls del llac" és una novel·la que pertany a una trilogia de Francesc Mompó, escriptor valencià. Vaig tindre la sort, que Francesc va ser el meu professor de Llengua Valenciana en l'etapa de Batxillerat. He escollit aquest llibre, per la gran dedicació i implicació que va tindre amb tot el seu alumnat. Per motivar-nos cada estona més i per fer volar la nostra imaginació.

Francesc va nàixer a la Vall d'Albaida i va ser guardonat amb una sèrie de premis, entre ells el Premi La Forest d'Arana amb el poemari Viàtic Marí. Aquesta novel·la va ser publicada l'any 2000 editat per Alfaguara/ Voramar i en el qual podem apreciar una absència d'imatges bastant important, és a dir, no trobem cap il·lustració al llarg de la lectura. Aquesta lectura és per a un públic més major, adolescents en l'etapa de l'educació secundària obligatòria.

La història transcorre amb Carles com a protagonista, un jove de 17 anys que sempre eixia amb els seus amics prop de la seua casa i una de les coses que més desitjava era estrenar-se, però apareix una antiga aventura del passat amb la qual no ho va poder fer en aquell temps, Núria. Més tard, Carles té possibilitats d'estrenar-se amb Montse, una estudiant de filologia, amb la qual finalment es va estrenar, però al cap de poc temps se'n va penedir perquè estava enamorat de Núria. 

Es tracta d'una novel·la amb un llenguatge col·loquial, ja que cal tenir en compte que atén a un públic amb edats compreses entre els 14 i 16 anys, per la qual cosa jo ho recomanaria per a aquestes edats, encara que fins i tot es podria incorporar en sisé de primària, ja que, encara que el sexe siga encara un tema "tabú" en aquesta edat. S'ha de començar a introduir aquest tema a l'escola i respondre a les curiositats que afecten els nostres xiquets sense ningú temor i amb naturalitat.

A més, podem observar una sèrie de temes transversals com l'amor, l'amistat, el desig, el sexe... temes que els preocupa als adolescents i que no és del tot desgavellat començar a tractar-ho en sisé de primària, ja que avui dia, els xiquets/as estan més informats sobre aquests temes que fa uns anys. Em resulta una novel·la molt interessant per a tractar amb els alumnes de l'últim curs de primària, ja que els personatges que hi ha en ella són els típics adolescents i les típiques relacions que pots trobar tant en l'aula com fora d'ella, la qual cosa els pot ajudar a reflexionar o fins i tot aprendre sobre certs temes. És tot el que passa a la realitat.

En quant als paratextos, trobem la contratapa on es descriu una mica la vida i trajectòria de Francesc Mompó, a més un breu resum de la història que, al meu semblar, sona atractiu per a aquell jove que ho llitja, ja que es pot sentir identificat amb l'etapa i les experiències que el protagonista va a viure en la novel·la.

En les primeres pàgines d'aquesta novel·la trobem una mica d'informació sobre l'edició, etc., i una xicoteta dedicatòria a Anaïs i Pau, dues persones de les quals no tinc informació. D'altra banda, i com a curiositat, l'índex del llibre es troba al final de les seues pàgines, com ja vam veure en analitzar el llibre "L'ull de la mòmia". Em resulta curiós, això es degut perquè sempre m'he imaginat un llibre amb l'índex en les primeres pàgines per a tenir una visió general del contingut i fer-te una idea amb cada títol, del que anirà l'obra.

Per açò, la proposta que m'agradaria aportar a aquesta lectura seria fer una tertúlia per grups que, més tard, es convertiria en una tertúlia de tota la classe. La idea és plantejar una sèrie de preguntes a cada grup: què penseu que és l'adolescència?, quins canvis es produeixen de ser xiquet a ser adolescent?, és necessari eixir de festa, amb amics... per a ser un adolescent?, què és l'apetit sexual?, ho heu experimentat alguna vegada?

Per a concloure el que es vol aconseguir plantejant aquestes qüestions en xicotets grups és que no senten tanta vergonya a l'hora de compartir experiències, per la qual cosa, en estar recolzats per un grup, se sentiran més còmodes i les respostes seran més fidels a la realitat per a més tard compartir les respostes amb tota la classe, en una espècie de debat.

