El principito

Pràctica 20

El Petit Príncep (en francès: Li Petit Prince) és un clàssic de la literatura francesa que ha estat sorprenent al món per generacions. Encara que generalment associat preferentment als xiquets i adolescents per la seua prosa lleugera, és important que els lectors no deixen passar desapercebuda la capa més profunda que subjau en el treball.

El Petit Príncep és un conte poètic que ve acompanyat d'il·lustracions fetes amb aquarel·les. En ell, un pilot es troba perdut en el desert del Sàhara després que el seu avió patira una avaria. Per a la seua sorpresa, és allí on coneix a un xicotet príncep provinent d'un altre planeta. En les seues converses amb ell, el narrador revela la seua pròpia visió sobre l'estupidesa humana i la senzilla saviesa dels xiquets que la majoria de les persones perden quan creixen i es fan adults. La història té una temàtica filosòfica, on s'inclouen aquestes crítiques socials dirigides a la “estranyesa” amb la qual els adults veuen les coses. Estes crítiques a les coses “importants” i al món dels adults van apareixent en el llibre al llarg de la narració.

Després de tot, Li Petit Prince reflecteix i pretén portar al lector a reflexionar sobre els temes més diversos de la vida humana com les relacions interpersonals, la relació amb el temps, el treball, la por, la soletat, responsabilitats etc. 

La meua primera trobada amb aquest clàssic es va produir en la infància. I cada vegada que el lleig aprenc coses noves que m´agraden mes que la vegada anterior. 

Al principi parla de la seua infància, i podem trobar ací el primer d'un gran nombre de desajustaments: va dibuixar una boa que absorbeix un elefant, els adults creuen que el dibuix mostra un barret. El principito vivia sobre l'asteroide B-612 amb la seua estimada Rosa no una rosa qualsevol i els seus tres volcans, pacífica i lleugerament trista. Un dia, va decidir marxar cap a altres planetes. Es va trobar amb un rei, un egocèntric, un banquer, un comerciant i un geògraf. Tots ells són caricatures extremes de defectes o de personatges freqüents. I, finalment, el nostre Petit Príncep arriba a la Terra. Allí, fa preguntes sobre l'amistat, sobre la necessitat de dependència, l'afecte, l'amor o l'esperit. Hi ha molts sentits amagats en la història i grans pensaments sobre la vida. Però l'avantatge principal del Petit Príncep és el seu codi i de fet el seu estil sembla comprensible.

El que Saint-Exúpery aconsegueix és escriure en un text curt, de manera senzilla i quasi infantil un munt d'idees, suggeriments, crítiques i una defensa en definitiva d'una vida millor, allunyada de l'estupidesa. I és que el principito representa la racionalitat, els somnis la intel·ligència, el carpe diem, però també la cerca, l'aprenentatge pràctic. La vida.

L'autor mostra com la societat i els valors imposats per ella condueixen irremeiablement a diferents formes d'obsessió com són: el poder sobre els altres, la cerca de l'admiració, l'obtenir diners, la competitivitat en el treball i l'abast de les metes professionals. Els personatges que el principito coneix en els asteroides encarnen aquests aspectes de l'ésser humà i els asteroides són la representació de l'aïllament que pateixen. El principito és el personatge que es pregunta per què les coses són així. Anteriorment, també es trobava solament en el seu planeta fins que la rosa va aparèixer. Aquest ensenyament és una de les meues favorites i per açò l'explicaré amb més detall. 

A partir de la relació que s'estableix entre ells sorgeixen els conflictes que fan que el principito prenga consciència i decidisca eixir del seu propi món. Després, la relació que sorgeix entre el principito i la rabosa, quan visita la Terra, és summament important. La rabosa li explica que domesticar no és crear una relació de superioritat de l'home sobre l'animal, sinó que consisteix a crear vincles d'amistat. El principito s'adona que la rosa ho va domesticar a ell, i que la rosa és especial entre milions de roses precisament per aqueix llaç que els uneix. Vaig comparar aquest detall amb la relació que molts tenim amb les nostres mascotes. No es tracta de domesticar a un gos o algun animal, sinó d'una relació mútua de cura i d'exactament crear llaços que els unisquen. 

El Petit Príncep defensa la saviesa dels xiquets com alguna cosa que serveix per a guiar-se en la vida adulta. És una obra que pot emmarcar-se dins del corrent filosòfic de l'existencialisme. Una lectura que t'ensenya a viure la vida. Un llibre que tothom hauria de llegir alguna vegada.

