Gramàtica de la Fantasia

Gramàtica de la fantasia

(2ª Pràctica 27)

Gamàtica de la fantasia, de 1973, és un llibre de Gianni Rodari on estan recopilades totes les experiències de l’autor mentre que ensenyava l’idioma italià a uns xiquets d’una família alemana. Rodari no parla a aquest llibre sobre què és allò que contava, sinó com se li ocorrien les histories i quins trucs utilitzava. Ell sempre portava damunt una llibreta, la qual anomenà “quadern de fantàstica” i ho anava anotant tot.

En 1970, a rebre el Premi Andersen, on va dir aquesta frase:“Cal tenir una gran fantasia, una forta imaginació per ser un gran científic —per imaginar coses que no existeixen encara—, per imaginar un món millor d’aquell en què vivim i posar-se a treballar per construir-lo...”

És un llibre que tracta sobretot de com ensenyar als xiquets a crear les seues pròpies histories, ja que els convida a l’art d’inventar i de crear-ne. És important destacar que la intenció de l’autor és fer veure a tothom que la imaginació també forma part de l’educació, i amb les seues tècniques ens mostra com potenciar-la.

Rodari ens parla al seu quadern de 45 tècniques, concretament, les següents: Antecedents; La Pedra en l'estany; La paraula "Hola"; El binomi fantàstic; "Llum i sabates"; Què passaria si...; El iaio de Lenin; El prefix arbitrari; L'error creatiu; Els vells jocs; Utilitat de Giosué Carducci; Construcció d'un Limerick; Construcció d'una endevinalla; La falsa endevinalla; Els contes populars com a matèria primer; Anem a confundir contes; Caputxeta Roja en helicòpter; Els contes al revés; Allò que passa després; Encisam de contes; Calcant contes; Les cartes de Propp; Franco Passatore posa "les cartes en un conte"; Contes en clau obligatòria; Anàlisi de la Befana; L’homet de vidre; Piano-Bill; Menjar i jugar a menjar; Històries de taula; El viatge al voltant de ma casa; El joguet com a personatge; Títeres i titelles; El xiquet com a protagonista; Historia Tabú; Pedrito i el Fang; Històries per a riure; La matemàtica de les històries; El xiquet que escoltava els contes; El xiquet que llig historietes; Historia per a jugar; La cabra del senyor Séguin; Si el iaio es convertix en gat; Jocs en la Pineda; Imaginació, creativitat, escola; Fitxes.

Com he dit anteriorment, aquestes tècniques serveixen per a ensenyar a crear històries. Hi ha un fum de xiquets que volen inventar i no saben per on començar, per això, Gianni Rodari considera que mereixen una resposta.

“Siempre hay un niño – diu Rodadri - que te pregunta: «¿Cómo se inventan las historias?», y se merece una respuesta honesta.”

També poden fer ús d’aquest llibre els mestres, perquè realment és una bona forma d’ensenyar la lecto-escriptura dins de la Literatura Infantil i juvenil.

Però Rodari no assoles vol introduir al xiquet en el món de la literatura, sinó que apropa a tot el món a endinsar-se en una historia i completar-ne la trama.

A continuació vaig a parlar un poc de les tècniques que més m’han agradat:

Què passaria si...? Aquesta és una tècnica que l’he escollit per la seua simplicitat, perquè considere que és fàcil d’emprar per qualsevol xiquet. La tècnica consisteix en fer preguntes a partir d’un subjecte i un predicat al atzar. Per exemple, la ciutat de Valencia, i el predicat “volar”: Què passaria si la ciutat de Valencia volara? Açí, els xiquets comencen a deixar volar la seua imaginació, perquè les possibilitats de donar una resposta a eixa pregunta són infinites. Poden imaginar-se com reaccionaria la gent, els problemes que ocasionaria aquest esdeveniment, les discussions que sortirien... En aquestes històries, els xiquets de ciutat es veuen obligats a fer intervindré personatges desconeguts, mentre que els de poble tindran nom i cognom perquè els coneixen prou. A més, quant més ridícules i absurdes siguen les preguntes que formulen, més creatives i divertides seran les respostes, és a dir, es fa ús de la fantasia per a relacionar-lo amb lo real. Un exemple que fica Kafka al seu llibre Metamorfosi, és la resposta a la pregunta Què passaria si un home es despertara transformat en escarabat?

Els contes populars com a matèria prima: Considere que és útil aquesta tècnica perquè tots coneixem un munt de contes i fabules populars amb les quals treballar, primer utilitzant tradicions com a font dels relats, i després desenvolupa la idea de canviar relats ja coneguts. Per això, aquesta tècnica va de la mà d’Anem a confondre contes. Aquesta tècnica es pot emprar en qualsevol moment a qualsevol lloc. Els xiquets recorden perfectament els contes que sentien de menuts i es saben de memòria tots els personatges. Per això, si els contem el conte un tant canviat, es donaran compte. I d’això justament consisteix la tècnica, en fer una paròdia dels contes populars, per a fer-los més interesants i que els tornen a atraure. Els xiquet/a començarà a canviar la història al seu gust quant més absurda millor. Aquesta és una tècnica que al principi pot irritar un poc als xiquets, ja que no volen sentir una versió distinta d’un conte que sempre ha segut d’una manera. Però poc a poc aprendran a desprendre’s d’aquesta por i a desfer-se de les idees fixes.

