Una llegenda per a Draco

Pràctica 20

UNA LLEGENDA PER A DRACO

Una llegenda per a Draco, de l’autor Francesc Gisbert, és un llibre de que pertany a la literatura infantil i juvenil, editat per l’editorial Bullent. És un llibre de gènere fantàstic, el qual ha guanyat el 13é Premi Carmesina.

               Aquest llibre és un llibre curtet, de 95 pàgines dividides en catorze capítols, on passen un muntó d’aventures, com veiem:

               Alba és una xiqueta que trobà un ou de colors, del qual eixí un drac. L’anomenà Draco. Draco es va fer amic seu, d’Aron i del veí escriptor. Però una vesprada, van creuar-se amb un malvat caçador de dracs que volia matar a Draco. Per art de màgia, aparegué un mag que venia del món de les llegendes. Els va dir que l’única solució que hi havia era que escriviren una llegenda per a que Draco pouguera tornar al seu món, on havia d’aparèixer una princesa, un cavaller i un savi. Van pujar-se al llom de Draco i van caure al les muntanyes del Destí. Allí els tres passaren unes probes contra personatges fantàstics, que sense saber-ho, els convertí a ells en els mateixos cavaller, savi i princesa. Escrigueren aquesta aventura, anomenada Una llegenda per a Draco, i Draco tornà a salv al seu món.

               Aquest llibre el que pretén és contar una llegenda, on aparegueren els personatges mítics propis d’aquetes, com les princeses boniques, els bruixots savis, els cavallers valents, els gegants, els enanets, les bruixes i els dracs. Però Francesc Gisbert ho fa molt més especial, perquè fa una crítica a tots aquests estereotips. Al seu llibre apareixen aquests personatges però amb una característiques un tant diferents, doncs tots els xiquets poden ser cavallers, savis o princeses.

La princesa és la xiqueta, Alba, una nena que no té molts amics, que s’adorm en classe, que li castiguen a l’escola, que té una mare prostituta, que els xiquets es fiquen amb ella, però el seu veí Enric li anomena princesa perquè té un gran cor.

 El cavaller seria el seu nou amic de classe anomenat Aron. És un xiquet gitano, no és fort, ni alt, ni guapo però, en quant van fer-se amics, va començar a defensar a Alba dels xics que es ficaven amb ella i la insultaven. “Aron no l’havia insultada mai. Ni a ella ni a ningú”.

-        Des de quan defenses a una paia?

-        Des que he descobert que no tots els paios són com vosaltres.

I el savi és un pobre escriptor, al qui les editorials no volen publicar les seues històries, però té una gran capacitat per a contar contes.

Crec que és un llibre molt complet. D’una banda deixa volar la imaginació del xiquet, parla sobre un drac que ix d’un ou, un bruixot, uns enanets i uns gegants, unes bruixes i els poders que tenen alguns personatges...

Però d’altra banda, és un llibre que també tracta de la crua realitat. Abarca diversos temes actuals, com per exemple, el fet de que la mare d’Alba siga prostituta, la qual cosa la xiqueta no se’l pren molt bé per les burles que li fan els seus companys:

-        Què, tens son perquè se t’ha endut ta mare a treballar amb ella? Ves amb compte, no et deixen també prenyada!

-        Tens sort. Tu no pots enfadar-te quan et diuen filla de puta.

Amb aquet tema es podria treballar a classe el respecte entre els companys, fer que els xiquets empatitzen amb Alba, parlar de bullyng, preguntar-los què farien ells si veieren que els seus companys estan insultant a una companya seua. O tal vegada si es senten identificats amb la protagonista, per a esbrinar si a la classe hi ha algun xiquet que es sent com ella o està patint bullyng.

Per això, pense que és un llibre molt adequat i recomanable per als 10 – 12 anys, perquè estan en una edat en la que encara tenen molta imaginació i els agrada molt la fantasia, però també comencen a adornar-se compte de la realitat i de les coses roïnes que passen.

També es treballa el valor de la humilitat amb el personatge d’Enric. El seu veí Enric és un pobre escriptor, a qui les editorials no publiquen les seues històries: “s’havien fet amics perquè a Alba li agradaven les histories que ell escrivia. Sovint, ella i sa mare li convidaven a prendre cafè i ell baixava amb l’excusa de llegir-los un conte. Es convertia en tot un recitador. La llàstima era que les editorials no volien publicar-li res. Tenia mala sort. Com la majoria en aquell barri de pobres.” Amb aquest personatge els xiquets poden adonar-se de que qualsevol persona pot ser escriptor, ells mateixos poden escriure el que vullguen, les seues històries, els seus sentiments, i no fa falta que els agrade a tot el món.

               A més, aquets xiquets estan en una edat de començar a tindre ja coneixements sobre aspectes tècnics i detectar-los mentre estan llegint, com per exemple les frases fetes o locucions que apareixen, com: “més ràpid que amb un all al cul”, “enfilar-se per les parets”, “com fetge en flama”... o altres expressions com “perdonavides”, “milhomes”, “xafacaragols”...

               També apareix al llibre la tècnica d’inserir el relat dins del propi relat. Enric és qui escriu la historia al llibre i Alba és qui elegeix el títol Una llegenda per a Draco.

“I d’aquesta manera acaba la història. Vaig complir la promesa i he escrit un llibre per a xiquets on es conten les aventures que hem viscut.

Li hem posat per títol Una llegenda per a Draco. Alba diu que és el que més li agrada.”

              

D’altra banda apareixen també les histories paral·leles. Des de que Alba i Aron cauen del llom de Draco, les seues histories es divideixen. D’esta manera l’autor aconsegueix accelerar la narració.

Apareixen també descripcions adaptades al tipus d’edat encomanat per aquest llibre, és a dir, descripcions breus i clares com: “Al bagul hi havia una pedra. Una pedra ovalada, roja amb taques blaves. Una pedra fantàstica que emanava una calor càlida i sedosa, que parpellejava al ritme dels batecs”.

Per tot açò, pense que és un bon llibre per a aquests xiquets.

Bibliografia:

- Gisbert, F. (2004) Una llegenda per a Draco. Bullent.