Recomane Li Petit Prince perquè estic segura que hi haurà una part especial del llibre que marcarà per sempre al lector, qui té l'oportunitat d´aventurar-se més enllà de lo superficial. La seua curiositat sobre qüestions simples incita a reflexionar. El Petit Príncep exactament sembla ser un simple xicotet conte infantil, un conte de fades. Però mirant més d'aprop, pots trobar més de l'esperat. L'autor escriu com un xiquet, encara que no se sent així. 

Bibliografía:

De Saint-Exupéry, Antoine (1998) El Principito. Editora Latinoamericana, S.A.

¡T´he agafat, Caputxeta!

Pràctica 18

Es un llibre escrit per Carles Cano Peiró que és un autor Espanyol. Creador de literatura infantil format en múltiples oficis, a més d'un conegut conta contes. El 1994 va rebre el Premi Lazarillo de creació literària per T'he agafat, Caputxeta.

Encara que la seua obra té graus de complexitat diversos, hi ha gran presència dels jocs de paraules. 

Es un llibre en el que a partir selecció especial de personatges de contes tradicionals, Carles Cano composa escenes plenes de sorpreses establint relacions sense cap ni peus entre els personatges elegits, que van trobant-se en el cor d’un bosc on es desenvolupa l’acció. Entre escena i escena, el lector també podrà llegir inclús anuncis plens de ironies i gracies.

Respecte a l’estructura de l’obra comença amb un pròleg que obri la porta de la història i un epíleg la tanca. En ambdós apareixen dos únics personatges que no participen en la resta de l’obra. Es tracta d’un personatge masculí i ancià i d’un personatge femení i jove.

Entre pròleg i epíleg es desenrotllen escenes a, intercalades, amb espais publicitaris amb els corresponents anuncis, protagonitzats per uns altres personatges diferents, que també estan relacionats amb contes o històries clàssiques. 

El tema central de l’obra gira a l’entorn dels contes de tradició oral i altres històries clàssiques. L´autor en la novel·la dóna a entendre que dos punts de vista diferents no tenen per què excloure’s mútuament. Sempre resulta més interessant acceptar i respectar postures distintes de manera que s’enriquisquen mútuament en lloc d’anul·lar-se i tancar-se amb una sola opció.

Pel que fa a les escenes de l’obra i els anuncis amb els quals s’alternen, l’assumpte és el joc que provoca l’humor. Tanmateix, mentre l’autor fa humor amb els personatges i recursos dels contes, utilitzant-los com a matèria primera del joc, afegeix un altre assumpte: se’n riu de la publicitat utilitzant un to irònic de ridiculització. 

Personalment pense que amb aquest conte es trenquen totes les tradicions de les novel·les antigues en les que la dona era la que tenia que ser salvada pel xic, era una pobre indefensa, o no podia eixir endavant ella a soles. Es dir es trenca totalment el pensament maxista del contes antics

Per altra banda en lo que es refereix al llenguatge utilitza un habla col·loquial directa i molt natural que et fan apropar-te mes als personatges i a la situació que estan vivint. També fa us de exclamacions, onomatopeies, frases fetes amb les quals es podria treballar a classe perfectament per exemple en la assignatura de valencià. Els jocs de paraules abunden en aquesta novel·la amb el canvis de papers del personatges.

Com a proposta didàctica es podria fer un teatre en classe en el que cadascú del alumnes siga un personatge y després la resta de la classe ha de donar la seua opinió al voltant del paper que interpreta cada personatge de la historia.

Una altra proposta seria que canviaren el final proposant un final alternatiu per grups i l´interpretaren amb gestos i mimica y la resta de la classe hauria d´endevinar que es exactament el que esta pasant al conte.

Amb els mateixos personatges triats o altres, també es poden crear, per grups, breus spots publicitaris. Que anunciaria Pulgarcito, el Llop Feroç o Pinotxo o Peter Pan? D´aquesta forma els xiquets hauran de ser originals i creatius per a fer un nou anunci publicitari en el que intervenguen uns personatges determinats coneguts per tots.

En esta ocasió hi ha que tindre clar el perfil del personatge clàssic y fixarse en las claus mes característiques dels anuncis del tipus de aquell que es vullga inventar.

Bibliografía:
Carles Cano. (2011).¡T´he agafat, Caputxeta! . Editorial: Bruño.

Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari

Pràctica 27

La Gramàtica de la Fantasia és un llibre escrit per Gianni Rodari qui va guanyar un premi Nobel i va fer que les seues obres foren indispensables per als mestres i en general per a l’educació. Rodari va començar a elaborar el que ara coneguem com la Gramàtica de la fantasia. Prenia notes en un quadern que portava sempre amb ell. Cada vegada que passava un acte creatiu apuntava com s'havia produït. El tracte directe amb l’alumnat va ser sense dubte molt útil en aquesta tasca.

El seu llibre, Gramàtica de la fantasia, és un conjunt de relats, i vivències que ajuden a prevaler l'art de la creativitat, aquesta capacitat humana que ens permet inventar històries, crear situacions i fer florir la seua imaginació mitjançant la paraula.

Amb aquest llibre, Rodari crea una proposta per a intentar enriquir l’ambient d’aprenentatge dels xiquets. L’autor relata històries de la seua experiència, explicant tècniques per a motivar als xiquets a llegir contes i a més, per a que siguen capaços de crear-ne ells mateixa. Pense que la seua intenció és que la societat entenga que la imaginació ha de formar part del procés d’aprenentatge i a més, fa d’aquest procés una aventura, un joc.

L'autor s'anticipa dient que Gramàtica de la Fantasia no intenta ser una nova postura per a l'ensenyament a les escoles ni de bon tros una nova teoria educativa, ni un assaig. Senzillament, són algunes recomanacions de com fer per poder incentivar els més petits a crear històries.

L’autor exposa les seues tècniques referenciades en la seua experiència personal, però cal tindre en compte que no és un simple inventari de com crear històries, sinó un raonament pedagògic de gran utilitat, destinat tant per als pares com per als xiquets.

Però al meu entendre el llibre resulta molt útil per als mestres, aquells encarregats d'incentivar la lectura i permetre l'aprenentatge correcte en els xiquets, però és un llibre que també arriba a captivar als que no tenen cap interès a ensenyar o dedicar-se als xiquets com he mencionat abans . El lector pot aprofitar la lectura per a enriquir les seues possibilitats a l'hora de crear situacions per escriure-les, resulta doncs una magnífica referència per als que volen iniciar-se en l'escriptura.

Per a enunciar la capacitat creativa dels xiquets, Rodari afirma que quan donem una paraula al xiquet, aquesta irromp en la seua ment i la seua imaginació la lliga amb les idees prèvies que tenia d’ella. Quan ell li proporcionà la paraula “hola” a un alumne seu perquè s’inventara un conte, aquest no la va utilitzar en torn als seus significats comuns, sinó que donà lloc a la construcció d´altres paraules. Es per això que mai s’ha de menysprear la capacitat creativa d’un xiquet, perquè la paraula hola ha sigut llançada en la seua ment i la seua imaginació ha lligat aquesta paraula amb les idees que el xiquet tenia d’ella, fent sorgir així que es una paraula ‘’bona’’.

Després de deixar clar que els xiquets tenen capacitat creativa, Rodari comença a exposar les distintes tècniques que es poden utilitzar per a fomentar-la. Així doncs, a partir d'aquest moment l'estructura del llibre consta de diversos capítols que ens proposen nombrosos jocs que estimulen la creativitat dels xiquets i xiquetes que estan basats en el llenguatge, tot i que aquests aprenentatges seran extensibles a molts altres àmbits. Rodari ens presenta diferents tècniques per generar idees amb les quals construir històries. L'interessant és el procés creatiu, més que la redacció del conte en si mateix.

Cal destacar que a pesar de ser un llibre molt longeu, té una gran utilitat didàctica ja que les metodologies proposades són vigents en l'actualitat. 

Algunes de les tècniques que més m’han agradat han sigut, per exemple: la tècnica de “que passaria després...” aquesta es una activitat molt creativa, ja que els xiquets i les xiquetes estan acostumats a que les histories tinguen un final determinat i aquesta tècnica ens ajuda a veure més enllà del final i poder fer que l’historia tinga el desenllaç desitjat per el lector. També ens trobem la de “els contes del revés” aquesta es molt interesant ja que pot conscienciar a l’alumnat en la vida real, ja que si canvies el punt de vista de les històries pots descobrir coses que havans no sabies, i per a mi és molt útil per a quan es troben en n conflicte on hi ha dos bandes, saber que tens que assegurar-te que es el que ha passat.

