La Gramàtica de la Fantasia és un llibre escrit per Gianni Rodari qui va guanyar un premi Nobel i va fer que les seues obres foren indispensables per als mestres i en general per a l’educació. Rodari va començar a elaborar el que ara coneguem com la Gramàtica de la fantasia. Prenia notes en un quadern que portava sempre amb ell. Cada vegada que passava un acte creatiu apuntava com s'havia produït. El tracte directe amb l’alumnat va ser sense dubte molt útil en aquesta tasca.
El seu llibre, Gramàtica de la fantasia, és un conjunt de relats, i vivències que ajuden a prevaler l'art de la creativitat, aquesta capacitat humana que ens permet inventar històries, crear situacions i fer florir la seua imaginació mitjançant la paraula.
Amb aquest llibre, Rodari crea una proposta per a intentar enriquir l’ambient d’aprenentatge dels xiquets. L’autor relata històries de la seua experiència, explicant tècniques per a motivar als xiquets a llegir contes i a més, per a que siguen capaços de crear-ne ells mateixa. Pense que la seua intenció és que la societat entenga que la imaginació ha de formar part del procés d’aprenentatge i a més, fa d’aquest procés una aventura, un joc.
L'autor s'anticipa dient que Gramàtica de la Fantasia no intenta ser una nova postura per a l'ensenyament a les escoles ni de bon tros una nova teoria educativa, ni un assaig. Senzillament, són algunes recomanacions de com fer per poder incentivar els més petits a crear històries.
L’autor exposa les seues tècniques referenciades en la seua experiència personal, però cal tindre en compte que no és un simple inventari de com crear històries, sinó un raonament pedagògic de gran utilitat, destinat tant per als pares com per als xiquets.
Però al meu entendre el llibre resulta molt útil per als mestres, aquells encarregats d'incentivar la lectura i permetre l'aprenentatge correcte en els xiquets, però és un llibre que també arriba a captivar als que no tenen cap interès a ensenyar o dedicar-se als xiquets com he mencionat abans . El lector pot aprofitar la lectura per a enriquir les seues possibilitats a l'hora de crear situacions per escriure-les, resulta doncs una magnífica referència per als que volen iniciar-se en l'escriptura.
Per a enunciar la capacitat creativa dels xiquets, Rodari afirma que quan donem una paraula al xiquet, aquesta irromp en la seua ment i la seua imaginació la lliga amb les idees prèvies que tenia d’ella. Quan ell li proporcionà la paraula “hola” a un alumne seu perquè s’inventara un conte, aquest no la va utilitzar en torn als seus significats comuns, sinó que donà lloc a la construcció d´altres paraules. Es per això que mai s’ha de menysprear la capacitat creativa d’un xiquet, perquè la paraula hola ha sigut llançada en la seua ment i la seua imaginació ha lligat aquesta paraula amb les idees que el xiquet tenia d’ella, fent sorgir així que es una paraula ‘’bona’’.
Després de deixar clar que els xiquets tenen capacitat creativa, Rodari comença a exposar les distintes tècniques que es poden utilitzar per a fomentar-la. Així doncs, a partir d'aquest moment l'estructura del llibre consta de diversos capítols que ens proposen nombrosos jocs que estimulen la creativitat dels xiquets i xiquetes que estan basats en el llenguatge, tot i que aquests aprenentatges seran extensibles a molts altres àmbits. Rodari ens presenta diferents tècniques per generar idees amb les quals construir històries. L'interessant és el procés creatiu, més que la redacció del conte en si mateix.
Cal destacar que a pesar de ser un llibre molt longeu, té una gran utilitat didàctica ja que les metodologies proposades són vigents en l'actualitat.
Algunes de les tècniques que més m’han agradat han sigut, per exemple: la tècnica de “que passaria després...” aquesta es una activitat molt creativa, ja que els xiquets i les xiquetes estan acostumats a que les histories tinguen un final determinat i aquesta tècnica ens ajuda a veure més enllà del final i poder fer que l’historia tinga el desenllaç desitjat per el lector. També ens trobem la de “els contes del revés” aquesta es molt interesant ja que pot conscienciar a l’alumnat en la vida real, ja que si canvies el punt de vista de les històries pots descobrir coses que havans no sabies, i per a mi és molt útil per a quan es troben en n conflicte on hi ha dos bandes, saber que tens que assegurar-te que es el que ha passat.
