Llegir per a créixer i Poemania

Pràctica 27

“Llegir per a créixer” de JC Girbés és una guia pràctica per a fer fills lectors, es a dir apropar-los al món de la lectura. És per això, que al llibre apareixen un gran nombre de consells amb alguns exemples, per convertir aquest hàbit en alguna cosa divertida i de distracció. Està dirigida especialment per a pares, encara que els consells i les eines que dona per a fomentar la lectura també són molt útils per als docents. El llibre té quatre parts diferenciades, les quals trobem: La importància de la lectura, com contagiar el gust per la lectura , consells per a escollir el llibre adequat i un conte per a començar.

L' autor d’aquest llibre és Joan Carles Girbés. És llicenciat en Periodisme i ha centrat la seua trajectòria professional en el camp de l’edició. Col·labora en diversos mitjans de comunicació i és autor també de la col·lecció infantil “ Els llibres de Marc i Andrea”.

      El llibre no presenta cap dificultat per a ser llegit, ja que el seu vocabulari és molt senzill. Encara que no es un llibre il·lustrat, si cal assenyalar que hi apareixen xicotets quadres resumint el que s’ha llegit. D’aquest forma, encara es fa més fàcil la lectura del llibre i la seua comprensió. Per una banda, es un llibre que te molta i molt bona informació reduïda en poques pagines que es lliguen molt despresa i amb molt de entusiasme perquè es un tema que enganxa per com està estructurat.

       A continuació voldria destacar diferents idees i afirmacions que fa l’autor i les quals o bé estic d’acord o bé m’ha sorprès de veritat.

      Per exemple, l’autor comentar que “no importa tant la quantitat com la qualitat de les sensacions que transmeten els llibres”, i estic totalment d’acord amb ell ja que resulta molt frustant llegir molt sense entendre res, i per aquest motiu es necessari treballar la comprensió lectora al col·legi. I per a quan els nostres fills o alumnes no entenguen alguna cosa, ens aconsella que podem fer aclariments de les paraules o fragments que no han entès per a que els quede molt més clar, i inclús ajudar-nos de les il·lustracions per a que visualitzen millor l’escena.

       Per altra banda, destacar que l'àmbit familiar és clau per a que els xiquets adquireixen un hàbit lector. Han de ser estimulats donant-los exemple per fomentar aquest hàbit des de xicotets amb la finalitat d'aficionar-se a la lectura. Ja que, tant els pares com els mestres hem d’actuar com a models per a ells, perquè si per exemple li estem dient al xiquet o a la xiqueta que ha de llegir perquè és bó i l’enriqueix però desprès nosaltres no el fem, no serà estimulant per a ell ja que pedreria tota la credibilitat. A més, per a un lector el temps no és mai una excusa, per a llegir l’únic que fa falta són les ganes. D’aquesta manera, la lectura no hauria de ser incompatible amb la resta d’activitats lúdiques. I això, és el que hem de transmetre als nostres alumnes o en el cas del pares als seus fills, les ganes per la lectura, per llegir.

     I també volia destacar dos propostes que ens dona l’autor per a fomentar l’hàbit de llegir i que m’han sorprès. Una d’elles és fer del llibre un element més de la nostra llar, per exemple deixar algunes novel·les en la tauleta de nit, ficar les prestatgeries accessibles per als més menuts. I compartir un horari de lectura en família, per a poder estar junts i compartir un moment agradable i deixar que la lectura siga vista com una pràctica individual. I aquestes dos propostes també són apropiades per a realitzar a l’aula.

    “Poemania” és una guia per a fer lectors de poesia. El seu objectiu és proporcionar recursos i estratègies per a encomanar el plaer de llegir i escriure textos poètics en la nostra llengua. La guia va dirigida als docents, per a que puguen tindre al seu abast textos adients i una relació d’activitats lúdiques per a incorporar la poesia a les aules, i als pares que també senten la necessitat de disposar de materials útils per a gaudir de la poesia en família. 

   L’autora d’aquest llibre és Anna Ballester Marco, professora de Secundària i contacontes. És especialista en literatura infantil i juvenil, ha impartit nombrosos cursos de formació del professorat sobre animació a la lectura, dinamització de biblioteques, entre altres. I ha publicat articles en diverses revistes com ara CLIJ o Quaderns d’Animació Lectora i Guix.

