Llei 4/2018 del 21 de febrer de la Generalitat de plurilingüisme

Al nostre territori, la comunitat valenciana, trobem dues llengües oficials, el castellà, ja que és l’idioma oficial del estat, i el valencià, que és la llengua oficial de la comunitat valenciana. A la llei 4/2018 del 21 de febrer de la Generalitat sobre el plurilingüisme es parla sobre la recuperació del nostre idioma, el valencià a través de l’escola, i d’aquesta manera, situar al mateix lloc tant la llegua castellana com la llengua valenciana, que ara mateix és una llengua minoritzada, i per tant, ens falta un llarg camí per recórrer amb el fi d’aconseguir la plena igualtat lingüística.

L’objectiu d’aquesta llei es regular l’ensenyament i l’ús vehicular de les llengües curriculars, assegurar el domini de les competències plurilingües e interculturals del alumnat. A més, s’ha trobar que en les probes d’habilitats orals tenim els pitjors resultats i convé fer una major esforç per adquirir les habilitats necessàries.

Per a posar en acció aquesta llei de plurilingüisme les escoles han de repartir el temps de cada llengua oficial, és a dir,  de l’anglès, castellà i valencià, atorgant-li un 25% al castellà i al valencià i el temps destinant a l’anglès ha de ser entre un 15-25%. També, als alumnes d’incorporació tarda a partir de segon de primària se li realitzarà una adaptació d'accés al currículum.

Pel que fa a la divisió del temps de cada llengua, per a fomentar l’ús de la llengua de la nostra comunitat, i a més, millorar la competència en llengües estrangeres, se atorgarà al valencià un 50% del temps curricular i un 25% a l'anglès. Així, els alumnes quan acaben l’ensenyança obligatòria tinguen el nivell de valencià i castellà equivalent al B1 i un A1 a anglès, i en terminar els ensenyaments postobligatoris no universitaris tinguen un B2 en valencià i castellà, i un A2 en anglès, aconseguint així els objectius establits per aquesta llei.

Destacar que s’ha de posar en marxa plans específics de formació del professorat, doncs han de tindre les competències necessàries en castellà, valencià i anglés. Aquestes competències necessaris són l’equivalent al nivell C1 en cadascuna de les llengües mencionades abans.

         Finalment dir que aquesta llei s'ha d'implantar de manera progressiva, en el curs escolar 2018-2019 a infantil i primer cicle d'educació primària; al curs 2019-2020 al segon i tercer cicle d'educació primària; i finalment, al curs 2020-2021 a l'ESO i batxiller. l'avaluació s'ha de fer cada 4 anys.

ANDRÉS CASAÑS GÓMEZ

Llei 4/2018, esperança o engany?

Resumen Llei 4/2018

La Llei 4/2018, de 21 de febrer s’encarrega de regular l'ensenyament i l'ús vehicular de les llengües curriculars, alhora que tracta d'assegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals de l'alumnat valencià i de promoure la presència en l'itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres educatius. La nova llei s'aplica en tots els centres d'educació públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana. La norma s'implantarà de manera progressiva d'acord amb el següent calendari: en el curs 2018-2019 a l'educació infantil i primer cicle d'educació primària; en el curs 2019-2020 al segon i tercer cicle d'educació primària i centres d'educació especial, i en el curs 2020-2021 a l'educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional i formació de persones adultes. 

Les llengües curriculars en el sistema educatiu són, conforme al nou text, el valencià, el castellà, l'anglès i altres llengües estrangeres, devent els centres educatius promoure un ús normal del valencià. L'article 11 de la Llei 4/2018 disposa que la conselleria competent en matèria d'educació promourà que els centres educatius sostinguts amb fons públics vehiculen el 50% del temps curricular en valencià i un 25% del temps curricular en anglès.

D'altra banda la llei preveu recursos addicionals perquè els alumnes puguen aconseguir els objectius de competència lingüística, entre els quals figuren la dotació de professorat addicional per a implantar el Programa d'educació plurilingüe i intercultural i la promoció d'activitats complementàries i extraescolars en les quals es fomente la competència comunicativa oral en valencià i en anglès. Tindran prioritat en l'aplicació d'aquestes mesures els centres que escolaritzen alumnat majoritàriament no valencianoparlant o alumnat amb el risc d'exclusió, o un nombre elevat d'alumnat nouvingut aquells que promoguen la normalització del valencià i la millora de la competència en llengües estrangeres.

