El principito

Pràctica 20

El Petit Príncep (en francès: Li Petit Prince) és un clàssic de la literatura francesa que ha estat sorprenent al món per generacions. Encara que generalment associat preferentment als xiquets i adolescents per la seua prosa lleugera, és important que els lectors no deixen passar desapercebuda la capa més profunda que subjau en el treball.

El Petit Príncep és un conte poètic que ve acompanyat d'il·lustracions fetes amb aquarel·les. En ell, un pilot es troba perdut en el desert del Sàhara després que el seu avió patira una avaria. Per a la seua sorpresa, és allí on coneix a un xicotet príncep provinent d'un altre planeta. En les seues converses amb ell, el narrador revela la seua pròpia visió sobre l'estupidesa humana i la senzilla saviesa dels xiquets que la majoria de les persones perden quan creixen i es fan adults. La història té una temàtica filosòfica, on s'inclouen aquestes crítiques socials dirigides a la “estranyesa” amb la qual els adults veuen les coses. Estes crítiques a les coses “importants” i al món dels adults van apareixent en el llibre al llarg de la narració.

Després de tot, Li Petit Prince reflecteix i pretén portar al lector a reflexionar sobre els temes més diversos de la vida humana com les relacions interpersonals, la relació amb el temps, el treball, la por, la soletat, responsabilitats etc. 

La meua primera trobada amb aquest clàssic es va produir en la infància. I cada vegada que el lleig aprenc coses noves que m´agraden mes que la vegada anterior. 

Al principi parla de la seua infància, i podem trobar ací el primer d'un gran nombre de desajustaments: va dibuixar una boa que absorbeix un elefant, els adults creuen que el dibuix mostra un barret. El principito vivia sobre l'asteroide B-612 amb la seua estimada Rosa no una rosa qualsevol i els seus tres volcans, pacífica i lleugerament trista. Un dia, va decidir marxar cap a altres planetes. Es va trobar amb un rei, un egocèntric, un banquer, un comerciant i un geògraf. Tots ells són caricatures extremes de defectes o de personatges freqüents. I, finalment, el nostre Petit Príncep arriba a la Terra. Allí, fa preguntes sobre l'amistat, sobre la necessitat de dependència, l'afecte, l'amor o l'esperit. Hi ha molts sentits amagats en la història i grans pensaments sobre la vida. Però l'avantatge principal del Petit Príncep és el seu codi i de fet el seu estil sembla comprensible.

El que Saint-Exúpery aconsegueix és escriure en un text curt, de manera senzilla i quasi infantil un munt d'idees, suggeriments, crítiques i una defensa en definitiva d'una vida millor, allunyada de l'estupidesa. I és que el principito representa la racionalitat, els somnis la intel·ligència, el carpe diem, però també la cerca, l'aprenentatge pràctic. La vida.

L'autor mostra com la societat i els valors imposats per ella condueixen irremeiablement a diferents formes d'obsessió com són: el poder sobre els altres, la cerca de l'admiració, l'obtenir diners, la competitivitat en el treball i l'abast de les metes professionals. Els personatges que el principito coneix en els asteroides encarnen aquests aspectes de l'ésser humà i els asteroides són la representació de l'aïllament que pateixen. El principito és el personatge que es pregunta per què les coses són així. Anteriorment, també es trobava solament en el seu planeta fins que la rosa va aparèixer. Aquest ensenyament és una de les meues favorites i per açò l'explicaré amb més detall. 

A partir de la relació que s'estableix entre ells sorgeixen els conflictes que fan que el principito prenga consciència i decidisca eixir del seu propi món. Després, la relació que sorgeix entre el principito i la rabosa, quan visita la Terra, és summament important. La rabosa li explica que domesticar no és crear una relació de superioritat de l'home sobre l'animal, sinó que consisteix a crear vincles d'amistat. El principito s'adona que la rosa ho va domesticar a ell, i que la rosa és especial entre milions de roses precisament per aqueix llaç que els uneix. Vaig comparar aquest detall amb la relació que molts tenim amb les nostres mascotes. No es tracta de domesticar a un gos o algun animal, sinó d'una relació mútua de cura i d'exactament crear llaços que els unisquen. 

El Petit Príncep defensa la saviesa dels xiquets com alguna cosa que serveix per a guiar-se en la vida adulta. És una obra que pot emmarcar-se dins del corrent filosòfic de l'existencialisme. Una lectura que t'ensenya a viure la vida. Un llibre que tothom hauria de llegir alguna vegada.

Recomane Li Petit Prince perquè estic segura que hi haurà una part especial del llibre que marcarà per sempre al lector, qui té l'oportunitat d´aventurar-se més enllà de lo superficial. La seua curiositat sobre qüestions simples incita a reflexionar. El Petit Príncep exactament sembla ser un simple xicotet conte infantil, un conte de fades. Però mirant més d'aprop, pots trobar més de l'esperat. L'autor escriu com un xiquet, encara que no se sent així. 

Bibliografía:

De Saint-Exupéry, Antoine (1998) El Principito. Editora Latinoamericana, S.A.