“Evocar històries”, aquesta tracta d’utilitzar històries populars o contes clàssics, però en aquest cas hi ha que canviar la història d’eixos relats.

El principal mètode d'estimulació de la imaginació que es proposa en aquesta obra és el binomi fantástic, que és al seu torn la fórmula en què es basen totes les successives estratègies de creació. Consisteix a triar dues paraules a l'atzar i a partir d'elles crear una història. Les paraules no han de tenir una relació evident, l'emoció de l'activitat radica en la dificultat d'imaginar una història on es troben les dues unides.

Una estratègia similar al binomio fantástico és la que es presenta sota el nom de Caputxeta vermella en helicòpter. Aquesta història naix a partir de sis paraules donades. Hem d'oferir als xiquets una sèrie de cinc paraules que suggereixin una història clàssica i després incorporar una sisena que trenque la sèrie. D'aquesta manera els alumnes han d'elaborar la història i nosaltres, com a mestres, mesurarem la capacitat de l'alumnat per reaccionar davant de l'aparició d'un element nou i desconcertant.

Una altra estratègia que em sembla de profit: Ensalada de contes és aquella història en la qual conviuen en una trobada fantàstica, personatges de diferents contes. En aquest cas el binomio fantástico es compon de dos noms propis de personatges de conte. L’ensalada de contes és molt originat ja que pot l’alumnat pot elegir tots aquells personatges que més els agrada i veure’ls junts en una mateixa historia, la qual cosa els motivarà molt per a atendre i buscar informació i així fomentar la lectura.

Per últim, El error creatiu és aquell error que l'alumnat comet en escriure i ens dóna peu a inventar una nova història. Així, aprofitarem l'error per a crear noves idees. Gairebé sempre resulten històries amb un cert matís humorístic. Rodari ens presenta l'exemple d'un nen que, en lloc de 'Tanzania', escriu Manzania i a partir d'aquí sorgeix un nou país.

Com a conclusió, crec que l’autor va realitzar aquesta obra per a tot aquell que estiga convençut de que la imaginació deu ocupar un lloc dins de l’educació, per a qui confie en la creativitat infantil i per als que saben que la paraula és un poder que té tot el món. De fet, l’autor escriu diferents capítols destinats també a les mares i a totes les persones que estiguen en contacte amb xiquets, per a que no sols s’apliquen aquestes tècniques a l’àmbit educatiu, sinó també a diferents entorns com per exemple a casa, al parc ... i d’aquesta manera la creativitat i la imaginació és podrà desenvolupar en qualsevol lloc. 

Aquest llibre m’ha semblat molt útil i de gran ajuda per al dia de demà com a docent, m’ha donat moltes idees les quals puc utilitzar a classe i m’ha fet veure diferents maneres de despertar la curiositat de l’alumnat pel món a la literatura. Em sembla un llibre molt enriquidor i sobre tot el que més m’agrada’t es que Rodari parla de la seua pròpia experiència en xiquets i xiquetes la qual cosa ja et conta coses que els xiquets són capaços de imaginar que no esperaves mai que pensaren coses així i crec que el dia de demà, quan pose aquestes tècniques a la pràctica podré arribar a sorprendrem molt més. Sense dubtar-ho recomanaria aquest llibre no sols a docents, si no a totes aquelles persones que estiguen dia a dia amb xiquets i xiquetes. Com a futura mestra, crec que aquestes tècniques fan que la educació siga activa, participativa i dialògica.

“La funció creadora de la imaginació es essencial tant per als descobriments científics com per al sorgiment de l´obra de aret” (Rodari)

Bibliografía

Rodari, G. (2016). Gramàtica de la fantasia (1st ed.). [Barcelona]: Labutxaca.

Pla de foment lector

1. INTRODUCCIÓ

La finalitat del nostre pla de foment lector aborda aspectes clau com són la competència lectora i l’educació literària. Partint d’aquest plantejament i establint un fonament en els textos “De la enseñanza de la literatura a la educación literaria” de Colomer, T. (1991) i “Nuevos planteamientos para la formación de la competencia literaria” de Perdomo, C. (2005) hem extret idees bàsiques atenent-nos a arguments com la necessitat d’apropar a l’alumnat als textos literaris però sense generalitzar-los.