La llei defineix el projecte lingüístic de centre com l'instrument mitjançant el qual cada centre educatiu articula i concreta l'aplicació del Programa d'educació plurilingüe i intercultural d'acord amb les característiques del centre educatiu i de l'alumnat i assenyala que han d'elaborar-ho tots els centres de la Comunitat Valenciana de nivell no universitari sostinguts amb fons públics. Indica l'estructura que ha de tenir, els objectius que ha de complir i el procediment per a la seua elaboració, aprovació i avaluació de resultats.

Dins de la intervenció didàctica i metodològica en l'aula assenyala que el professorat del sistema educatiu valencià adaptarà la programació d'aula als objectius previstos en el projecte lingüístic de centre i prendrà com a referència metodològica l'aprenentatge integrat de llengües i continguts, devent la conselleria competent en matèria d'educació desenvolupar normativament els aspectes metodològics i els processos d'avaluació d'aquesta intervenció didàctica. A més, els centres d'educació secundària obligatòria han de coordinar-se amb els centres d'educació infantil i primària que tinguen adscrits per a garantir la correcta aplicació del Programa d'educació plurilingüe i intercultural i la seua continuïtat metodològica en l'aprenentatge de les llengües.

Nivell de coneixement de llengües exigible al professorat:

Per a l'acreditació del coneixement de llengües pel professorat tindrà competència suficient per a vehicular àrees no lingüístiques en castellà i en valencià el professorat que acredite nivell de coneixement C1 de valencià i C1 de castellà, respectivament, i per a vehicular àrees en anglès el professorat que acredite el nivell de coneixement C1 d'anglès, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.

La Llei 4/2018 entra en vigor el 23 de febrer de 2018, l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Les disposicions transitòries s'ocupen del calendari d'implantació i normativa aplicable fins a la implantació total del Programa d'educació plurilingüe i intercultural; de l'acreditació transitòria de la competència lingüística en anglès i del projecte lingüístic d'infantil i primària per al curs 2018-2019.

Reflexió personal:

Tot ciutadà valencià o que habite a la Comunitat Valenciana ha de saber expressar-se en l'idioma propi d'aquest lloc. Tanmateix, açò no és la realitat. La realitat és que hi ha milions de ciutadans en aquesta comunitat que som estrangers, que vam vindre quan tindríem 8/9 anys. Com a xiquets és prou fàcil aprendre l'idioma a causa del fet que hem estat/ estem escolaritzats i en el nostre voltant hi ha altres xiquets que parlen en valencià, podem estudiar-ho a classe amb ajuda dels mestres, etc. Però i els pares d'aquests xiquets? 

Aquests mai han pogut tindre la intenció d'aprendre el valencià perquè havien de treballar, no existeix cap programa d'inclusió per als adults i considere que fa falta. A banda d'aquesta xicoteta reflexió sobre el que passa diàriament, m'agradaria introduir una idea que li posaria a la nova llei. Cadascú es deslliure d'escollir com vol estudiar, tenim col·legis públics, privats i concertats i està clar que hem d'aprendre idiomes per al nostre futur. Per tants si realment volem que això siga profitós, jo inclouria 3 setmanes a l'any durant cada trimestre una d'immersions lingüístiques amb professorat natiu i que es puga fer en l'escola pública. Que tothom tinga l'oportunitat d'aprendre d'una forma divertida. Els nivells dels quals es parlen en la llei 4/2018  disminuirien considerablement.

Maria Magdalena Ungureanu

Reflexió llei 4/2018 del 21 de febrer de la Generalitat

Llei 4/2018 del 21 de febrer de la Generalitat

La nova llei proposta per la Generalitat regula i promulga el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. La idea principal és que les diferents llengües de l'Estat espanyol han de ser oficials a les respectives comunitats autònomes a les quals pertanyen per tal de preservar el patrimoni cultural i la riquesa lingüística. En el cas de la Comunitat Valenciana el valencià la llengua pròpia junt amb el castellà i tots els ciutadans tenen dret a utilitzar i estudiar en les dues llengües.