Gramàtica de la fantasia

La Gramàtica de la fantasia és l'obra més coneguda de Gianni Rodari. Gianni Rodari naix en Omegna (Itàlia) en 1920. En 1929 mor el seu pare i és enviat a viure amb una tia. Posteriorment, entra al seminari de Sant Pere Màrtir, on Rodari roman fins als 14 anys. Després obté una beca per a seguir estudiant. Encara que sempre va voler ser músic, va acabar sent mestre. Gramàtica de la fantasia no és un llibre per a xiquets, sí que ho és sobre xiquets.

L'autor fa una aposta per una escola i un ambient familiar que estimule al xiquet a crear, no solament a obeir i rebre coneixement de forma passiva. Proposa jocs que estimulen aquesta creativitat basant-se en les seues experiències amb els xiquets que ha tingut en els centres que ha estat. La creativitat dels xiquets s'ha de conrear en totes les adreces. La imaginació del xiquet s'ha d'estimular per a inventar paraules, així aplicarà els seus instruments sobre tots els aspectes de la seua experiència que desafien la seua creativitat.

“Las fábulas sirven a las matemáticas como las matemáticas sirven a las fábulas".

Gramàtica de la fantasia és una eina molt flexible. El seu principal propòsit és descriure diferents mètodes per a estimular la creativitat. Ens presenta diferents tècniques per a generar idees amb les quals construir històries. Per a ell, l'interessant és el procediment que desemboca en l'aparició de la idea, no la redacció del futur explique El principal mètode d'estimulació de la imaginació que proposa Rodari és el denominat "Binomi fantàstic".

Consisteix a enfrontar dues paraules estranyes entre si. El binomi de paraules obliga a l'ús de la imaginació per a posar-les en relació. Resulta molt important que les paraules siguen molt diferents/oposades. Rodari està convençut que el binomi fantàstic no solament es pot utilitzar per a la creativitat de la llengua i la redacció sinó també jocs que proposa podran ser útils per a les matemàtiques i altres camps.

"La función creadora de la imaginación es esencial tanto para los descubrimientos científicos como para el surgimiento de la obra de arte."

D'altra banda, Rodari fa esment de la hipòtesi fantàstica: mentre que en el binomi fantàstic es forma a partir de dos substantius (per exemple, armari i gos), en la hipòtesi fantàstica participen un substantiu i un verb per a formar la pregunta què passaria si "verb" i "substantiu"?

També un altre dels recursos més cridaners és el prefix arbitrari que consisteix a formar un binomi entre una paraula i un prefix. S'obtenen nous objectes, personatges o accions. Rodari ens parla de bispluma, minimillonarios o indeber. Proposa escriure dues columnes paral·leles, una amb prefixos i una altra amb substantius triats a l'atzar. A continuació, es combinen ambdues columnes.

L'error creatiu per la seua banda porta a un descobriment sorprenent. En aquest cas, Rodari ens proposa aprofitar els errors per a crear noves idees, quasi sempre de tipus humorístic. L'error ortogràfic de canviar Tanzània per Manzania açò deriva en la creació d'un nou país molt interessant.

L'element estrany és una part del binomi, i la resta d'elements l'altra. L'exemple que apareix en la Gramàtica de la fantasia és tan explicatiu que val la pena reproduir-ho. Es tracta de donar als xics en l'aula una llista de paraules perquè creuen una història amb elles, i la llista en concret d'aquest exemple és: xiqueta, bosc, flors, llop, àvia, helicòpter. Ha sorgit el binomi fantàstic "Caputxeta Roja - helicòpter".

Creació de personatges: el binomi "home - vidre" li serveix a Rodari per a crear un nou personatge. També utilitza "piano - vaquer". La gran cridada d'atenció d'aquest mètode és que la història ve donada en gran manera pel protagonista. En definitiva, imaginar històries sobre aquest tipus de personatges ens porta a un procés en el qual empaitem, ja que hem de tenir en compte les seues característiques per a imaginar les seues pors, capacitats, limitacions, i fins i tot la seua personalitat.

