¡T´he agafat, Caputxeta!

Pràctica 18

Es un llibre escrit per Carles Cano Peiró que és un autor Espanyol. Creador de literatura infantil format en múltiples oficis, a més d'un conegut conta contes. El 1994 va rebre el Premi Lazarillo de creació literària per T'he agafat, Caputxeta.

Encara que la seua obra té graus de complexitat diversos, hi ha gran presència dels jocs de paraules. 

Es un llibre en el que a partir selecció especial de personatges de contes tradicionals, Carles Cano composa escenes plenes de sorpreses establint relacions sense cap ni peus entre els personatges elegits, que van trobant-se en el cor d’un bosc on es desenvolupa l’acció. Entre escena i escena, el lector també podrà llegir inclús anuncis plens de ironies i gracies.

Respecte a l’estructura de l’obra comença amb un pròleg que obri la porta de la història i un epíleg la tanca. En ambdós apareixen dos únics personatges que no participen en la resta de l’obra. Es tracta d’un personatge masculí i ancià i d’un personatge femení i jove.

Entre pròleg i epíleg es desenrotllen escenes a, intercalades, amb espais publicitaris amb els corresponents anuncis, protagonitzats per uns altres personatges diferents, que també estan relacionats amb contes o històries clàssiques. 

El tema central de l’obra gira a l’entorn dels contes de tradició oral i altres històries clàssiques. L´autor en la novel·la dóna a entendre que dos punts de vista diferents no tenen per què excloure’s mútuament. Sempre resulta més interessant acceptar i respectar postures distintes de manera que s’enriquisquen mútuament en lloc d’anul·lar-se i tancar-se amb una sola opció.

Pel que fa a les escenes de l’obra i els anuncis amb els quals s’alternen, l’assumpte és el joc que provoca l’humor. Tanmateix, mentre l’autor fa humor amb els personatges i recursos dels contes, utilitzant-los com a matèria primera del joc, afegeix un altre assumpte: se’n riu de la publicitat utilitzant un to irònic de ridiculització. 

Personalment pense que amb aquest conte es trenquen totes les tradicions de les novel·les antigues en les que la dona era la que tenia que ser salvada pel xic, era una pobre indefensa, o no podia eixir endavant ella a soles. Es dir es trenca totalment el pensament maxista del contes antics

Per altra banda en lo que es refereix al llenguatge utilitza un habla col·loquial directa i molt natural que et fan apropar-te mes als personatges i a la situació que estan vivint. També fa us de exclamacions, onomatopeies, frases fetes amb les quals es podria treballar a classe perfectament per exemple en la assignatura de valencià. Els jocs de paraules abunden en aquesta novel·la amb el canvis de papers del personatges.

Com a proposta didàctica es podria fer un teatre en classe en el que cadascú del alumnes siga un personatge y després la resta de la classe ha de donar la seua opinió al voltant del paper que interpreta cada personatge de la historia.

Una altra proposta seria que canviaren el final proposant un final alternatiu per grups i l´interpretaren amb gestos i mimica y la resta de la classe hauria d´endevinar que es exactament el que esta pasant al conte.

Amb els mateixos personatges triats o altres, també es poden crear, per grups, breus spots publicitaris. Que anunciaria Pulgarcito, el Llop Feroç o Pinotxo o Peter Pan? D´aquesta forma els xiquets hauran de ser originals i creatius per a fer un nou anunci publicitari en el que intervenguen uns personatges determinats coneguts per tots.

En esta ocasió hi ha que tindre clar el perfil del personatge clàssic y fixarse en las claus mes característiques dels anuncis del tipus de aquell que es vullga inventar.

Bibliografía:
Carles Cano. (2011).¡T´he agafat, Caputxeta! . Editorial: Bruño.