Allò que passa després: és una tècnica molt divertida  per a inventar-se nous finals o anar inventant-se una història sobre la marxa a partir de la pregunta “i després?” que fan els xiquets al narrador. Podem fer inclòs que un conte no termine mai, o que acabe quan el xiquet ja estiga satisfet i no pregunte més. També podem simplement introduir en la historia un element nou. Per exemple, al conte de Pinotxo, un xiquet introduí un tresor en la barriga de la balena, per la qual cosa, el relat continuà amb la recerca del tresor. O per exemple, podem destacar tota l’estona el fet de que el nas de Pinotxo cresca a cada volta que ment i que Pinotxo menta a propòsit per aconseguir llenya.

Seguint el mateix fil dels contes, trobem la tècnica d’Encisam de fabules, que com el propi nom diu, consisteix en mesclar dos o més contes en un. Assoles es té que pensar com unir-los bé i en què moment per a que ens quede tot un conte molt original, en el qual els personatges més distints conviuen fantàsticament.

Piano-Bill és una tècnica que utilitza als personatges per a crear històries noves. D’una banda, tenim l’opció d’agafar a un personatge, com pot ser un superheroi, i amb les característiques que coneguem d’ell (incloent les dels seus antagonistes) i a partir d’ací inventar noves aventures que li passen. Però per altra banda, tenim la possibilitat d’agafar a aquest personatge i canviar-li la seua personalitat, amb la qual cosa, ens eixiran histories totalment noves i distintes, o per exemple, canviar el seu poder característic per un altre; o un objecte, com la seua arma.

Menjar i “jugar a menjar”: he triat aquesta tècnica perquè crees que és una tècnica que tots coneixem, que hem fet o que ens la han fet a nosaltres, però pot ser desconeixíem la seua importància. Es tracta d’una tècnica basada en el diàleg d’una mare amb el seu fill. Un exemple seria les típiques paraules que es diuen quan li dones de menjar a un bebè: “Aquesta, per mamà, aquesta pel papà, aquesta pel teu germà i aquesta per iaia que està asegudeta a la cadireta...” Utilitzant personatges que siguen propers per al xiquet, aconseguirem despertar significativament la seua atenció, ja que els personatges es converteixen en les cullerades del seu menjar. Així, dinar es transforma en un joc per als menuts.

Una altra tècnica que m’ha agradat molt és la de Viatje al voltant de ma casa, perquè em pareix d’allò més divertit. Per a un adult, els objectes de la casa no tenen més importància que la seua utilitat, i no ens reparem a pensar en ells ja que formen part de la nostra vida quotidiana. Però per a un xiquet, tots els objectes de casa son motius d’experimentació. Una taula, per au adult, no té més misteri que allò que utilitzem per a dinar o ficar coses, però per a un xiquet menut, una taula pot fer de sostre, pot ser la seua cova. Una aixeta li ocasiona molts dubtes sobre d’on ix l’aigua o sobre si hi haurà un home a l’altre costat de la paret amb una mànega proporcionant aigua. De tots els objectes de casa podem crear una història, deixant volant la imaginació del xiquet. Però tenim que tindre cura d’açò perquè quan van creixent viuen en una mentida, per la qual cosa pense que tenim que deixar molt clara la diferencia entre jugar a inventar-nos coses amb ells i la realitat de les coses.

Parlant d’objectes, la tècnica El joguet com a personatge parla sobre la funcionalitat dels joguets per als xiquets. Podem trobar tota mena d’objectes reals en forma de joguet, des de persones (nines) com cotxes, ferramentes, cuines, cunetes, avions i qualsevol altre objecte que vos podau imaginar. Els joguets són com un món en miniatura que permet al xiquet manipular-lo i crear histories jugant amb ells. Poden inventar-se que són els pares de les nines, que tenen la seua pròpia casa amb cuina, o que són el propi cotxe personificat, que els animals parlen, li donen veu als ninots i juguen parlant, fent un monòleg constant. S’inventen la personalitat de cada joguet i les aventures que lis passen.

I molt paregut ocorre amb la tècnica de marionetes i títeres, que consisteix a fer teatres en els quals s’inventen una historia i li fiquen veu a les titelles creant la seua personalitat.

Com a conclusió, és un llibre molt divertit i creatiu, ja que dona un fum d’idees per a que tu també pugues escriure el teu propi, noves històries, les teues pròpies versions... A més és molt entretingut i amé, així com fàcil de llegir i atendre, perquè l’autor empra paraules molt comuns i intel·ligibles per a qualsevol que el llija, com diu en una de les tècniques: “comprendí que no siempre es necesario decir todo lo que se sabe. Por eso, en este libro, me abstengo cuanto puedo de emplear las palabras difíciles que conozco.”