    Es tracta d’un llibre que no presenta cap dificultat per a ser llegit, ja que tant el vocabulari com les expressions són senzilles. No és un llibre amb molta il·lustració, però si cal fer referencia alguns dibuixos que hi apareixen per poder visualitzar millor el que em llegit. Està estructurat en huit capítols, en els quals trobem quatre dels capítols dels que farem referència a continuació: activitats per a llegir poemes, activitats per a memoritzar poemes, activitats per a escriure i recrear poemes i activitats per a dramatitzar poemes. També hi ha al final una bibliografia i recursos web per a infants i joves.

      A continuació, vaig a explicar breument un exemple de cadascun dels que més m’ha agradat:

     Activitats per a llegir poemes: Una de les activitats que volia destacar és un mar de poesia, aquesta activitat té l’objectiu d’apropar i familiaritzar la poesia als xiquets i xiquetes. Consisteix en estendre una tela blava al terra i posar diferents llibres damunt d’ella. Els xiquets han de sentar-se al voltant i se’ls anirà fent preguntes tals com: què penseu que pot ser això? I si fora un riu/un cel que serien els llibres? I després d’aquesta pluja d’idees proposem que siga el mar per exemple i diem que se’n vagen de pesca. Aleshores els alumnes hauran d’agafar el llibres, fullejar-los i després hauran de llegir un trosset d’un poema que els haja agradat.

      Activitats per a memoritzar poemes: En aquest grup trobem poemes il·lustrats. Aquesta activitat consisteix en repartir una copia d’un poema i que els alumnes el lligen individualment. Després es formaran tres grups i a cadascun li tocarà una estrofa determinada, la qual han de representar i els altres han d’endevinar-la.

    Activitats per a escriure i recrear poemes: Una de les activitats que més m’ha cridat l’atenció és menú poètic. Aquesta activitat és una invitació a la creació d’un poema, començant pels entrants, on han d’escriure unes paraules boniques. El primer plat, que es prepararà amb un o dos versos. El segon plat, en el qual es confeccionaran estrofes i per últim el postre en el qual s’elaborarà un poema per grups.

    Activitats per a dramatitzar poemes: Romanç, és una activitat que consisteix en ajudar als xiquets a dramatitzar començant primer amb un text narratiu. Primer es llegiran el poema, es dividiran els personatges, memoritzaran el text, identificaran els espais i per últim la representaran.

     Com a conclusió, pense que el llibre de “Poemania” i de “Llegir per a créixer” em pot ser molt útil en la meua futura pràctica docent. Ja que aporten molts consells, activitats i estratègies per a realitzar a l’aula d’una forma alternativa a la que estem acostumats. D’aquesta manera, gracies a les diverses propostes atractives i motivadores, podrem apropar i fomentar molt més el gust per la lectura als més menuts.

Una llegenda per a Draco

Pràctica 20

UNA LLEGENDA PER A DRACO

Una llegenda per a Draco, de l’autor Francesc Gisbert, és un llibre de que pertany a la literatura infantil i juvenil, editat per l’editorial Bullent. És un llibre de gènere fantàstic, el qual ha guanyat el 13é Premi Carmesina.

               Aquest llibre és un llibre curtet, de 95 pàgines dividides en catorze capítols, on passen un muntó d’aventures, com veiem:

               Alba és una xiqueta que trobà un ou de colors, del qual eixí un drac. L’anomenà Draco. Draco es va fer amic seu, d’Aron i del veí escriptor. Però una vesprada, van creuar-se amb un malvat caçador de dracs que volia matar a Draco. Per art de màgia, aparegué un mag que venia del món de les llegendes. Els va dir que l’única solució que hi havia era que escriviren una llegenda per a que Draco pouguera tornar al seu món, on havia d’aparèixer una princesa, un cavaller i un savi. Van pujar-se al llom de Draco i van caure al les muntanyes del Destí. Allí els tres passaren unes probes contra personatges fantàstics, que sense saber-ho, els convertí a ells en els mateixos cavaller, savi i princesa. Escrigueren aquesta aventura, anomenada Una llegenda per a Draco, i Draco tornà a salv al seu món.