Aquest pla de foment lector s’adreça a tota la comunitat educativa, més concretament al curs 4t de primària, que conforma el CEIP Cronista Chabret, situat a la Plaça Cronista Chabret en Sagunt (València). El centre consta de 6 unitats i de 150 places escolars, i en ell s’imparteixen dues línies, una en valencià i l’altra en castellà. Es pot dir que aquest és un centre que entén la societat postmoderna que es viu i que accepta la convivència de diverses cultures dins d’una mateixa aula.

D’aquesta manera i per tal d’aconseguir que el nostre alumnat desenvolupe una competència lectora i un intertext que els ajude a desenvolupar un pensament crític i independent en enfrontar-se a altres textos, hem escollit dos llibres en el quals centrarem les nostres activitats.  El primer llibre que ens em recolzat per a fer les activitats és “Soy un punto”  de Macrì, G. i Zanotti, hem realitzat tres activitats amb un objectiu diferent en cadascuna. La primera que seria la prèvia és diu Què et sembla?, durant la lectura hem realitzat Il·lustres escriptors/es i per la post lectura em fet Què em contes?.

El segon llibre està enfocat per a fer una lectura diferent ja què es un text poètic, el llibre és  de Mercè Maure i Seraña i M. Josep Simó i Peralta anomenat “L’alquímia de la poesia”,  hem proposat tres activitats per a aquesta lectura. L’activitat prèvia es diu “Juguem a ser poetes”, durant la lectura farem “Dóna-li forma al poema” i per finalitzar el treball amb aquest gènere farem “Plouen poemes”. Aquestes activitats les hem fet amb ajuda d’uns objectius, a continuació hem d'exposar els objectius que centren aquest pla de foment lector. Per tant, els següents objectius seran sempre la nostra guia a l’hora de desenvolupar les activitats i tallers:

1. Despertar i augmentar l’interès de l'alumnat per la lectura.
2. Desenvolupar una lectura comprensiva, eficaç i fluida. 


3. Animar la producció pròpia de textos senzills. 

4. Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca. 


2. ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA BIBLIOTECA DEL CENTRE

La biblioteca del centre en troba en la primera planta del edifici, en un lloc accessible per a tota la comunitat escolar. Es tracta d’un espai ampli, obert i dinàmic integrat en el projecte educatiu del centre. La biblioteca es troba dividida en diverses zones y colors corresponents a les diferents edats dels alumnes i a les lectures més adequades per a ells. Podem trobar diferents exemplars, tals com destinats al préstec, de referència i de consulta. Els llibres es troben col·locats en prestatgeries a disposició dels xiquets. Estan ordenats de tal manera que els més menuts tenen en les prestatgeries més baixes els llibres apropiats a la seua edat i els més majors en la part més alta, per així d’aquesta manera poder garantir que tots els xiquets i xiquetes tinguen al seu alcans tota mena d’exemplars apropiats a les seues característiques.

El préstec dels llibres es realitza per ordinador amb la col·laboració de diferents docents encarregats de la catalogació dels volums, la expedició de nous carnets i l’organització del préstec. Encara que cada mes es nombra a tres o quatre alumnes de cada curs per a que siguen ajudats dels docents i col·laboren en las tasques de la biblioteca. D’aquesta manera, apropem i fomentem més en cara la literatura als més menuts, ja que per a ells és una tasca molt motivadora.

Gràcies a la gran diversitat d’exemplars que ofereix la nostra biblioteca, trobarem una gran quantitat de llibres classificats per edats i de tot tipus. Trobarem clàssics, adaptacions d’aquests per als més xicotets, àlbums il·lustrats amb valor educatiu i llibres de distints gèneres literaris, tals com poesia, teatre o narrativa, per a apropar des de ben menuts a la gran riquesa cultural de la que disposem hui dia i per a donar-los a conèixer els diferents gèneres que existeixen, de la mateixa forma que oferint-los llibres tant en valencià com en castellà o en anglès.

Per altra banda, s’utilitzarà aquest espai per a fer reunions o per a fer distintes activitats com per exemple el conta contes, on les famílies, docents o personal qualificat poden apropar la lectura als més menuts mitjançant la lectura d’un llibre, d’un poema, etc. Això tindrà lloc una vegada a la setmana cada quinze dies durant tot el curs. A més la biblioteca posa a disposició de l’alumnat un mural de recomanacions on poden invitar als demés companys a llegir un llibre que els ha agradat molt. Alhora, els alumnes i les famílies tenen al seu abast el blog de la biblioteca on poden consultar el catàleg de llibres que disposa, l’estat en el qual es troba el llibre que desitgen, es a dir, si està prestat, quan el tornaran, quin tipus de gènere és i un breu resum. També podran consultar les activitats que s’organitzen i participar en el fòrum lector, on poden recomanar llibres, comentar que els ha paregut, fer preguntes, etc.

Per últim, com a proposta anual serà la setmana cultural. En ella participaran tots el cursos i es realitzarà en abril per tal de fer-la pròxima a la data del dia del llibre. Durant aquesta setmana es faran diverses activitats, com per exemple un esmorçar a la biblioteca per a apropar més encara els llibres als xiquetes i que tinguen un altra visió de la biblioteca. També es realitzaran “yincanes” investigadores, en les que es donaran varies pistes que porten a unes altres i que requerisquen una trobada pels recursos de la biblioteca. I cada pista resolta es premiarà amb punts per a canviar-los per llibres quan reuneixen un nombre determinat d’aquets. Així com l’elaboració de marca pàgines, de haikús, l’intercanvi de llibres o tertúlies.  

3. ACTIVITATS D’AULA AMB EL GRUP

3.1. “SOY UN PUNTO”

Hem escollit “Soy un punto” (Macrì, G. i Zanotti, C.) per les característiques pròpies del seua argument, com la capacitat que tenen les seues imatges i dibuixos en crear emocions i sentiments en els lectors. Es tracta d’una història de solidaritat i integració. Una obra gràfica per a grans i xicotets que ens ensenya el valor de l'amistat i la solidaritat. L'aventura d'uns punts blancs i altres negres que es troben per a construir un món millor ens fa recapacitar sobre una realitat molt actual: la desigualtat, la immigració i el problema dels refugiats. Amb una mirada simpàtica i realista a un temps, i gràcies a les seues originals il·lustracions fetes íntegrament a mà i als seus senzills i sintètics textos, este llibre ajuda a interioritzar valors com la solidaritat, l'amistat i la fraternitat, despertant la consciència que és necessari respectar a l'altre.

3.1.1 ACTIVITATS PRÈVIES: “Què et sembla?”

En aquesta activitat presentem la portada del llibre a tota la classe preguntant quina creuen que pot ser la temàtica o el fil conductor del mateix. Seguidament mostrem contraportada, amb la intenció, de nou, de despertar el seu interès i intriga. Amb aquesta activitat, pretenem captar l’atenció de l’alumnat sense tenir cap idea prèvia del llibre i deixant-los imaginar el que podria ocórrer en la trama del mateix.

3.1.2. ACTIVITATS DURANT: “Il·lustres escriptors/es”

Com a activitat per a dur a terme al llarg de la lectura, tindrà lloc un relat conjunt al que anomenarem Il·lustres escriptors/es al que hauran d’elaborar els i les alumnes en el qual haurà de predominar la imatge enfront del text, ja que el gènere que s’està treballant és l’àlbum il·lustrat. Caldrà que treballen per grups, fomentant així el treball cooperatiu, per tal que al seu àlbum quede cohesionada la lletra amb el text i la història tinga un fil conductor determinat.

3.1.3. ACTIVITAT POST: “Què em contes?”

L’activitat que es realitzarà després del procés la lectura es diu ¿Què em contes? i es caracteritza per una dinàmica de grup de tipus col·laboratiu, en la que cada alumne/a ha de portar un ésser volgut i proper a ell/a. En aquesta activitat, cada alumne/a acompanyat per la seua persona escollida, ha de contar a la resta de la classe el seu relat tradicional, com poden ser poesies, endevinalles o cançons, amb la finalitat de despertar nous interessos en els altres i conèixer les diverses arrels del seu entorn més pròxim.

3.2. TEXT POÈTIC

Per fer ús del gènere poètic, ens hem de recolzar en Mercè Maure i Seraña i M. Josep Simó i Peralta (“L’alquímia de la poesia”, SEMINARI “El gust per la lectura” 2003-2004): “L’objectiu [...] és que els aprenents es defineixin com a lectors i lectores de poesia, concretant els seus gustos i les seves preferències.”. Per aquest motiu, no hem escollit un títol concret, sinó que són els alumnes els qui, amb una visita a la biblioteca escolar del centre, o en cas de no haver-hi, a la biblioteca municipal, faran la seua tria.

Gràcies a aquesta tria personal, aconseguirem que utilitzen les habilitats metarreflexives d’anàlisi i classificació implicades en la competència literària. L’alumnat no només rep de forma passiva la poesia, sinó que fa pròpies creacions i interpretacions de la mateixa.