Bibliografia:

-  Rodari, Gianni. (1973/2004). Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries. Barcelona: Columna. 

RESSENYA RECURS PER A L'EDUCACIÓ LITERÀRIA

Pràctica 24

RESSENYA RECURS PER A L'EDUCACIÓ LITERÀRIA

Després d’anar a visitar la Biblioteca de Valencia Nicolau Primitiu i informar-me, puc dir que és una biblioteca on es realitza una amplia varietat d’activitats encaminades a promoure la literatura i la creació literària en els xiquets, com per exemple, tallers, recitals, premis, obres de teatre, exposicions, encontres amb autors i publicacions específiques sobre didàctica de la lectura. Una labor en la que la biblioteca té molt present l’opinió dels seus destinataris, sobretot, la dels docents.

Per això, com cada any, es compromet a millorar les seues activitats, fent una enquesta per als mestres, que podem trobar açí:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScZbMjZd63rxdCjoITDoW21xXlzPefhYc82rIcKxJfu7KsA-w/viewform

A més, la Biblioteca Valenciana va informant als interessats sobre les seues novetats, per això, anima a que tothom que vullga assabentar-se s’apunte al seu correu electrònic: bv@gva.es.

El programa d’animació lectora que ofereix la biblioteca per al curs 2016-2017 és el següent:

Exposició:

Fins al 31 d’octubre de 2016, es fa un imaginari del món de Miguel Clatayud, on s’exposen panels amb la bibliografia de Miguel Calatayud i imatges de les portades de les seues obres de manera cronològica. Podem veure un vídeo sobre la exposició en aquesta adreça: https://www.youtube.com/watch?v=JulFN6Toez8&feature=youtu.be

Tallers:

Tallers per grups:

“La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu organitza habitualment activitats que puguen ser útils al món educatiu en la nostra tasca comuna de promoure el coneixement i gaudir de la literatura i de la cultura escrita.

Entre estes accions es troba la nostra oferta de tallers per a grups on prestem especial atenció a la creació literària. Per això, hem organitzat tallers perquè xiquets, jóvens, adults i majors puguen desenrotllar la seua creativitat. Estos tallers comprenen tot tipus de gèneres: Còmic, Narrativa, Poesia.

Com a novetat, enguany hem inclòs altres gèneres habitualment absents de les ofertes de tallers com són el Teatre, el Periodisme i la Biografia.

Així mateix, la Biblioteca Valenciana es fa eco en esta programació d’efemèrides de clàssics universals com Cervantes o Shakespeare (2016) o de figures com Vicente Blasco Ibáñez (2017), autor este últim al qual la Biblioteca Valenciana dedicarà un gran exposició en 2017 pels 150 anys del seu naixement.” Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

Còmic: vinyetes d’ahir i d’avui (Inclou visita guiada a l'exposició Imaginari. El món de Miguel Calataiud).

Narrativa: El Quijote (Inclou visita teatralitzada a l'exposició sobre Cervantes i Shakespeare)

Teatre: Hamlet (Inclou visita teatralitzada a l'exposició sobre Cervantes i Shakespeare)

Periodisme: “Premsa satírica” (Inclou visita guiada a l’exposició sobre premsa satírica valenciana)

Poesia: una mirada poètica (Inclou visita guiada especial)

Biografia: Com escriure una biografia (inclou visita guiada)

Historia: Blasco Ibáñez i el modernisme (Inclou visita guiada a l’exposició sobre Blasco Ibáñez)

Literatura: Blasco Ibáñez costumbrista (Inclou visita teatralitzada a l'exposició sobre Blasco Ibáñez).

Tallers per a particulars:

“Enguany hem prestat especial atenció a la creació literària. Per això, hem organitzat tallers per a grups perquè xiquets, joves, adults i majors puguen desenrotllar la seua creativitat, uns tallers que comprenen tot tipus de gèneres.

Junt amb estos tallers pensats per a grups escolars o associacions, enguany la Biblioteca Valenciana ha organitzat un taller molt especial dirigit a qualsevol interessat que desitge endinsar-se en el món de la creació literària. De la mà de l'escriptor i docent, Vicente Marco, i durant cinc dissabtes consecutius, aquells que els desitgen puguen iniciar-se en este apassionant món. I tot això en un espai singular de les nostres Lletres: el Monestir de Sant Miquel dels Reis. També, de la mà de María Ángeles Chavarría, aquells que ho desitgen poden iniciar-se en aquest apassionant món, en concret en la escriptura de la biografia” Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

Creació literària (Vicente Marco)

Com escriure una biografia (María Ángeles Chavarría)

Taller escolar d’estiu:

"La Biblioteca Valenciana ha organitzat este taller especial en què, partint de textos d'escriptors valencians com Blasco Ibáñez, Miguel Hernández, Joan Fuster o Azorín, els participants treballaran els objectius del mil·lenni per mitjà de dos divertides activitats en què la paraula escrita és la protagonista. A més, visitaran el Monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana." Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

Taller: Escriptors responsables. La Biblioteca Valenciana amb els objectius del Mil·leni.

Trobades:

“Segurament, la més important d'estes iniciatives és el cicle Escriptors en la Biblioteca Valenciana que pretén acostar la lectura a tot tipus de públic, especialment als més joves. Un cicle pel qual han passat ja més de 50.000 persones i en el que la col·laboració amb el món educatiu és primordial. En eixe sentit, les trobades són la culminació d'un treball que comença en les aules amb l'estudi de l'obra d'un escriptor o escriptora i que culminen amb una xarrada amena i interactiva entre l'autor i els seus (nous) lectors.” Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

Els escriptors que trobem són: Victor G. Labrado, Luis Landero, Fani Grande, Marta Sanz, Antonio Cabrera, Joan Olivares, Teresa Broseta, Antonio Muñoz Molina, Miguel Calatayud-Cristina Durán.

Teatre:

"Enguany hem volgut prestar especial atenció al teatre. Per això, hem organitzat diverses representacions teatrals com esta versió dramatitzada sobre el Segle d'Or Valencià, coincidint amb el final de l'Any Isabel de Villena. En esta obra, la Companyia CRIT ens porta al segle XV valencià a través de molts dels escriptors que van viure en la València de llavors. Un espectacle "solidament bastit, divertit i didàctic", en paraules de Josep Lluís Sirera, que "representa una passa endavant en el camí de CRIT per tal d'acostar el nostre riquíssim patrimoni cultural als valencians d'ara". Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

Any Isabel de Villena: Quatrecents!! Podem veure el teatre en aquesta adreça: https://www.youtube.com/watch?v=uIGHGennTbw&feature=youtu.be

"Enguany hem volgut prestar especial atenció al teatre. Per això, hem organitzat diverses representacions teatrals com esta versió dramatitzades dels Entremesos de Cervantes, autor del qual es compleix en 2016 el 400 aniversari de la seua mort i del qual la Biblioteca Valenciana custòdia una important col·lecció, l'anomenada Col·lecció Cervantina, formada per més de 4.000 documents. En este espectacle s'escenificaran dos dels entremesos cervantins més coneguts, El jutge dels divorcis i El retaule de les meravelles, constituint una nova ocasió per a tornar a reivindicar la bona literatura i el bon teatre." Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

IV Centenari Cervantes: El juez de los divorcios, El retablo de las maravillas. Podem veure el teatre en aquesta adreça: https://www.youtube.com/watch?v=EvdC2nVKseY&feature=youtu.be

Club de lectura-conferències

La necessitat dels clàssics

“El Club de Lectura Sant Miquel dels Reis pretén ser un fòrum permanent de conversacions literàries. Naix amb la idea que els lectors tinguen un espai propi, en un marc arquitectònic incomparable, on escoltar i parlar de llibres. La bona acollida de la primera temporada del CLUB DE LECTURA I CICLE DE CONFERÈNCIES sobre la necessitat dels clàssics ha sigut un estímul per a projectar una segona edició. Tal com hem fet en la primera temporada, ens proposem alternar conferències i reunions del Club de Lectura amb temps suficient per a llegir o rellegir els llibres seleccionats. El criteri de selecció ha vingut dau pel suggeriment que, més enllà de les nostres fronteres lingüístiques i temporals, i inclús de les preferències personals, hi ha un món de simpaties i diferències que ens invita a superar la "pobresa de l'experiència": el de la Weltliteratur o "literatura mundial", com la va designar Goethe. Ens alegra comprovar que l'afany de conèixer els grans autors universals passa per consolidar, en la Biblioteca Valenciana, una comunitat de lectors que comparteixen la idea que el millor d'un llibre no s'esgota en si mateix, ni en un mateix." Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

Dies especials

Dia del Llibre Infantil i Juvenil en la Biblioteca Valenciana, con Sensi Romero

"La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu organitza habitualment activitats que puguen ser útils al món educatiu en la nostra tasca comuna de promoure el coneixement i gaudi de la literatura i de la cultura escrita. Junt amb els tallers pensats per a grups escolars o associacions, enguany la Biblioteca Valenciana, en el marc del Programa d'Animació a la Lectura 2016-2020, ha organitzat dos activitats molt especials per a xiquets i pares en una data tan emblemàtica com el Dia del Llibre Infantil i Juvenil (2 d'abril) : un taller infantil per als més menuts i una xarrada dirigida a pares i educadors que vullguen introduir en la lectura als xiquets i xiquetes. I tot això en l'incomparable marc del Monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana, i de la mà de l'escriptora, editora i presentadora valenciana, experta en literatura infantil, Sensi Romero." Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

Animals!

Animals!

Pràctica 19

Bibliografía:

- Maria Jesús Bolta. (2002). Animals!. Barcelona: La Galera.

“LLEGIR PER A CRÈIXER” i “POEMANIA”

Pràctica 27

          Llegir per a créixer, de l’autor JC Girbés, és una guia pràctica per a pares que mostra una sèrie d’estratègies i consells per a fer fills lectors. Va dirigida principalment per a pares, encara que els mestres poden extraure algun consell. És un llibre de l’editorial Bromera, la qual té una fundació per al foment de la lectura.

I sobre açò parla aquesta guia, sobre com fomentar la lectura dels més menuts a partir d’agafar-li gust a llegir. El llibre gira entorn a quatre camps temàtics: la importància de la lectura, com contagiar el gust per la lectura, consells per a escollir el llibre adequat i un conte per a començar.

És cert que sempre em sentit parlar de que la lectura porta molts beneficis per als xiquets, però no estem molt segurs de quins són aquets exactament. A més, està clar que no tots els xiquets comencen a llegir pel seu propi peu, però tampoc sabíem com fer que els xiquets llisquen. En aquesta guia em trobat les respostes a aquets dubtes:

La importància per la lectura: en la societat actual, és molt difícil fer lectors, vull dir, fer llegir a aquelles persones que no ho fan per vocació perquè no els interessa o no els atrau la lectura. I es que amb les noves tecnologies sempre tenen alguna distracció més atractiva. Per això, la clau està en fer que vegin la lectura con una activitat d’oci i no com una imposició. En primer lloc, tenen a aprendre a veure els llibres com un objecte més, un  objecte de companyia amb el que passar-ho bé, veure els dibuixos, aprendre coses noves, contar histories... Però tenim que saber que un lector no és aquella persona que sap llegir, sinó aquella persona que te disposició per a fer-ho.  El problema és que moltes persones posen les excuses de no tindre temps, però si t’agrada la lectura traus temps com per a qualsevol altra activitat; també diuen que costa molts diners, encara que hui en dia ens gastem més diners en altres coses com la moda o el gimnàs i no ens sap greu; o l’excusa de que no saben valencià, però tot es posar-se; i sobretot diuen que és un rotllo, però s’equivoquen. Açò es perquè encara no han trobat el llibre adequat que els agradi tant que els faci llegir.

Però retornant al tema, perquè és important llegir? S’ha demostrat que els alumnes que normalment llegeixen destaquen en l’àmbit escolar sobre la resta, doncs tenen major agilitat mental, més coneixements, vocabulari, coneixen les regles d’ortografia, són més crítics i tenen més cultura. En conclusió, llegir ens enriqueix en les nostres hores d’oci. Com deia Joan Fuster: “Al capdavall, llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera”. (P.19).

            Com contagiar el gust per la lectura: els pares tenen que ser els primers que inicien als xiquets en la cultura literària, per això és molt important que ells siguin els primers que llegeixin, perquè els xiquets fan tot el que fan els adults. A més, si volen que els xiquets llegeixin, tindran que tindre els llibres a la vista i a mà, no guardats en el prestatge ni ben col·locats.  D’altra banda, tenen que introduir als llibres en els temes de conversa amb el xiquet, per a que ells ho veuen com una cosa normal, com per exemple, dir-los: “Veus eixa poma? Veritat que es pareix a la que li dóna la bruixa a Blancaneus?” (P.27). També és important fer aquesta activitat compartida, llegir amb ells, fer-los que els recomanen llibres, que es senten com si foren els mestres dels seus pares, que els expliquen el que estan llegint, que els ensenyen valencià ells mateixos... Una bona opció també és tindre a casa un lloc compartit on els pares gaudeixin d’una lectura junts. Els pares poden també regalar llibres com a regal d’aniversari o per nadal, però primer tenen que conèixer molt bé els seus gustos.

Les coses que no tenen que fer són imposar-los la lectura de manera obligatòria, donar-los premis per llegir, no fer que es desmotiven quan estan començant a llegir i no llegeixen bé, dir-los sinònims de les paraules que no entén per tal de que no es frustri buscant cada cosa al diccionari, perquè, com diu al llibre, “La lectura requereix un esforç intel·lectual. És per això que necessitarem paciència per a fomentar-la”. També tenen que deixar que el xiquet trobi per ell mateix el llibre que li agradi tant que el faci voler llegir en el futur, perquè si li imposen una lectura que no li agrada no voldrà llegir més.

L’autor destaca també que els gustos han canviat. El que de menuts els agradava als pares no va a agrada-li al seu fill.

No tenim que forçar al xiquet en que faci resums sobre el que ha llegit, ni dir-los que llegir és bò, ni relacionar els llibres amb el col·legi, perquè sinó li llevarem la il·lusió.

            Consells per a escollir el llibre adequat: abans del 5 anys tenen que tindre llibres de draps, amb textures, de cartó, de plàstic, sonors... amb molts colors; dels 6 als 8 anys els llibres han de ser molt llamatius i que responguen a tots els dubtes que tenen sobre el món ja que estan en la edat dels perquès. De 9 a 12 anys és l’edat en que ja saben llegir i assoles volen passar-ho bé amb la lectura. A partit dels 13 anys la temàtica del llibre dependrà de la seua personalitat.