               Aquest llibre el que pretén és contar una llegenda, on aparegueren els personatges mítics propis d’aquetes, com les princeses boniques, els bruixots savis, els cavallers valents, els gegants, els enanets, les bruixes i els dracs. Però Francesc Gisbert ho fa molt més especial, perquè fa una crítica a tots aquests estereotips. Al seu llibre apareixen aquests personatges però amb una característiques un tant diferents, doncs tots els xiquets poden ser cavallers, savis o princeses.

La princesa és la xiqueta, Alba, una nena que no té molts amics, que s’adorm en classe, que li castiguen a l’escola, que té una mare prostituta, que els xiquets es fiquen amb ella, però el seu veí Enric li anomena princesa perquè té un gran cor.

 El cavaller seria el seu nou amic de classe anomenat Aron. És un xiquet gitano, no és fort, ni alt, ni guapo però, en quant van fer-se amics, va començar a defensar a Alba dels xics que es ficaven amb ella i la insultaven. “Aron no l’havia insultada mai. Ni a ella ni a ningú”.

-        Des de quan defenses a una paia?

-        Des que he descobert que no tots els paios són com vosaltres.

I el savi és un pobre escriptor, al qui les editorials no volen publicar les seues històries, però té una gran capacitat per a contar contes.

Crec que és un llibre molt complet. D’una banda deixa volar la imaginació del xiquet, parla sobre un drac que ix d’un ou, un bruixot, uns enanets i uns gegants, unes bruixes i els poders que tenen alguns personatges...

Però d’altra banda, és un llibre que també tracta de la crua realitat. Abarca diversos temes actuals, com per exemple, el fet de que la mare d’Alba siga prostituta, la qual cosa la xiqueta no se’l pren molt bé per les burles que li fan els seus companys:

-        Què, tens son perquè se t’ha endut ta mare a treballar amb ella? Ves amb compte, no et deixen també prenyada!

-        Tens sort. Tu no pots enfadar-te quan et diuen filla de puta.

Amb aquet tema es podria treballar a classe el respecte entre els companys, fer que els xiquets empatitzen amb Alba, parlar de bullyng, preguntar-los què farien ells si veieren que els seus companys estan insultant a una companya seua. O tal vegada si es senten identificats amb la protagonista, per a esbrinar si a la classe hi ha algun xiquet que es sent com ella o està patint bullyng.

Per això, pense que és un llibre molt adequat i recomanable per als 10 – 12 anys, perquè estan en una edat en la que encara tenen molta imaginació i els agrada molt la fantasia, però també comencen a adornar-se compte de la realitat i de les coses roïnes que passen.

També es treballa el valor de la humilitat amb el personatge d’Enric. El seu veí Enric és un pobre escriptor, a qui les editorials no publiquen les seues històries: “s’havien fet amics perquè a Alba li agradaven les histories que ell escrivia. Sovint, ella i sa mare li convidaven a prendre cafè i ell baixava amb l’excusa de llegir-los un conte. Es convertia en tot un recitador. La llàstima era que les editorials no volien publicar-li res. Tenia mala sort. Com la majoria en aquell barri de pobres.” Amb aquest personatge els xiquets poden adonar-se de que qualsevol persona pot ser escriptor, ells mateixos poden escriure el que vullguen, les seues històries, els seus sentiments, i no fa falta que els agrade a tot el món.

               A més, aquets xiquets estan en una edat de començar a tindre ja coneixements sobre aspectes tècnics i detectar-los mentre estan llegint, com per exemple les frases fetes o locucions que apareixen, com: “més ràpid que amb un all al cul”, “enfilar-se per les parets”, “com fetge en flama”... o altres expressions com “perdonavides”, “milhomes”, “xafacaragols”...

               També apareix al llibre la tècnica d’inserir el relat dins del propi relat. Enric és qui escriu la historia al llibre i Alba és qui elegeix el títol Una llegenda per a Draco.

