Joan el Cendrós

Pràctica 18

“Joan el Cendrós” és una obra teatral escrita per dos joves autors valencians amb una curta però intensa carrera professional. El primer d’ells, Carles Alberola, va nàixer a Alzira el 1964. Home de teatre, ha impartit cursos, ha fet d’actor, ha dirigit espectacles i ha escrit alguns textos teatrals en col·laboració, entre d’altres, amb Alfred Picó, per exemple. El teatre de Carles Alberola  mostra les preocupacions i obsessions quotidianes com a “Currículum” (1995 —Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Roberto García, l’altre coautor, va nàixer a València el 1968. Estudià art dramàtic i s’interessà molt prompte pel cinema, especialment per la creació de guions cinematogràfics. El teatre és per a ell una possibilitat de riure fent riure la gent. Entre altres obres, ha escrit trobem “Noticias del desorden” (1993), entre altres.

És l’últim dia de classe a l’institut i els personatges de l’obra, tots ells estudiants adolescents, estan preocupats per l’examen que els ha posat l’Abel, un professor molt exigent. No obstant això, s’hi respira un ambient festiu i, entre els temes de conversa, hi predomina la qüestió de trobar parella per al gran ball de fi de curs. Fins i tot, el protagonista de l’obra, Joan, un jove tímid d’aspecte descurat i menyspreat per tots, hi veu l’oportunitat d’acostar-se i contactar més directament amb Helena, la jove de qui està enamorat.

En tornar a casa, Joan connecta l’ordinador i encen un joc que té com a protagonista Indiana Jones. Això li suggereix una idea i, a través d’aquest ésser virtual, mitjançant Internet i, amb el pseudònim de l’heroi cinematogràfic, connecta amb Helena que s’enamora dels missatges d’amor que li envia Joan.

Això fa que tots dos se citen al dia següent, però Alexandre, el germà de Joan, s’assabenta de la clau convinguda per a la trobada i se n’aprofita. Es fa passar pel jove internauta i aconsegueix que Helena el trie com a parella del ball. Joan, lògicament, se sent frustrat i, quan retorna a casa, es connecta de nou amb el programa d’Indiana Jones. De sobte, el personatge informàtic es materialitza, com la fada del conte de la Ventafocs, i li dissenya un vestit virtual perquè vaja a la festa.

Aquesta obra està recomanada per a xiquets i xiquetes a partir de 10 anys, encara que pense que es molt adequat sobretot per als alumnes de 12 a 14 anys, ja que el llibre situa el relat en aquesta edat, en el pas de xiquet a adolescent, un pas que sol estar ple de complicacions. I a més tracta temes que els trobem a l’ordre del dia entre els alumnes, com per exemple l’amor, l’èxit o el fracàs en els estudis, l’acceptació per part del grup i per un mateix, el internet, entre altres.

Per altra banda, m’ha paregut un llibre molt entretingut amb un vocabulari adequat per a l’edat a la que està recomanat, ja que es tracta d’un llibre fàcil de llegir i el qual t’invita a continuar llegint, ja que la seua trama fa que no pugues parar de llegir. A més m’ha agradat molt també pels temes que tracta, alguns dels quals ja he nombrat anteriorment però m’ha agradaria entrar un poquet més en detall a continuació, ja que considere que són temes que convindrien tractar a l’aula.

Per exemple, el foment per la lectura. En distintes parts de l’obra observem cóm s’invita a llegir, especialment a través de l’Abel, el mestre. Com quan convida als seus alumnes a llegir “Romeo i Julieta” de Shakespeare. “Llegir un llibre és com viure una gran aventura. Tot són finestres obertes a la imaginació” (pàg. 46-47). També podem tractar el respecte pels demés i l’acós escolar, ja que podem observar que es un tema tant present al llibre com a l’actualitat. Al igual que el internet. Ja que ara per ara, el internet està a l’abast dels més menut i hem de deixar-los clar que té tant coses positives com negatives. I per exemple, a les xarxes socials la gent menteix molt i en aquest cas, en el llibre, Helena parla amb una persona coneguda per a ella encara que ella no el sap, però Joan té un perfil totalment diferent al de la realitat. I els nostres alumnes es poden trobar amb això i han de tindre clar que pot ser molt perillós si connecten amb la persona equivocada, ja que les aparences poden enganyar via internet. “El meu professor de literatura diu que no hi ha que fiar-se de les primeres aparences” (pàg. 72). Al mateix temps, també és un bon llibre per a tractar l’acceptació d’un mateix i la confiança per un mateix, ja que en aquestes edats es sol tindre l’autoestima un poquet més baixa pel canvi que està fent el nostre cos i deixar clar que com es diu al llibre “les millors qualitats que tenim no es veuen a simple vista” (pàg. 92).

Per últim, afegir que per a treballar aquest llibre a l’aula faria una lectura conjunta exemplificant l’obra, ja que les acotacions i especificacions i la proposta d’escenificació que apareix al final del llibre ens fan molt fàcil aquesta tasca. D’aquesta manera, els alumnes anirien canviant de rol per a que tots pogueren participar i al finalitzar faríem una posada en comú per a reflexionar els temes comentats amb anterioritat.

Bibliografia:

Alberola C. i García R. (2008). Joan el Cendrós. Ed. Bromera