            Un conte per a començar: es té que començar des de que naixen a contar-los contes. Quan són més majors, cal contar-los un llibre cada nit i mai negar-li-ho quan el demana. Pel dia es pot contar un conte d’una manera més activa, ficant veus, diferents entonacions, amb titelles o ninots, transmetre sentiments... Però per la nit és més recomanable que la historia sigui més tranquil·la i es conte més lentament per a que s’adormen.

            Crec que l’autor ha sabut plasmar molt bé les seues idees perquè el llibre està redactat d’una forma molt clara, escriu com si estigués parlant, amb unes expressions i paraules molt simples, quotidianes, del dia a dia, com per exemple “Stop! Això sí que no!” (P.15) o “Perfecte... Ja tenim un xiquet que odia els llibres. I pot ser, també el seu amic Marc...” (P. 39).

            A més, l’autor fa referencia a altres llibres i menciona altres novel·les com: Joan F, Mira; Enric Valor; el conte de Blancaneus; l’autor Daniel Pennac; el llibre de Com una novel·la; personatges com Mortadelo, Tintín, Pumbi;  novel·les com La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda; Mor una vida, es trenca un amor, Només la mar ens parlarà d’amor, de Joan Pla; el conte d’Alicia en el País de les Meravelles... tot un arsenal d’al·lusions que ens fan veure que l’autor entén de LIJ.

M’ha agradat també que al marge de cada pàgina posi un breu resum en negreta sobre el que parla.

Tant va ser l’èxit que tingué aquest llibre que es va escriure un segon llibre relacionat amb el primer, anomenat: poemania. Poemania és un llibre de l’autora Anna Ballester, també de l’editorial Bromera. Es tracta d’una guia per a pares i mares i docents que tracta de com fer l’ectors a partir d’una sèrie de recursos i estratègies.

A més, podem trobar un sortit d’activitats per a fer amb els xiquets tals com: activitat per a llegir en veu alta, jocs per a memoritzar poemes, activitats de dramatització, escriure o recrear poemes, etc. També hi ha al final una webgrafria i bibliografia sobre LIJ.

Una cosa que m’ha agradat molt és que totes les activitats que es plantegen estan exemplificades. Damunt, hi ha variants per a treballar en les escoles amb grups a casa, o a casa en grups més reduïts de tres o quatre persones.

Es treballa molt la musicalitat de les paraules, la expressió, la creativitat, la memorització,

El llibre es divideix en 4 grans blocs: activitats per a llegir poemes; activitats per a memoritzar poemes; activitats per a escriure i redactar poemes; i dramatitzar poemes.

A continuació, vaig a explicar un poc un exemple de cadascun que més m’ha agradat:

Una proposta per a llegir poemes és la “trobada de versos”. Consisteix en ordenar un text desordenat amb una coherència. El/la mestre/a ha triar quatre poemes adaptats a la seua edat i fotocopiar-los, cadascun en una cartolina d’un color per a diferenciar bé cadascun. Farà dues copies de cadascun y el plastificarà. Agafarà una de les copies d’un poema i el retallarà per fragments (estrofes o versos) segons la seua llargària. Farà el mateix amb els altres tres poemes. Es ficaran totes les targetes retallades en una caixeta i es repartirà una targeta per a cada alumne. Tots es fiquen en cercle i cadascú llegirà el seu fragment. Poc a poc s’adonaran de que cada color pertany a un poema, i acabaran juntant-se per grups de colors per a després ordenar el poema.  Per a ordenar-lo tindran que tornar a llegir cadascun la seua part i anar provant per veure si te sentit. La mestra penxarà mentrestant l’altra copia del poema per la classe perquè puguen comprovar-lo quan acaben.

És una activitat que m’agrada molt perquè considere que els xiquets tenen que empatitzar amb l’autor per a descobrir què és el que vol expressar amb el poema, és a dir, veure la historia com un tot i tindre una idea per a poder ordenar el fragments a partir d’ací.

En quant a les activitats per a memoritzar poemes, un exemple seria “Roda de sentiments”. Es fan grups de 5 y li repartim a cada grup un sobre amb el sentiment en que tenen que llegir el poema. Se lis dona el mateix poema a cada grup i cadascú el memoritza de manera oral d’acord amb el sentiment que li ha tocat.

Després d’un temps, cada grup recita de manera oral el seu poema, de manera que tota la classe senta el mateix poema en diferents sentiments.

Per a escriure i redactar poemes podem fer l’activitat de “fantasia en vers”. És una activitat molt divertida i participativa, on una persona té que dir en veu alta el que voldria ser de major, i la resta de la classe té que continuar la frase dient per a què voldria ell ser-ho, amb la condició de que ritmen la última paraula de les dues frases. Després la persona elegís una de les respostes que els seus companys han triat per a ell y forma una ritma. Per exemple: el xiquet/a diu “jo voldria ser una fada” i la resta s’inventa “per a donar-te una abraçada”. Amb aquesta activitat es treballa la ritma i la col·laboració.

Personalment, aquest llibre m’ha sorprès molt perquè mai havia llegit un llibre on s’explicara com treballar la poesia, i crec que és molt important perquè jo personalment sempre he cregut que la poesia és el gènere més difícil que existeix ja que són textos que tenen molt de sentiment i tens que saber, per una banda, com transmetre aquesta historia amb sentiment, i d’altra banda, que ritmen tots els versos.

Com a conclusió, crec que els dos llibres es complementen molt bé ja que el primer està més dirigit a activitats per a casa i el segon per a classe. A més, al primer es fomenta la lectura en sí i el segon es centra més en l’àmbit de la poesia d’una manera més pràctica.

Bibliografia:

-        Girbés, Joan Carles. (2006). Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors. Alzira: Bromera. 

-        Ballester, Anna. (2009). Poemania. Guia per a fer lectors i lectores de poesia. Alzira: Bromera

La gallina que pogué ser princesa

Pràctica 21

Bibliografia:

- Cano, C. (1993) La gallina que pogué ser princesa. Anaya.

El principito

Pràctica 20

El Petit Príncep (en francès: Li Petit Prince) és un clàssic de la literatura francesa que ha estat sorprenent al món per generacions. Encara que generalment associat preferentment als xiquets i adolescents per la seua prosa lleugera, és important que els lectors no deixen passar desapercebuda la capa més profunda que subjau en el treball.

El Petit Príncep és un conte poètic que ve acompanyat d'il·lustracions fetes amb aquarel·les. En ell, un pilot es troba perdut en el desert del Sàhara després que el seu avió patira una avaria. Per a la seua sorpresa, és allí on coneix a un xicotet príncep provinent d'un altre planeta. En les seues converses amb ell, el narrador revela la seua pròpia visió sobre l'estupidesa humana i la senzilla saviesa dels xiquets que la majoria de les persones perden quan creixen i es fan adults. La història té una temàtica filosòfica, on s'inclouen aquestes crítiques socials dirigides a la “estranyesa” amb la qual els adults veuen les coses. Estes crítiques a les coses “importants” i al món dels adults van apareixent en el llibre al llarg de la narració.

Després de tot, Li Petit Prince reflecteix i pretén portar al lector a reflexionar sobre els temes més diversos de la vida humana com les relacions interpersonals, la relació amb el temps, el treball, la por, la soletat, responsabilitats etc. 

La meua primera trobada amb aquest clàssic es va produir en la infància. I cada vegada que el lleig aprenc coses noves que m´agraden mes que la vegada anterior. 

Al principi parla de la seua infància, i podem trobar ací el primer d'un gran nombre de desajustaments: va dibuixar una boa que absorbeix un elefant, els adults creuen que el dibuix mostra un barret. El principito vivia sobre l'asteroide B-612 amb la seua estimada Rosa no una rosa qualsevol i els seus tres volcans, pacífica i lleugerament trista. Un dia, va decidir marxar cap a altres planetes. Es va trobar amb un rei, un egocèntric, un banquer, un comerciant i un geògraf. Tots ells són caricatures extremes de defectes o de personatges freqüents. I, finalment, el nostre Petit Príncep arriba a la Terra. Allí, fa preguntes sobre l'amistat, sobre la necessitat de dependència, l'afecte, l'amor o l'esperit. Hi ha molts sentits amagats en la història i grans pensaments sobre la vida. Però l'avantatge principal del Petit Príncep és el seu codi i de fet el seu estil sembla comprensible.

El que Saint-Exúpery aconsegueix és escriure en un text curt, de manera senzilla i quasi infantil un munt d'idees, suggeriments, crítiques i una defensa en definitiva d'una vida millor, allunyada de l'estupidesa. I és que el principito representa la racionalitat, els somnis la intel·ligència, el carpe diem, però també la cerca, l'aprenentatge pràctic. La vida.

L'autor mostra com la societat i els valors imposats per ella condueixen irremeiablement a diferents formes d'obsessió com són: el poder sobre els altres, la cerca de l'admiració, l'obtenir diners, la competitivitat en el treball i l'abast de les metes professionals. Els personatges que el principito coneix en els asteroides encarnen aquests aspectes de l'ésser humà i els asteroides són la representació de l'aïllament que pateixen. El principito és el personatge que es pregunta per què les coses són així. Anteriorment, també es trobava solament en el seu planeta fins que la rosa va aparèixer. Aquest ensenyament és una de les meues favorites i per açò l'explicaré amb més detall. 

A partir de la relació que s'estableix entre ells sorgeixen els conflictes que fan que el principito prenga consciència i decidisca eixir del seu propi món. Després, la relació que sorgeix entre el principito i la rabosa, quan visita la Terra, és summament important. La rabosa li explica que domesticar no és crear una relació de superioritat de l'home sobre l'animal, sinó que consisteix a crear vincles d'amistat. El principito s'adona que la rosa ho va domesticar a ell, i que la rosa és especial entre milions de roses precisament per aqueix llaç que els uneix. Vaig comparar aquest detall amb la relació que molts tenim amb les nostres mascotes. No es tracta de domesticar a un gos o algun animal, sinó d'una relació mútua de cura i d'exactament crear llaços que els unisquen. 

El Petit Príncep defensa la saviesa dels xiquets com alguna cosa que serveix per a guiar-se en la vida adulta. És una obra que pot emmarcar-se dins del corrent filosòfic de l'existencialisme. Una lectura que t'ensenya a viure la vida. Un llibre que tothom hauria de llegir alguna vegada.

Recomane Li Petit Prince perquè estic segura que hi haurà una part especial del llibre que marcarà per sempre al lector, qui té l'oportunitat d´aventurar-se més enllà de lo superficial. La seua curiositat sobre qüestions simples incita a reflexionar. El Petit Príncep exactament sembla ser un simple xicotet conte infantil, un conte de fades. Però mirant més d'aprop, pots trobar més de l'esperat. L'autor escriu com un xiquet, encara que no se sent així. 

Bibliografía:

De Saint-Exupéry, Antoine (1998) El Principito. Editora Latinoamericana, S.A.

¡T´he agafat, Caputxeta!

Pràctica 18

Es un llibre escrit per Carles Cano Peiró que és un autor Espanyol. Creador de literatura infantil format en múltiples oficis, a més d'un conegut conta contes. El 1994 va rebre el Premi Lazarillo de creació literària per T'he agafat, Caputxeta.

Encara que la seua obra té graus de complexitat diversos, hi ha gran presència dels jocs de paraules. 

Es un llibre en el que a partir selecció especial de personatges de contes tradicionals, Carles Cano composa escenes plenes de sorpreses establint relacions sense cap ni peus entre els personatges elegits, que van trobant-se en el cor d’un bosc on es desenvolupa l’acció. Entre escena i escena, el lector també podrà llegir inclús anuncis plens de ironies i gracies.

Respecte a l’estructura de l’obra comença amb un pròleg que obri la porta de la història i un epíleg la tanca. En ambdós apareixen dos únics personatges que no participen en la resta de l’obra. Es tracta d’un personatge masculí i ancià i d’un personatge femení i jove.

Entre pròleg i epíleg es desenrotllen escenes a, intercalades, amb espais publicitaris amb els corresponents anuncis, protagonitzats per uns altres personatges diferents, que també estan relacionats amb contes o històries clàssiques. 

El tema central de l’obra gira a l’entorn dels contes de tradició oral i altres històries clàssiques. L´autor en la novel·la dóna a entendre que dos punts de vista diferents no tenen per què excloure’s mútuament. Sempre resulta més interessant acceptar i respectar postures distintes de manera que s’enriquisquen mútuament en lloc d’anul·lar-se i tancar-se amb una sola opció.

Pel que fa a les escenes de l’obra i els anuncis amb els quals s’alternen, l’assumpte és el joc que provoca l’humor. Tanmateix, mentre l’autor fa humor amb els personatges i recursos dels contes, utilitzant-los com a matèria primera del joc, afegeix un altre assumpte: se’n riu de la publicitat utilitzant un to irònic de ridiculització. 

Personalment pense que amb aquest conte es trenquen totes les tradicions de les novel·les antigues en les que la dona era la que tenia que ser salvada pel xic, era una pobre indefensa, o no podia eixir endavant ella a soles. Es dir es trenca totalment el pensament maxista del contes antics

Per altra banda en lo que es refereix al llenguatge utilitza un habla col·loquial directa i molt natural que et fan apropar-te mes als personatges i a la situació que estan vivint. També fa us de exclamacions, onomatopeies, frases fetes amb les quals es podria treballar a classe perfectament per exemple en la assignatura de valencià. Els jocs de paraules abunden en aquesta novel·la amb el canvis de papers del personatges.

Com a proposta didàctica es podria fer un teatre en classe en el que cadascú del alumnes siga un personatge y després la resta de la classe ha de donar la seua opinió al voltant del paper que interpreta cada personatge de la historia.

Una altra proposta seria que canviaren el final proposant un final alternatiu per grups i l´interpretaren amb gestos i mimica y la resta de la classe hauria d´endevinar que es exactament el que esta pasant al conte.

Amb els mateixos personatges triats o altres, també es poden crear, per grups, breus spots publicitaris. Que anunciaria Pulgarcito, el Llop Feroç o Pinotxo o Peter Pan? D´aquesta forma els xiquets hauran de ser originals i creatius per a fer un nou anunci publicitari en el que intervenguen uns personatges determinats coneguts per tots.

En esta ocasió hi ha que tindre clar el perfil del personatge clàssic y fixarse en las claus mes característiques dels anuncis del tipus de aquell que es vullga inventar.

Bibliografía:
Carles Cano. (2011).¡T´he agafat, Caputxeta! . Editorial: Bruño.