Videojocs per la seua banda consisteix a retallar títols de periòdics i revistes i barrejar-los per a aconseguir notícies absurdes i/o divertides.Per exemple: Un jutge / investiga per a ser més net / davant el fracàs de les negociacions.

Una altra opció és contestar a una sèrie de preguntes que configuraran uns esdeveniments i una història: Qui era?, On estava?, Què feia?, Què va dir?, Com va acabar?, o altres preguntes que ens podem inventar. Una forma divertida pot ser que un grup o una persona responga a la primera pregunta en una fulla i la passe sense que ningú puga veure la resposta. El següent grup o persona respon a la segona i així successivament. Quan s'acaba, es llig la història completa. El mateix es pot fer a través de dibuixos.

Després d'analitzar el “Binomi fantàstic” i les seues variants, una altra qüestió que presenta Rodari és la “creativitat”. Rodari critica l'escola tradicional. Es queixa que les capacitats més valorades d'un alumne són l'atenció i la memòria, mentre que la imaginació es considera secundària.

Fa un aclariment de la diferència entre la imaginació i la fantasia. Com bé diu, la imaginació és solament reproductora, mentre que la fantasia és creadora. Segons Rodari, la creativitat és sinònim de pensament divergent.

“Una mente creativa es activa, inquieta, descubridora de nuevos problemas allí́ donde otros temen indagar. La creatividad, además, tiene un carácter festivo”.

Rodari proposa una educació basada en la creativitat. Afegeix que, per a crear, és molt millor com més es conega de la realitat, perquè el coneixement amplia el radi d'acció de la ment creativa. Tot el pensament de Rodari sobre la creativitat, del joc, fins i tot de la necessitat urgent d'una reforma de l'escola, està sempre intervingut per la reflexió sobre el llenguatge. Rodari està convençut que la paraula és acció i que a través el seu ús creatiu és possible no solament transformar el pensament, sinó també la realitat.

Es pot concloure que el llibre es compon de dues parts clarament diferenciades, encara que barrejades quant a la seua localització en el text.La primera estudia mètodes per a estimular la creativitat. En ella s'engloben les explicacions sobre el "Binomi fantàstic" i les seues variants. També pertanyen a aquesta part altres propostes, com jugar a construir endevinalles, utilitzar els contes tradicionals com a matèria primera per a diversos jocs...

La segona pretén trencar les barreres a la creativitat. En aquesta part trobem les seues crítiques cap al sistema educatiu i les seues propostes de canvi. Però no solament es dirigeix a l'escola, aborda la família i la societat en general, perquè a Rodari li interessen tots els ambients en els quals es desembolica el xiquet. Parla de la utilització creativa dels errors, dedica una part del llibre a històries "tabú", analitza com fer que el xiquet vença les seues pors... La seua proposta és la de trencar les barreres a la creativitat utilitzant l'humor i la component festiva de l'acte de crear.

És interessant remarcar la idea que, per a crear, millor serà com més coneixement adquirim. Si considerem el coneixement com una col·lecció de conceptes, és clar que un major coneixement suposa un major nombre de conceptes disponibles. Si un binomi fantàstic consisteix en l'enfrontament de dos conceptes, la persona que conega major nombre d'aquests estarà en millor disposició de crear, per probabilitat. Creativitat i coneixement estan, sens dubte, molt lligades. Però hem de ser acurats i no confondre coneixement amb dades memoritzades.

BIBLIOGRAFÍA UTILITZADA:

• Cuatrogatos, B. (2017). Cuatrogatos.org. Recuperat 13 Maig 2017, a partir de http://www.cuatrogatos.org/show.php?item=147
• Rrpg, E. (2012). Gianni Rodari, “Gramática de la fantasía”. El rinconcito de Esther. Recuperat 14 Maig 2017, a partir de https://elriconcitodeesther.wordpress.com/2012/03/24/gianni-rodari-gramatica-de-la-fantasia/ 
• Rodari, G. (2016). Gramàtica de la fantasia (1st ed.). [Barcelona]: Labutxaca.