I sobre açò parla aquesta guia, sobre
com fomentar la lectura dels més menuts a partir d’agafar-li gust a llegir. El
llibre gira entorn a quatre camps temàtics: la
importància de la lectura, com contagiar el gust per la lectura, consells per a
escollir el llibre adequat i un conte per a començar.
És cert que sempre em sentit parlar
de que la lectura porta molts beneficis per als xiquets, però no estem molt
segurs de quins són aquets exactament. A més, està clar que no tots els xiquets
comencen a llegir pel seu propi peu, però tampoc sabíem com fer que els xiquets
llisquen. En aquesta guia em trobat les respostes a aquets dubtes:
La importància per la lectura: en la societat actual, és molt
difícil fer lectors, vull dir, fer llegir a aquelles persones que no ho fan per
vocació perquè no els interessa o no els atrau la lectura. I es que amb les
noves tecnologies sempre tenen alguna distracció més atractiva. Per això, la
clau està en fer que vegin la lectura con una activitat d’oci i no com una
imposició. En primer lloc, tenen a aprendre a veure els llibres com un objecte
més, un objecte de companyia amb el que
passar-ho bé, veure els dibuixos, aprendre coses noves, contar histories... Però
tenim que saber que un lector no és aquella persona que sap llegir, sinó aquella
persona que te disposició per a fer-ho.
El problema és que moltes persones posen les excuses de no tindre temps,
però si t’agrada la lectura traus temps com per a qualsevol altra activitat;
també diuen que costa molts diners, encara que hui en dia ens gastem més diners
en altres coses com la moda o el gimnàs i no ens sap greu; o l’excusa de que no
saben valencià, però tot es posar-se; i sobretot diuen que és un rotllo, però
s’equivoquen. Açò es perquè encara no han trobat el llibre adequat que els agradi
tant que els faci llegir.
Però retornant al tema, perquè és
important llegir? S’ha demostrat que els alumnes que normalment llegeixen
destaquen en l’àmbit escolar sobre la resta, doncs tenen major agilitat mental,
més coneixements, vocabulari, coneixen les regles d’ortografia, són més crítics
i tenen més cultura. En conclusió, llegir ens enriqueix en les nostres hores
d’oci. Com deia Joan Fuster: “Al
capdavall, llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera”.
(P.19).
Com contagiar el gust per la
lectura: els
pares tenen que ser els primers que inicien als xiquets en la cultura
literària, per això és molt important que ells siguin els primers que llegeixin,
perquè els xiquets fan tot el que fan els adults. A més, si volen que els
xiquets llegeixin, tindran que tindre els llibres a la vista i a mà, no
guardats en el prestatge ni ben col·locats.
D’altra banda, tenen que introduir als llibres en els temes de conversa
amb el xiquet, per a que ells ho veuen com una cosa normal, com per exemple,
dir-los: “Veus eixa poma? Veritat que es
pareix a la que li dóna la bruixa a Blancaneus?” (P.27). També és important
fer aquesta activitat compartida, llegir amb ells, fer-los que els recomanen
llibres, que es senten com si foren els mestres dels seus pares, que els
expliquen el que estan llegint, que els ensenyen valencià ells mateixos... Una
bona opció també és tindre a casa un lloc compartit on els pares gaudeixin
d’una lectura junts. Els pares poden també regalar llibres com a regal
d’aniversari o per nadal, però primer tenen que conèixer molt bé els seus
gustos.
Les coses que no tenen que fer són
imposar-los la lectura de manera obligatòria, donar-los premis per llegir, no
fer que es desmotiven quan estan començant a llegir i no llegeixen bé, dir-los
sinònims de les paraules que no entén per tal de que no es frustri buscant cada
cosa al diccionari, perquè, com diu al llibre, “La lectura requereix un esforç
intel·lectual. És per això que necessitarem paciència per a fomentar-la”. També
tenen que deixar que el xiquet trobi per ell mateix el llibre que li agradi
tant que el faci voler llegir en el futur, perquè si li imposen una lectura que
no li agrada no voldrà llegir més.
L’autor destaca també que els gustos
han canviat. El que de menuts els agradava als pares no va a agrada-li al seu
fill.
No tenim que forçar al xiquet en que faci resums sobre
el que ha llegit, ni dir-los que llegir és bò, ni relacionar els llibres amb el
col·legi, perquè sinó li llevarem la il·lusió.
Consells per a escollir el llibre
adequat: abans
del 5 anys tenen que tindre llibres de draps, amb textures, de cartó, de
plàstic, sonors... amb molts colors; dels 6 als 8 anys els llibres han de ser
molt llamatius i que responguen a tots els dubtes que tenen sobre el món ja que
estan en la edat dels perquès. De 9 a
12 anys és l’edat en que ja saben llegir i assoles volen passar-ho bé amb la
lectura. A partit dels 13 anys la temàtica del llibre dependrà de la seua
personalitat.
Un conte per a començar: es té que
començar des de que naixen a contar-los contes. Quan són més majors, cal
contar-los un llibre cada nit i mai negar-li-ho quan el demana. Pel dia es pot
contar un conte d’una manera més activa, ficant veus, diferents entonacions,
amb titelles o ninots, transmetre sentiments... Però per la nit és més
recomanable que la historia sigui més tranquil·la i es conte més lentament per
a que s’adormen.
