Reflexió llei 4/2018 del 21 de febrer de la Generalitat

Llei 4/2018 del 21 de febrer de la Generalitat

La nova llei proposta per la Generalitat regula i promulga el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. La idea principal és que les diferents llengües de l'Estat espanyol han de ser oficials a les respectives comunitats autònomes a les quals pertanyen per tal de preservar el patrimoni cultural i la riquesa lingüística. En el cas de la Comunitat Valenciana el valencià la llengua pròpia junt amb el castellà i tots els ciutadans tenen dret a utilitzar i estudiar en les dues llengües.

Per tal de recuperar la nostra llengua, el que planteja aquesta llei és fer-ho a través de l'escola, incorporant el valencià de manera progressiva en tots els nivells. Amb l'objectiu de superar les barreres idiomàtiques i eliminar els prejudicis de les llengües que conviuen en un mateix territori, donant-les la mateixa importància.

Tanmateix, el sistema escolar valencià és plurilingüe i intercultural, a més té diverses llengües curriculars com són el valencià, el castellà, l’anglès i altres llengües estrangeres. En el cas de la llengua estrangera, l’anglès principalment, es deu integrar de manera progressiva perquè l'alumnat puga aprofitar les estratègies d'aprenentatge lingüístic de les dues llengües oficials. Ja que Espanya és un dels països que ha de millorar el seu nivell de les habilitats orals en el cas de les llengües estrangeres. Endemés, s'hauria d'establir que la correspondència amb el temps curricular del valencià, castellà i anglès fora del 50%, 25% i 25%. On els estudiants, quan acabaren els ensenyaments obligatoris, tingueren com a mínim un B1 en castellà i valencià i un A1 en la primera llengua estrangera. En els casos dels alumnes nou vinguts de sistemes espanyols o estrangers, que s'incorporen al sistema educatiu valencià, els hi realitzarà una adaptació curricular segons els objectius marcats per aquesta llei.

Pel que respecta al professorat, es defèn que s'hauria de formar-los i de dotar als centres amb els recursos addicionals necessaris per tal que tot l'alumnat interioritzen els objectius i els nivells de referència marcats per la nova llei. Aquests hauran de comptar amb un nivell de coneixement C1 de valencià i castellà i per aquells que donen classes en anglès un nivell que acredite el nivell de coneixement C1.

Com ocorre amb totes les lleis, es plantegen uns objectius i idees que pareixen perfectes i que ens fan imaginar una realitat educativa quasi perfecta. Ara bé, malgrat això hi ha aspectes que no seran mai tan fàcils d’aconseguir com sembla. Això mateix és el que ocorre amb aquesta nova llei. Per exemple, quins són els paràmetres que hem d’establir perquè una assignatura siga en castellà o valencià? Quines assignatures són les més adequades per donar-les en una llengua o en un altre? Establim preferències en relació amb una o un altre?

Tanmateix, aquesta llei planteja que tot l’alumnat ha d’estudiar el valencià al sistema educatiu de la Comunitat Valenciana, obligant a tots al seu estudi per imposició, encara que no vulguen.  Amb açò el que aconseguirem serà que la gent que no li agrade el valencià li agafe mania i que l’odie sempre. Per algunes persones resulta aquesta llengua una necessitat per a comunicar-se, malgrat això hi ha persones que no prenen aquesta llengua com l’eina bàsica per a la comunicació i prenen el castellà en el seu lloc.

De la mateixa forma, als pobles on la parla que predomina és el valencià el que es deuria fer és donar-li més pes al castellà perquè tinguen el mateix nivell en les dues llengües. I al cas contrari, en les ciutats, on el valencià no té tant d’ús, hauria de tindre molt més pes del que es planteja en aquesta llei. A més de tractar la competència oral com l’eix vertebrador, introduint més classes on es practique aquesta.

Endemés, està molt bé la idea que tot el professorat tinga uns nivells de coneixement de la llengua (valenciana i castellana) molt avançats, però en el panorama actual resulta molt difícil aconseguir aquestes metes. Primerament per la manca de diners destinats a aquesta formació. També per la dificultat que presenta que els professors que porten en la professió molt de temps arriben a tindre un C1 en la llengua. El que seria necessari seria una motivació prèvia, més motivació, més comunicació dins del sistema educatiu, més actualització...

En conclusió,  podem dir que aquesta llei ens permet apropar-nos al plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, però podríem acceptar que aquesta és la solució definitiva?