3.2.1. ACTIVITAT PRÈVIA: “Juguem a ser poetes”

L’activitat prèvia s’anomena “Juguem a ser poetes” i consta, primerament, de crear un poema de manera conjunta partint de paraules inventades, donades per síl·labes que aporta cada alumne. Intentant així, crear rimes entre les diferents estrofes o versos. Cada alumne/a dóna una síl·laba, i a continuació, partint de la paraula resultant que en aquest cas és re-ca-sa- ció, han de construir un vers incloent aquesta al final del mateix.

Posteriorment, es buscaria un altre vers creant una rima amb aquesta paraula i donant- li un sentit personal a la paraula inventada. Una vegada redactada l’estrofa, per tal de donar-li sonoritat i ritme, han d’interpretar-les per grups basant-se en els gèneres musicals que coneguen, com el rap, l’òpera, ranxeres... Per mitjà d’aquestes activitats, posen en pràctica les diferents habilitats de competència escriptora relacionades amb la producció de textos, com demostra “A través dels exercicis, els aprenents posen en pràctica les habilitats implicades en la competència de la llengua escrita i les estratègies relacionades amb el procés de producció de textos” (Maure, M i Simó, J.2014:5)

3.2.2 ACTIVITAT DURANT: “Dóna-li forma al poema”

Organitzem l’activitat “Dóna-li forma al poema” fent una visita a la biblioteca del centre amb l’objectiu de triar el llibre de poemes que més els cride l’atenció. A continuació, es fa un intercanvi de llibres, per tal d’estar en contacte amb diferents poemes i tenir possibilitat d’escollir, per a, posteriorment, elaborar cal·ligrames basant-se en els elements que poden aparèixer en els diferents poemes.

La justificació d’aquesta activitat es troba encaminada a què per mitjà d’aquests cal·ligrames, donem l’oportunitat als alumnes de desenvolupar el valor simbòlic del qual representen els poemes. Com bé es demostra “La poesia infantil també obre la possibilitat de viure el valor simbòlic, gairebé màgic de les paraules en la seva representació de la realitat”. (Prats, Margarida. 2009:155)

3.2.3 ACTIVITATS POST: “Plouen poemes”

En aquesta part, a l’activitat “Plouen poemes”, tindrà lloc un treball d’investigació en el que, mitjançant una metodologia basada en el descobriment guiat, es proposa a l’alumnat una recerca que han de dur a terme a la pàgina web “Música de poetes”, a la qual tenen l’oportunitat de cercar per poetes, intèrprets o poemes. En l’esmentada web, tindran la possibilitat de conèixer les cançons de diferents poetes. A més, tenen a l’abast una sèrie de continguts complementaris que són de molta utilitat per treballar a les aules des dels diferents àmbits.

Després d’haver-lo seleccionat, han d’exposar-lo a les finestres del centre, de manera que ho pot veure la resta de l’escola. Per tal que tots tinguen la mateixa estructura, s’han de seguir unes pautes sobre la imatge que es representa, el poema escollit i dades d’interès de l’autor/a. D’aquesta manera, es fomentarà la creació grupal i participació per a la comunitat educativa.

Per últim, després de realitzar cada activitat es farà una avaluació lectora dels llibres que em tractat a classe. Per a fer-ho de forma més amena i participativa, ens posarem en un cercle a terra i farem una xicoteta tertúlia literària per a avaluar el llibre que em llegit. En ella, el docent guiarà als alumnes mitjançant la realització d’unes preguntes, les quals han de respondre els xiquetes i mitjançant aquetes intentarem obrir un xicotet debat. Algunes de les preguntes que es realitzaran per part del mestres, a banda d’altres que vagen sorgint durant la pràctica, seran les següents:

1- Digues quin ha sigut el personatge que més t’ha agradat i amb qui t’identifiques més i perquè.

2- Quina moralina extraus del llibre?

3- T’ha agradat el llibre? A qui el recomanaries? Per què?

4-T’ha agradat el final de la historia? En el cas que siga que no, com t’ha agradaria que fora?

4. ACTIVITATS PER A TOTA LA COMUNITAT D’APRENENTATGE

Mitjançant la realització de les següents activitats, intentem incloure a tota la comunitat educativa en la realització de les mateixes, tant de famílies, personal docent. Ja que pensem que és molt important que aquestes entitats estén involucrades en el procés d’animació lectora ja que motiven molt al alumnat i la seua presencia és indispensable.

4.1. “Lector invitat”

Aquesta activitat que consisteix en invitar a un familiar (pare, mare, iaio, iaia, oncle...) a classe o a la biblioteca escolar per a que conte un conte als xiquets.

Cada setmana un xiquet invitarà al familiar que vullga a la seua classe per a que els conte un conte. Pot ser un llibre que haja elegit el xiquet, que hagen elegit entre el xiquet i el familiar, o bé, un llibre de la biblioteca del col·legi. En el cas de que ho trie el xiquet, pot portar-ho tant de casa com haver-ho tret de la biblioteca municipal d’on viu. A més, podran elegir si volen contar simplement el conte o si ho volen representar-ho amb titelles.

És una activitat molt motivadora per als xiquets perquè tots esperen impacientment el seu torn per a que vinga el seu familiar a classe. També, és una bona opció per a que els familiars passen una estona junts a casa pensant el conte i preparant-se-lo, per la qual cosa, hi ha una gran implicació de les famílies. D’altra banda, als xiquets els fa molta il·lusió conèixer al pare/mare/iaio/iaia del seu company i mostren molta curiositat per veure com conten els contes cadascú, per tant, estan més atents a la lectura.

És una activitat que es pot fer durant tot el curs, per ordre de llista, i que està més enfocada a xiquets de infantil o els primers cursos de Primària ja que els agraden molt els conta-contes.

4.2. Mercat del lector

Per a introduir als pares en el món de la lectura junt al seus fills, amb motiu del dia del llibre, el dia 23 d´abril s'organitzarà un mercat a l'aire lliure al col·legi. Es farà un mercat molt especial i original per a promoure la lectura. Aquest event tindrà lloc per la vesprada a les 18:00 hores després que els xiquets hagen terminat el seu horari escolar. I en aquest mercat tant alumnes com familiars han de portar llibres de qualsevol gènere. Però sempre adaptat als xiquets per a que aquests els poden llegir sense cap problema. Aquestes novel·les  s´intercanviaran entre totes les persones que estiguen al centre. D´aquesta manera tots s´aniran a casa amb un llibre nou que no havien llegit abans i ningú es quedarà sense un.

Aquest dia té com a objectiu per fomentar la lectura a nivell escolar. El mercat, per la seua banda, és una iniciativa més per visibilitzar la importància de llegir i la col·laboració entre els pares dels propis alumnes , ja que els xiquets tenen la seua rutina de lectura a l'escola, però si aquesta no és consistent en la casa, el nen no donarà a la lectura el valor real que té com el mitjà essencial per al seu èxit escolar. La lectura del pare o la mare amb el seu nen, va acompanyada de la part afectiva, el que propiciarà que en l'edat adulta, relacione la lectura amb sentiments de seguretat, contenció i amor, els llibres li evocaran sempre moments agradables de convivència amb la seva entorn familiar.

4.3. 1,2,3 Endevina quin conte és

En aquesta activitat, farem grups de cinc persones dins de la classe i cada grup tindrà  un llibre per a llegir. Cadascú amb un gènere distint, uns tindran un conte de misteri, uns altres de aventures, de rissa, de por, fantasia, etc. Una vegada els membres dels grups hagen llegit el llibre del tema que els ha tocat, hauran de representar el conte fent una obra de teatre davant de tota la classe i els professors hauran d´endevinar de quin conte es tracta. D´aquesta manera podran participar tant els xiquets com els professors.

Per altra banda, els xiquets hauran d´entendre el que estan llegint. Es dir, es potenciarà la comprensió lectora i per altra part hauran de cooperar entre tots els membres dels grups per a distribuir els personatges, distribuir les parts del conte i per últim el text de cada un.

4.4. Curs per als mestres

Es tracta d’un curs destinat a docents, en el qual s’utilitza el mètode Matte. És un mètode per a l’ensenyança de la lectura i escriptura.

L’objectiu d’aquest curs és satisfer les necessitats de les institucions educacionals perquè els mestres coneguen les tècniques bàsiques, les millores pràctiques i les recomanacions d’aplicació d’aquest mètode en les aules, a fi de que els alumnes desenvolupen les competències necessàries per a ficar en pràctica el mètode i aconseguir que adquirisquen aquestes habilitats.

Els passos que segueix aquest curs són els següents:

• Introducció del mètode Matte
• Lectura lenta
• Lectura fluida
• Lectura expressiva