Reflexió llei orgànica 4/2018 del 21 de febrer de la Generalitat

Resum llei orgànica

            El valencià és l'idioma oficial de la Comunitat Valenciana a l'igual que ho és el castellà l'idioma oficial de l'Estat. La llei està orientada cap a la recuperació del valencià per mitjà de l'escola i així situar ambdós idiomes al mateix plànol d'igualtat. Per a fer açò possible des del govern es deuen impulsar medides per superar les barreres idiomàtiques entre els grups parlants i eliminar els perjudicis de la ciutadania. El coneixement de les llengües genera més oportunitats, obri portes de futur, i enriqueix la ciutadania amb diferents competències. Per tant, els objectius principals d'aquesta llei són: el redreçament de l'ús social de les llengües i la correcció de desequilibris socials i territorials, que han de servir per a vertebrar la societat valenciana en conjunt i aprofundir en les diverses varietats lingüístiques, i així promoure el respecte a la identitat plural.

            Com apareix abans mencionat l'objecte d'aquesta llei és regular l'ensenyament i l'ús vehicular de les llengües curriculars, assegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals de l'alumnat valencià i promoure la presència en l'itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres educatius.  Per aconseguir totes aquestes pautes és necessari que la conselleria competent en matèria d’educació ha d’informar les famílies, formar el professorat i dotar els centres amb recursos addicionals perquè tot l’alumnat puga assolir els objectius i els nivells de referència bàsics establits en aquesta llei.

Reflexió llei orgànica

            Una vegada fet un repàs als principals punt de la llei orgànica cal analitzar les diferents idees que apareixen. Primerament, la llei té uns objectius enriquidors i sempre basats en la consolidació dels valors, com per exemple de la igualtat entre les llengües. Endemés, dic la paraula valors, ja que no és sols una igualtat lingüística sinó darrere d'aquests articles també es trobarà l'anhelada igualtat territorial, on els valencians serem un grup. Ser de València pareix un privilegi quan llegim aquesta llei, ja que ens garanteix diverses d'oportunitat, tant socials com laborals. També, pense que molts punts d'aquesta llei són molt difícils d'alçar, però si existeix alguna oportunitat, tot deu començar per l'escola la segona casa dels xiquets/es (igual que afirma la llei), però sols treballant aquests conceptes a l'escola aconseguirem els objectius remarcats?

             En primer lloc, la formació dels mestres devia ser molt més exigent i no sols als que estan estudiant la carrera o els que l'acaben d'acabar, una formació continua del professorat per seguir millorant les seues competències lingüístiques. En segon lloc, el paper de la família és clau, ja que cal pensar si tots els membres de la societat desitgen aquesta igualtat. En tercer lloc, es deu produir un canvi en la forma de donar els continguts des de l'escola fins a la universitat, deixar un poc més de costat la gramàtica i incidir en aspectes orals, per exemple una mera visita a la llar de les persones de la tercera edat i mantenir unes converses amb ells enriquirà més un alumne castellanoparlant que li continues dient que no utilitza l'apòstrof. En quart lloc, cal analitzar quines assignatures es donaran en valencià, quines en castellà i quines amb anglès, ja que no és el mateix les habilitats lingüístiques que són necessàries per a l'assignatura de coneixement del medi que per a l'assignatura de plàstica. En últim lloc, la necessitat de tindre mitjans de comunicació amb valencià, pense que amb la caiguda de Canal 9 la majoria de valencians han deixat de sentir la seua llengua a la televisió.

            Per tant, l'educació és la principal font per al canvi, però sense l'ajuda de la societat mai aconseguirem una cohesió entre els parlants valencians. Un mestre/a no pot fer miracles amb l'ensenyament d'almenys 24 alumnes, perquè cal recordar que no sols ensenyem sinó també eduquem. En conclusió, es deu produir un canvi profund des de les arrels d'aquest sistema educatiu fins a l'últim punt, per tal d'unir una societat, per fer que totes les persones residents a València es senten valencianes, i vegen la igualtat entre les dues llengües oficials a la seua comunitat autònoma, el valencià i el castellà.

 Adrián Buitrago Moreno