“I d’aquesta manera acaba la història. Vaig complir la promesa i he escrit un llibre per a xiquets on es conten les aventures que hem viscut.

Li hem posat per títol Una llegenda per a Draco. Alba diu que és el que més li agrada.”

              

D’altra banda apareixen també les histories paral·leles. Des de que Alba i Aron cauen del llom de Draco, les seues histories es divideixen. D’esta manera l’autor aconsegueix accelerar la narració.

Apareixen també descripcions adaptades al tipus d’edat encomanat per aquest llibre, és a dir, descripcions breus i clares com: “Al bagul hi havia una pedra. Una pedra ovalada, roja amb taques blaves. Una pedra fantàstica que emanava una calor càlida i sedosa, que parpellejava al ritme dels batecs”.

Per tot açò, pense que és un bon llibre per a aquests xiquets.

Bibliografia:

- Gisbert, F. (2004) Una llegenda per a Draco. Bullent. 

L'ull de la mòmia

Pràctica 18

L'ULL DE LA MÒMIA

L’ull de la mòmia, de l’autor Jesús Cortés, és un llibre de literatura juvenil editat per l’editorial Bromera. Aqueta novel·la ha guanyat el premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre. Com diu al periòdic EL PAÍS, “Otro autor valenciano, Jesús Cortés (Torrent, 1962), logró el premio de narrativa infantil Vicent Silvestre con L'ull de la mòmia, una desmitificación del género de aventures”. Xavier Espanya. Doncs, com fica a la portada del llibre “Jesús Cortés desmitifica les històries d’aventura i de misteri amb el seu característic dinamisme i sentit de l’humor”.

Aquest llibre presenta una estructura molt detallada. D’una banda, l’estructura interna consta de catorze capítols al llarg de 181 pàgines. D’altra banda, l’estructura externa compta amb un plantejament, un nus i un desenllaç. Això és perquè pertany al gènere de la narrativa. Cal destacar que la seua estructura també és lineal (perquè els fets es presenten de manera ordenada un darrere l’altre) i tancada (ja que la història té un final concret on es resol el conflicte).

Per a que comproveu bé tot l’anterior, vegem un breu resum de la novel·la:

Els pares de Max, el protagonista, en van de viatje i deixen al seu fill amb el seu iaio per anar de vacances. A l’aventura s’uneixen dos amics seus, però de sobte criden al iaio per a comunicar-li que ha hagut un intent de robatori d’una mòmia al museu. Tots es dirigeixen cap allà i Marx, molt curiós, va tocar la mòmia. Més tard, se li va ficar un dit negre i el iaio va descobrir que es tractava d’una maledicció per haver-la tocat. A més, sinó trenquen l’ull en menys de deu dies, Marx morirà. Però el lladre aconsegueix furtar la mòmia i la porta al seu amagatall. Per sort, un amic pirata del iaio els porta fins a ell i entre tots aconsegueixen trencar-lo i fugir després d’una dura batalla amb Abdelkader i els seus sicaris. Finalment, trauen a la llum l’amagatall secret d’Abdelkader i aquest queda empresonat.

Aquest és un llibre que recomanaria molt als xiquets majors de dotze anys perquè crec que és un llibre molt ric en frases fetes, com “Gos que lladra, no mossega” pàg. 9; “Tancarem la casa amb pany i clau” pàg. 10; “Tenir categoria” pàg 13; “A grans mals, grans remeis” pàg 16. També compta amb expressions com “mort de gana” o “fer el mort” pàg. 14. A més, poden aprendre paraules noves, com “necrofòbia”, que és la malaltia que té l’amic de Marx, el qual té una por exagerada als morts, i anglicismes com “in extremis”,pàg. 16, que vol dir “últim remei contra tot pronòstic”. També conté comparacions com “semblava un mercat en hora punta” o “el nostre museu semblava la catedral de Scotland Yard”.

A més, és molt interessant perquè amb aquest llibre aprenen un poc de cultura com les creences religioses de l’antiga civilització egípcia, les mòmies, les mines del Sinaí, el llac Meris, la ciutat de Cocodrilòpoli, la serp apopis “serp que simbolitzava les tenebres i les tempestes” (pàg. 114), la Vall dels Reis... i també té una part més divertida per a ells que és quan s’endinsen en la aventura de trobar a Abdelkader, enfrontar-se a ell i trencar l’ull. 

Altra forma d’aprendre coses curioses al llibre és amb cada una de les frases que el iaio solta cada volta que s’enfada, les quals em feien molta gràcia i les he recopilat açí: “Per totes les pedres d’esmolar de la piràmide de Kheops!” pàg. 7, “Per tots els caragols moros de la Serra Calderona!” pàg. 9, “Per totes les rodes de recanvi del circuit d’Indianapolis!” pàg. 13, “Per tots el núvols negres que enfurismaven el mateix Ra!” pàg. 27, “Per tots els camells geperuts del Gobi!” pàg. 27, “Per tots els papirs reciclats del Llibre dels morts!” pàg. 28, “Per totes les cobertes relliscoses del Titànic!” pàg. 37, “Per tots el escuradents que es fabricaren amb l’Armada Invencible!” pàg. 38, “Per tots els satèl·lits que aparquen a la Via L’àctea!” pàg. 41, “Per totes les escopinades de foc del Vesuvi!” pàg. 67, “Per tots els ous escalfats a les cuines de Babilònia!” pàg. 79, “Per tots els collars de clòtxines de Neptú!” pàg. 90, “Per tots el plomins fabricats amb les ales de Pegàs!” pàg. 120, “Per totes les espases rovellades d’Alí Babà!” pàg. 122, “Per totes les bales perdudes a les trinxeres de Birmània!” pàg. 128.

Pense que és un llibre que es pot treballar molt bé a classe perquè s’adapta bé al seu nivell, el vocabulari es fàcil, un poc llarg per a aquells que no els agrada llegir, però també és divertit i per tant incita a seguir llegint.

D’altra banda, tracta molts valors com poden ser l’amistat entre els amics, ja que tots estan disposats a fer el que siga per a salvar a Manel i lluiten junts; la paciència que té el iaio amb el seu nebot i també amb els seus amics ja que al principi es queixava de tindre que encarregar-se d’ells; la superació, en el cas de Manel, qui té por a la mort, que crec que és molt important perquè de segur que hi ha molts xiquets que tenen eixa por a la mort o qualsevol altra por; la relació de Marx amb el seu iaio, un iaio aventurer que pot despertar en el xiquet que llig el llibre les ganes de estar amb el seu, de fer alguna cosa junts, de que li conte alguna història...; i també la igualtat de sexes, ja que en aquest llibre, Diana és la que fa el paper de valenta, aventurera, sense por...

Bibliografia: 

- Jesús Cortés. (2000). L’ull de la mòmia. Alzira: Bromera.

- Espanya, X. (13 de novembre de 1999) Joan Olivares gana el premio Ciutat d’Alzira con su novel·la ambientada a inicios del XIX. EL PAÍS. Recuperat de: http://elpais.com/diario/1999/11/13/cvalenciana/942524302_850215.html

Joan el Cendrós

Pràctica 18

“Joan el Cendrós” és una obra teatral escrita per dos joves autors valencians amb una curta però intensa carrera professional. El primer d’ells, Carles Alberola, va nàixer a Alzira el 1964. Home de teatre, ha impartit cursos, ha fet d’actor, ha dirigit espectacles i ha escrit alguns textos teatrals en col·laboració, entre d’altres, amb Alfred Picó, per exemple. El teatre de Carles Alberola  mostra les preocupacions i obsessions quotidianes com a “Currículum” (1995 —Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Roberto García, l’altre coautor, va nàixer a València el 1968. Estudià art dramàtic i s’interessà molt prompte pel cinema, especialment per la creació de guions cinematogràfics. El teatre és per a ell una possibilitat de riure fent riure la gent. Entre altres obres, ha escrit trobem “Noticias del desorden” (1993), entre altres.

És l’últim dia de classe a l’institut i els personatges de l’obra, tots ells estudiants adolescents, estan preocupats per l’examen que els ha posat l’Abel, un professor molt exigent. No obstant això, s’hi respira un ambient festiu i, entre els temes de conversa, hi predomina la qüestió de trobar parella per al gran ball de fi de curs. Fins i tot, el protagonista de l’obra, Joan, un jove tímid d’aspecte descurat i menyspreat per tots, hi veu l’oportunitat d’acostar-se i contactar més directament amb Helena, la jove de qui està enamorat.

En tornar a casa, Joan connecta l’ordinador i encen un joc que té com a protagonista Indiana Jones. Això li suggereix una idea i, a través d’aquest ésser virtual, mitjançant Internet i, amb el pseudònim de l’heroi cinematogràfic, connecta amb Helena que s’enamora dels missatges d’amor que li envia Joan.

Això fa que tots dos se citen al dia següent, però Alexandre, el germà de Joan, s’assabenta de la clau convinguda per a la trobada i se n’aprofita. Es fa passar pel jove internauta i aconsegueix que Helena el trie com a parella del ball. Joan, lògicament, se sent frustrat i, quan retorna a casa, es connecta de nou amb el programa d’Indiana Jones. De sobte, el personatge informàtic es materialitza, com la fada del conte de la Ventafocs, i li dissenya un vestit virtual perquè vaja a la festa.

Aquesta obra està recomanada per a xiquets i xiquetes a partir de 10 anys, encara que pense que es molt adequat sobretot per als alumnes de 12 a 14 anys, ja que el llibre situa el relat en aquesta edat, en el pas de xiquet a adolescent, un pas que sol estar ple de complicacions. I a més tracta temes que els trobem a l’ordre del dia entre els alumnes, com per exemple l’amor, l’èxit o el fracàs en els estudis, l’acceptació per part del grup i per un mateix, el internet, entre altres.

Per altra banda, m’ha paregut un llibre molt entretingut amb un vocabulari adequat per a l’edat a la que està recomanat, ja que es tracta d’un llibre fàcil de llegir i el qual t’invita a continuar llegint, ja que la seua trama fa que no pugues parar de llegir. A més m’ha agradat molt també pels temes que tracta, alguns dels quals ja he nombrat anteriorment però m’ha agradaria entrar un poquet més en detall a continuació, ja que considere que són temes que convindrien tractar a l’aula.

Per exemple, el foment per la lectura. En distintes parts de l’obra observem cóm s’invita a llegir, especialment a través de l’Abel, el mestre. Com quan convida als seus alumnes a llegir “Romeo i Julieta” de Shakespeare. “Llegir un llibre és com viure una gran aventura. Tot són finestres obertes a la imaginació” (pàg. 46-47). També podem tractar el respecte pels demés i l’acós escolar, ja que podem observar que es un tema tant present al llibre com a l’actualitat. Al igual que el internet. Ja que ara per ara, el internet està a l’abast dels més menut i hem de deixar-los clar que té tant coses positives com negatives. I per exemple, a les xarxes socials la gent menteix molt i en aquest cas, en el llibre, Helena parla amb una persona coneguda per a ella encara que ella no el sap, però Joan té un perfil totalment diferent al de la realitat. I els nostres alumnes es poden trobar amb això i han de tindre clar que pot ser molt perillós si connecten amb la persona equivocada, ja que les aparences poden enganyar via internet. “El meu professor de literatura diu que no hi ha que fiar-se de les primeres aparences” (pàg. 72). Al mateix temps, també és un bon llibre per a tractar l’acceptació d’un mateix i la confiança per un mateix, ja que en aquestes edats es sol tindre l’autoestima un poquet més baixa pel canvi que està fent el nostre cos i deixar clar que com es diu al llibre “les millors qualitats que tenim no es veuen a simple vista” (pàg. 92).

Per últim, afegir que per a treballar aquest llibre a l’aula faria una lectura conjunta exemplificant l’obra, ja que les acotacions i especificacions i la proposta d’escenificació que apareix al final del llibre ens fan molt fàcil aquesta tasca. D’aquesta manera, els alumnes anirien canviant de rol per a que tots pogueren participar i al finalitzar faríem una posada en comú per a reflexionar els temes comentats amb anterioritat.

Bibliografia:

Alberola C. i García R. (2008). Joan el Cendrós. Ed. Bromera