Per tal de recuperar la nostra llengua, el que planteja aquesta llei és fer-ho a través de l'escola, incorporant el valencià de manera progressiva en tots els nivells. Amb l'objectiu de superar les barreres idiomàtiques i eliminar els prejudicis de les llengües que conviuen en un mateix territori, donant-les la mateixa importància.

Tanmateix, el sistema escolar valencià és plurilingüe i intercultural, a més té diverses llengües curriculars com són el valencià, el castellà, l’anglès i altres llengües estrangeres. En el cas de la llengua estrangera, l’anglès principalment, es deu integrar de manera progressiva perquè l'alumnat puga aprofitar les estratègies d'aprenentatge lingüístic de les dues llengües oficials. Ja que Espanya és un dels països que ha de millorar el seu nivell de les habilitats orals en el cas de les llengües estrangeres. Endemés, s'hauria d'establir que la correspondència amb el temps curricular del valencià, castellà i anglès fora del 50%, 25% i 25%. On els estudiants, quan acabaren els ensenyaments obligatoris, tingueren com a mínim un B1 en castellà i valencià i un A1 en la primera llengua estrangera. En els casos dels alumnes nou vinguts de sistemes espanyols o estrangers, que s'incorporen al sistema educatiu valencià, els hi realitzarà una adaptació curricular segons els objectius marcats per aquesta llei.

Pel que respecta al professorat, es defèn que s'hauria de formar-los i de dotar als centres amb els recursos addicionals necessaris per tal que tot l'alumnat interioritzen els objectius i els nivells de referència marcats per la nova llei. Aquests hauran de comptar amb un nivell de coneixement C1 de valencià i castellà i per aquells que donen classes en anglès un nivell que acredite el nivell de coneixement C1.

Com ocorre amb totes les lleis, es plantegen uns objectius i idees que pareixen perfectes i que ens fan imaginar una realitat educativa quasi perfecta. Ara bé, malgrat això hi ha aspectes que no seran mai tan fàcils d’aconseguir com sembla. Això mateix és el que ocorre amb aquesta nova llei. Per exemple, quins són els paràmetres que hem d’establir perquè una assignatura siga en castellà o valencià? Quines assignatures són les més adequades per donar-les en una llengua o en un altre? Establim preferències en relació amb una o un altre?

Tanmateix, aquesta llei planteja que tot l’alumnat ha d’estudiar el valencià al sistema educatiu de la Comunitat Valenciana, obligant a tots al seu estudi per imposició, encara que no vulguen.  Amb açò el que aconseguirem serà que la gent que no li agrade el valencià li agafe mania i que l’odie sempre. Per algunes persones resulta aquesta llengua una necessitat per a comunicar-se, malgrat això hi ha persones que no prenen aquesta llengua com l’eina bàsica per a la comunicació i prenen el castellà en el seu lloc.

De la mateixa forma, als pobles on la parla que predomina és el valencià el que es deuria fer és donar-li més pes al castellà perquè tinguen el mateix nivell en les dues llengües. I al cas contrari, en les ciutats, on el valencià no té tant d’ús, hauria de tindre molt més pes del que es planteja en aquesta llei. A més de tractar la competència oral com l’eix vertebrador, introduint més classes on es practique aquesta.

Endemés, està molt bé la idea que tot el professorat tinga uns nivells de coneixement de la llengua (valenciana i castellana) molt avançats, però en el panorama actual resulta molt difícil aconseguir aquestes metes. Primerament per la manca de diners destinats a aquesta formació. També per la dificultat que presenta que els professors que porten en la professió molt de temps arriben a tindre un C1 en la llengua. El que seria necessari seria una motivació prèvia, més motivació, més comunicació dins del sistema educatiu, més actualització...

En conclusió,  podem dir que aquesta llei ens permet apropar-nos al plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, però podríem acceptar que aquesta és la solució definitiva?  