Crec
que l’autor ha sabut plasmar molt bé les seues idees perquè el llibre està
redactat d’una forma molt clara, escriu com si estigués parlant, amb unes
expressions i paraules molt simples, quotidianes, del dia a dia, com per
exemple “Stop! Això sí que no!” (P.15) o
“Perfecte... Ja tenim un xiquet que odia els llibres. I pot ser, també el seu
amic Marc...” (P. 39).
A més, l’autor fa referencia a altres llibres
i menciona altres novel·les com: Joan F, Mira; Enric Valor; el conte de Blancaneus; l’autor Daniel Pennac; el
llibre de Com una novel·la; personatges com
Mortadelo, Tintín, Pumbi; novel·les com La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda; Mor una vida, es trenca un amor, Només la mar ens parlarà d’amor, de Joan
Pla; el conte d’Alicia en el País de les
Meravelles... tot un arsenal d’al·lusions que ens fan veure que l’autor
entén de LIJ.
M’ha
agradat també que al marge de cada pàgina posi un breu resum en negreta sobre
el que parla.
Tant va ser l’èxit que tingué aquest
llibre que es va escriure un segon llibre relacionat amb el primer, anomenat: poemania. Poemania és un llibre de
l’autora Anna Ballester, també de l’editorial Bromera. Es tracta d’una guia per
a pares i mares i docents que tracta de com fer l’ectors a partir d’una sèrie
de recursos i estratègies.
A més, podem trobar un sortit
d’activitats per a fer amb els xiquets tals com: activitat per a llegir en veu
alta, jocs per a memoritzar poemes, activitats de dramatització, escriure o
recrear poemes, etc. També hi ha al final una webgrafria i bibliografia sobre
LIJ.
Una cosa que m’ha agradat molt és que
totes les activitats que es plantegen estan exemplificades. Damunt, hi ha
variants per a treballar en les escoles amb grups a casa, o a casa en grups més
reduïts de tres o quatre persones.
Es treballa molt la musicalitat de
les paraules, la expressió, la creativitat, la memorització,
El llibre es divideix en 4 grans
blocs: activitats per a llegir poemes; activitats per a memoritzar poemes;
activitats per a escriure i redactar poemes; i dramatitzar poemes.
A continuació, vaig a explicar un poc
un exemple de cadascun que més m’ha agradat:
Una proposta per a llegir poemes és la “trobada de versos”. Consisteix en
ordenar un text desordenat amb una coherència. El/la mestre/a ha triar quatre
poemes adaptats a la seua edat i fotocopiar-los, cadascun en una cartolina d’un
color per a diferenciar bé cadascun. Farà dues copies de cadascun y el
plastificarà. Agafarà una de les copies d’un poema i el retallarà per fragments
(estrofes o versos) segons la seua llargària. Farà el mateix amb els altres
tres poemes. Es ficaran totes les targetes retallades en una caixeta i es
repartirà una targeta per a cada alumne. Tots es fiquen en cercle i cadascú
llegirà el seu fragment. Poc a poc s’adonaran de que cada color pertany a un
poema, i acabaran juntant-se per grups de colors per a després ordenar el
poema. Per a ordenar-lo tindran que
tornar a llegir cadascun la seua part i anar provant per veure si te sentit. La
mestra penxarà mentrestant l’altra copia del poema per la classe perquè puguen
comprovar-lo quan acaben.
És una activitat que m’agrada molt
perquè considere que els xiquets tenen que empatitzar amb l’autor per a
descobrir què és el que vol expressar amb el poema, és a dir, veure la historia
com un tot i tindre una idea per a poder ordenar el fragments a partir d’ací.
En quant a les activitats per a memoritzar poemes, un exemple seria “Roda de sentiments”. Es fan grups de 5
y li repartim a cada grup un sobre amb el sentiment en que tenen que llegir el
poema. Se lis dona el mateix poema a cada grup i cadascú el memoritza de manera
oral d’acord amb el sentiment que li ha tocat.
Després d’un temps, cada grup recita
de manera oral el seu poema, de manera que tota la classe senta el mateix poema
en diferents sentiments.
Per a escriure i redactar poemes podem fer l’activitat de “fantasia en vers”. És una activitat
molt divertida i participativa, on una persona té que dir en veu alta el que
voldria ser de major, i la resta de la classe té que continuar la frase dient
per a què voldria ell ser-ho, amb la condició de que ritmen la última paraula
de les dues frases. Després la persona elegís una de les respostes que els seus
companys han triat per a ell y forma una ritma. Per exemple: el xiquet/a diu “jo voldria ser una fada” i la resta
s’inventa “per a donar-te una abraçada”. Amb
aquesta activitat es treballa la ritma i la col·laboració.
Personalment, aquest llibre m’ha sorprès
molt perquè mai havia llegit un llibre on s’explicara com treballar la poesia,
i crec que és molt important perquè jo personalment sempre he cregut que la poesia
és el gènere més difícil que existeix ja que són textos que tenen molt de
sentiment i tens que saber, per una banda, com transmetre aquesta historia amb
sentiment, i d’altra banda, que ritmen tots els versos.
Com a conclusió, crec que els dos
llibres es complementen molt bé ja que el primer està més dirigit a activitats
per a casa i el segon per a classe. A més, al primer es fomenta la lectura en
sí i el segon es centra més en l’àmbit de la poesia d’una manera més pràctica.
Bibliografia:
-
Girbés, Joan Carles. (2006). Llegir per a créixer. Guia
pràctica per a fer fills lectors. Alzira: Bromera.
-
Ballester, Anna. (2009). Poemania. Guia per a fer lectors i
lectores de poesia. Alzira: Bromera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada