Gramàtica de la fantasia

La Gramàtica de la fantasia és l'obra més coneguda de Gianni Rodari. Gianni Rodari naix en Omegna (Itàlia) en 1920. En 1929 mor el seu pare i és enviat a viure amb una tia. Posteriorment, entra al seminari de Sant Pere Màrtir, on Rodari roman fins als 14 anys. Després obté una beca per a seguir estudiant. Encara que sempre va voler ser músic, va acabar sent mestre. Gramàtica de la fantasia no és un llibre per a xiquets, sí que ho és sobre xiquets.

L'autor fa una aposta per una escola i un ambient familiar que estimule al xiquet a crear, no solament a obeir i rebre coneixement de forma passiva. Proposa jocs que estimulen aquesta creativitat basant-se en les seues experiències amb els xiquets que ha tingut en els centres que ha estat. La creativitat dels xiquets s'ha de conrear en totes les adreces. La imaginació del xiquet s'ha d'estimular per a inventar paraules, així aplicarà els seus instruments sobre tots els aspectes de la seua experiència que desafien la seua creativitat.

“Las fábulas sirven a las matemáticas como las matemáticas sirven a las fábulas".

Gramàtica de la fantasia és una eina molt flexible. El seu principal propòsit és descriure diferents mètodes per a estimular la creativitat. Ens presenta diferents tècniques per a generar idees amb les quals construir històries. Per a ell, l'interessant és el procediment que desemboca en l'aparició de la idea, no la redacció del futur explique El principal mètode d'estimulació de la imaginació que proposa Rodari és el denominat "Binomi fantàstic".

Consisteix a enfrontar dues paraules estranyes entre si. El binomi de paraules obliga a l'ús de la imaginació per a posar-les en relació. Resulta molt important que les paraules siguen molt diferents/oposades. Rodari està convençut que el binomi fantàstic no solament es pot utilitzar per a la creativitat de la llengua i la redacció sinó també jocs que proposa podran ser útils per a les matemàtiques i altres camps.

"La función creadora de la imaginación es esencial tanto para los descubrimientos científicos como para el surgimiento de la obra de arte."

D'altra banda, Rodari fa esment de la hipòtesi fantàstica: mentre que en el binomi fantàstic es forma a partir de dos substantius (per exemple, armari i gos), en la hipòtesi fantàstica participen un substantiu i un verb per a formar la pregunta què passaria si "verb" i "substantiu"?

També un altre dels recursos més cridaners és el prefix arbitrari que consisteix a formar un binomi entre una paraula i un prefix. S'obtenen nous objectes, personatges o accions. Rodari ens parla de bispluma, minimillonarios o indeber. Proposa escriure dues columnes paral·leles, una amb prefixos i una altra amb substantius triats a l'atzar. A continuació, es combinen ambdues columnes.

L'error creatiu per la seua banda porta a un descobriment sorprenent. En aquest cas, Rodari ens proposa aprofitar els errors per a crear noves idees, quasi sempre de tipus humorístic. L'error ortogràfic de canviar Tanzània per Manzania açò deriva en la creació d'un nou país molt interessant.

L'element estrany és una part del binomi, i la resta d'elements l'altra. L'exemple que apareix en la Gramàtica de la fantasia és tan explicatiu que val la pena reproduir-ho. Es tracta de donar als xics en l'aula una llista de paraules perquè creuen una història amb elles, i la llista en concret d'aquest exemple és: xiqueta, bosc, flors, llop, àvia, helicòpter. Ha sorgit el binomi fantàstic "Caputxeta Roja - helicòpter".

Creació de personatges: el binomi "home - vidre" li serveix a Rodari per a crear un nou personatge. També utilitza "piano - vaquer". La gran cridada d'atenció d'aquest mètode és que la història ve donada en gran manera pel protagonista. En definitiva, imaginar històries sobre aquest tipus de personatges ens porta a un procés en el qual empaitem, ja que hem de tenir en compte les seues característiques per a imaginar les seues pors, capacitats, limitacions, i fins i tot la seua personalitat.