 

Reflexió llei orgànica 4/2018 del 21 de febrer de la Generalitat

Resum llei orgànica

            El valencià és l'idioma oficial de la Comunitat Valenciana a l'igual que ho és el castellà l'idioma oficial de l'Estat. La llei està orientada cap a la recuperació del valencià per mitjà de l'escola i així situar ambdós idiomes al mateix plànol d'igualtat. Per a fer açò possible des del govern es deuen impulsar medides per superar les barreres idiomàtiques entre els grups parlants i eliminar els perjudicis de la ciutadania. El coneixement de les llengües genera més oportunitats, obri portes de futur, i enriqueix la ciutadania amb diferents competències. Per tant, els objectius principals d'aquesta llei són: el redreçament de l'ús social de les llengües i la correcció de desequilibris socials i territorials, que han de servir per a vertebrar la societat valenciana en conjunt i aprofundir en les diverses varietats lingüístiques, i així promoure el respecte a la identitat plural.

            Com apareix abans mencionat l'objecte d'aquesta llei és regular l'ensenyament i l'ús vehicular de les llengües curriculars, assegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals de l'alumnat valencià i promoure la presència en l'itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres educatius.  Per aconseguir totes aquestes pautes és necessari que la conselleria competent en matèria d’educació ha d’informar les famílies, formar el professorat i dotar els centres amb recursos addicionals perquè tot l’alumnat puga assolir els objectius i els nivells de referència bàsics establits en aquesta llei.

Reflexió llei orgànica

            Una vegada fet un repàs als principals punt de la llei orgànica cal analitzar les diferents idees que apareixen. Primerament, la llei té uns objectius enriquidors i sempre basats en la consolidació dels valors, com per exemple de la igualtat entre les llengües. Endemés, dic la paraula valors, ja que no és sols una igualtat lingüística sinó darrere d'aquests articles també es trobarà l'anhelada igualtat territorial, on els valencians serem un grup. Ser de València pareix un privilegi quan llegim aquesta llei, ja que ens garanteix diverses d'oportunitat, tant socials com laborals. També, pense que molts punts d'aquesta llei són molt difícils d'alçar, però si existeix alguna oportunitat, tot deu començar per l'escola la segona casa dels xiquets/es (igual que afirma la llei), però sols treballant aquests conceptes a l'escola aconseguirem els objectius remarcats?

             En primer lloc, la formació dels mestres devia ser molt més exigent i no sols als que estan estudiant la carrera o els que l'acaben d'acabar, una formació continua del professorat per seguir millorant les seues competències lingüístiques. En segon lloc, el paper de la família és clau, ja que cal pensar si tots els membres de la societat desitgen aquesta igualtat. En tercer lloc, es deu produir un canvi en la forma de donar els continguts des de l'escola fins a la universitat, deixar un poc més de costat la gramàtica i incidir en aspectes orals, per exemple una mera visita a la llar de les persones de la tercera edat i mantenir unes converses amb ells enriquirà més un alumne castellanoparlant que li continues dient que no utilitza l'apòstrof. En quart lloc, cal analitzar quines assignatures es donaran en valencià, quines en castellà i quines amb anglès, ja que no és el mateix les habilitats lingüístiques que són necessàries per a l'assignatura de coneixement del medi que per a l'assignatura de plàstica. En últim lloc, la necessitat de tindre mitjans de comunicació amb valencià, pense que amb la caiguda de Canal 9 la majoria de valencians han deixat de sentir la seua llengua a la televisió.

            Per tant, l'educació és la principal font per al canvi, però sense l'ajuda de la societat mai aconseguirem una cohesió entre els parlants valencians. Un mestre/a no pot fer miracles amb l'ensenyament d'almenys 24 alumnes, perquè cal recordar que no sols ensenyem sinó també eduquem. En conclusió, es deu produir un canvi profund des de les arrels d'aquest sistema educatiu fins a l'últim punt, per tal d'unir una societat, per fer que totes les persones residents a València es senten valencianes, i vegen la igualtat entre les dues llengües oficials a la seua comunitat autònoma, el valencià i el castellà.

 Adrián Buitrago Moreno