“Evocar històries”, aquesta tracta d’utilitzar històries populars o contes clàssics, però en aquest cas hi ha que canviar la història d’eixos relats.
El principal mètode d'estimulació de la imaginació que es proposa en aquesta obra és el binomi fantástic, que és al seu torn la fórmula en què es basen totes les successives estratègies de creació. Consisteix a triar dues paraules a l'atzar i a partir d'elles crear una història. Les paraules no han de tenir una relació evident, l'emoció de l'activitat radica en la dificultat d'imaginar una història on es troben les dues unides.
Una estratègia similar al binomio fantástico és la que es presenta sota el nom de Caputxeta vermella en helicòpter. Aquesta història naix a partir de sis paraules donades. Hem d'oferir als xiquets una sèrie de cinc paraules que suggereixin una història clàssica i després incorporar una sisena que trenque la sèrie. D'aquesta manera els alumnes han d'elaborar la història i nosaltres, com a mestres, mesurarem la capacitat de l'alumnat per reaccionar davant de l'aparició d'un element nou i desconcertant.
Una altra estratègia que em sembla de profit: Ensalada de contes és aquella història en la qual conviuen en una trobada fantàstica, personatges de diferents contes. En aquest cas el binomio fantástico es compon de dos noms propis de personatges de conte. L’ensalada de contes és molt originat ja que pot l’alumnat pot elegir tots aquells personatges que més els agrada i veure’ls junts en una mateixa historia, la qual cosa els motivarà molt per a atendre i buscar informació i així fomentar la lectura.
Per últim, El error creatiu és aquell error que l'alumnat comet en escriure i ens dóna peu a inventar una nova història. Així, aprofitarem l'error per a crear noves idees. Gairebé sempre resulten històries amb un cert matís humorístic. Rodari ens presenta l'exemple d'un nen que, en lloc de 'Tanzania', escriu Manzania i a partir d'aquí sorgeix un nou país.
Com a conclusió, crec que l’autor va realitzar aquesta obra per a tot aquell que estiga convençut de que la imaginació deu ocupar un lloc dins de l’educació, per a qui confie en la creativitat infantil i per als que saben que la paraula és un poder que té tot el món. De fet, l’autor escriu diferents capítols destinats també a les mares i a totes les persones que estiguen en contacte amb xiquets, per a que no sols s’apliquen aquestes tècniques a l’àmbit educatiu, sinó també a diferents entorns com per exemple a casa, al parc ... i d’aquesta manera la creativitat i la imaginació és podrà desenvolupar en qualsevol lloc.
Aquest llibre m’ha semblat molt útil i de gran ajuda per al dia de demà com a docent, m’ha donat moltes idees les quals puc utilitzar a classe i m’ha fet veure diferents maneres de despertar la curiositat de l’alumnat pel món a la literatura. Em sembla un llibre molt enriquidor i sobre tot el que més m’agrada’t es que Rodari parla de la seua pròpia experiència en xiquets i xiquetes la qual cosa ja et conta coses que els xiquets són capaços de imaginar que no esperaves mai que pensaren coses així i crec que el dia de demà, quan pose aquestes tècniques a la pràctica podré arribar a sorprendrem molt més. Sense dubtar-ho recomanaria aquest llibre no sols a docents, si no a totes aquelles persones que estiguen dia a dia amb xiquets i xiquetes. Com a futura mestra, crec que aquestes tècniques fan que la educació siga activa, participativa i dialògica.
“La funció creadora de la imaginació es essencial tant per als descobriments científics com per al sorgiment de l´obra de aret” (Rodari)
Bibliografía
Rodari, G. (2016). Gramàtica de la fantasia (1st ed.). [Barcelona]: Labutxaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada