L'ull de la mòmia

Pràctica 18

L'ULL DE LA MÒMIA

L’ull de la mòmia, de l’autor Jesús Cortés, és un llibre de literatura juvenil editat per l’editorial Bromera. Aqueta novel·la ha guanyat el premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre. Com diu al periòdic EL PAÍS, “Otro autor valenciano, Jesús Cortés (Torrent, 1962), logró el premio de narrativa infantil Vicent Silvestre con L'ull de la mòmia, una desmitificación del género de aventures”. Xavier Espanya. Doncs, com fica a la portada del llibre “Jesús Cortés desmitifica les històries d’aventura i de misteri amb el seu característic dinamisme i sentit de l’humor”.

Aquest llibre presenta una estructura molt detallada. D’una banda, l’estructura interna consta de catorze capítols al llarg de 181 pàgines. D’altra banda, l’estructura externa compta amb un plantejament, un nus i un desenllaç. Això és perquè pertany al gènere de la narrativa. Cal destacar que la seua estructura també és lineal (perquè els fets es presenten de manera ordenada un darrere l’altre) i tancada (ja que la història té un final concret on es resol el conflicte).

Per a que comproveu bé tot l’anterior, vegem un breu resum de la novel·la:

Els pares de Max, el protagonista, en van de viatje i deixen al seu fill amb el seu iaio per anar de vacances. A l’aventura s’uneixen dos amics seus, però de sobte criden al iaio per a comunicar-li que ha hagut un intent de robatori d’una mòmia al museu. Tots es dirigeixen cap allà i Marx, molt curiós, va tocar la mòmia. Més tard, se li va ficar un dit negre i el iaio va descobrir que es tractava d’una maledicció per haver-la tocat. A més, sinó trenquen l’ull en menys de deu dies, Marx morirà. Però el lladre aconsegueix furtar la mòmia i la porta al seu amagatall. Per sort, un amic pirata del iaio els porta fins a ell i entre tots aconsegueixen trencar-lo i fugir després d’una dura batalla amb Abdelkader i els seus sicaris. Finalment, trauen a la llum l’amagatall secret d’Abdelkader i aquest queda empresonat.

Aquest és un llibre que recomanaria molt als xiquets majors de dotze anys perquè crec que és un llibre molt ric en frases fetes, com “Gos que lladra, no mossega” pàg. 9; “Tancarem la casa amb pany i clau” pàg. 10; “Tenir categoria” pàg 13; “A grans mals, grans remeis” pàg 16. També compta amb expressions com “mort de gana” o “fer el mort” pàg. 14. A més, poden aprendre paraules noves, com “necrofòbia”, que és la malaltia que té l’amic de Marx, el qual té una por exagerada als morts, i anglicismes com “in extremis”,pàg. 16, que vol dir “últim remei contra tot pronòstic”. També conté comparacions com “semblava un mercat en hora punta” o “el nostre museu semblava la catedral de Scotland Yard”.

A més, és molt interessant perquè amb aquest llibre aprenen un poc de cultura com les creences religioses de l’antiga civilització egípcia, les mòmies, les mines del Sinaí, el llac Meris, la ciutat de Cocodrilòpoli, la serp apopis “serp que simbolitzava les tenebres i les tempestes” (pàg. 114), la Vall dels Reis... i també té una part més divertida per a ells que és quan s’endinsen en la aventura de trobar a Abdelkader, enfrontar-se a ell i trencar l’ull. 

Altra forma d’aprendre coses curioses al llibre és amb cada una de les frases que el iaio solta cada volta que s’enfada, les quals em feien molta gràcia i les he recopilat açí: “Per totes les pedres d’esmolar de la piràmide de Kheops!” pàg. 7, “Per tots els caragols moros de la Serra Calderona!” pàg. 9, “Per totes les rodes de recanvi del circuit d’Indianapolis!” pàg. 13, “Per tots el núvols negres que enfurismaven el mateix Ra!” pàg. 27, “Per tots els camells geperuts del Gobi!” pàg. 27, “Per tots els papirs reciclats del Llibre dels morts!” pàg. 28, “Per totes les cobertes relliscoses del Titànic!” pàg. 37, “Per tots el escuradents que es fabricaren amb l’Armada Invencible!” pàg. 38, “Per tots els satèl·lits que aparquen a la Via L’àctea!” pàg. 41, “Per totes les escopinades de foc del Vesuvi!” pàg. 67, “Per tots els ous escalfats a les cuines de Babilònia!” pàg. 79, “Per tots els collars de clòtxines de Neptú!” pàg. 90, “Per tots el plomins fabricats amb les ales de Pegàs!” pàg. 120, “Per totes les espases rovellades d’Alí Babà!” pàg. 122, “Per totes les bales perdudes a les trinxeres de Birmània!” pàg. 128.

Pense que és un llibre que es pot treballar molt bé a classe perquè s’adapta bé al seu nivell, el vocabulari es fàcil, un poc llarg per a aquells que no els agrada llegir, però també és divertit i per tant incita a seguir llegint.

D’altra banda, tracta molts valors com poden ser l’amistat entre els amics, ja que tots estan disposats a fer el que siga per a salvar a Manel i lluiten junts; la paciència que té el iaio amb el seu nebot i també amb els seus amics ja que al principi es queixava de tindre que encarregar-se d’ells; la superació, en el cas de Manel, qui té por a la mort, que crec que és molt important perquè de segur que hi ha molts xiquets que tenen eixa por a la mort o qualsevol altra por; la relació de Marx amb el seu iaio, un iaio aventurer que pot despertar en el xiquet que llig el llibre les ganes de estar amb el seu, de fer alguna cosa junts, de que li conte alguna història...; i també la igualtat de sexes, ja que en aquest llibre, Diana és la que fa el paper de valenta, aventurera, sense por...

Bibliografia: 

- Jesús Cortés. (2000). L’ull de la mòmia. Alzira: Bromera.

- Espanya, X. (13 de novembre de 1999) Joan Olivares gana el premio Ciutat d’Alzira con su novel·la ambientada a inicios del XIX. EL PAÍS. Recuperat de: http://elpais.com/diario/1999/11/13/cvalenciana/942524302_850215.html