Videojocs per la seua banda consisteix a retallar títols de periòdics i revistes i barrejar-los per a aconseguir notícies absurdes i/o divertides.Per exemple: Un jutge / investiga per a ser més net / davant el fracàs de les negociacions.

Una altra opció és contestar a una sèrie de preguntes que configuraran uns esdeveniments i una història: Qui era?, On estava?, Què feia?, Què va dir?, Com va acabar?, o altres preguntes que ens podem inventar. Una forma divertida pot ser que un grup o una persona responga a la primera pregunta en una fulla i la passe sense que ningú puga veure la resposta. El següent grup o persona respon a la segona i així successivament. Quan s'acaba, es llig la història completa. El mateix es pot fer a través de dibuixos.

Després d'analitzar el “Binomi fantàstic” i les seues variants, una altra qüestió que presenta Rodari és la “creativitat”. Rodari critica l'escola tradicional. Es queixa que les capacitats més valorades d'un alumne són l'atenció i la memòria, mentre que la imaginació es considera secundària.

Fa un aclariment de la diferència entre la imaginació i la fantasia. Com bé diu, la imaginació és solament reproductora, mentre que la fantasia és creadora. Segons Rodari, la creativitat és sinònim de pensament divergent.

“Una mente creativa es activa, inquieta, descubridora de nuevos problemas allí́ donde otros temen indagar. La creatividad, además, tiene un carácter festivo”.

Rodari proposa una educació basada en la creativitat. Afegeix que, per a crear, és molt millor com més es conega de la realitat, perquè el coneixement amplia el radi d'acció de la ment creativa. Tot el pensament de Rodari sobre la creativitat, del joc, fins i tot de la necessitat urgent d'una reforma de l'escola, està sempre intervingut per la reflexió sobre el llenguatge. Rodari està convençut que la paraula és acció i que a través el seu ús creatiu és possible no solament transformar el pensament, sinó també la realitat.

Es pot concloure que el llibre es compon de dues parts clarament diferenciades, encara que barrejades quant a la seua localització en el text.La primera estudia mètodes per a estimular la creativitat. En ella s'engloben les explicacions sobre el "Binomi fantàstic" i les seues variants. També pertanyen a aquesta part altres propostes, com jugar a construir endevinalles, utilitzar els contes tradicionals com a matèria primera per a diversos jocs...

La segona pretén trencar les barreres a la creativitat. En aquesta part trobem les seues crítiques cap al sistema educatiu i les seues propostes de canvi. Però no solament es dirigeix a l'escola, aborda la família i la societat en general, perquè a Rodari li interessen tots els ambients en els quals es desembolica el xiquet. Parla de la utilització creativa dels errors, dedica una part del llibre a històries "tabú", analitza com fer que el xiquet vença les seues pors... La seua proposta és la de trencar les barreres a la creativitat utilitzant l'humor i la component festiva de l'acte de crear.

És interessant remarcar la idea que, per a crear, millor serà com més coneixement adquirim. Si considerem el coneixement com una col·lecció de conceptes, és clar que un major coneixement suposa un major nombre de conceptes disponibles. Si un binomi fantàstic consisteix en l'enfrontament de dos conceptes, la persona que conega major nombre d'aquests estarà en millor disposició de crear, per probabilitat. Creativitat i coneixement estan, sens dubte, molt lligades. Però hem de ser acurats i no confondre coneixement amb dades memoritzades.

BIBLIOGRAFÍA UTILITZADA:

• Cuatrogatos, B. (2017). Cuatrogatos.org. Recuperat 13 Maig 2017, a partir de http://www.cuatrogatos.org/show.php?item=147
• Rrpg, E. (2012). Gianni Rodari, “Gramática de la fantasía”. El rinconcito de Esther. Recuperat 14 Maig 2017, a partir de https://elriconcitodeesther.wordpress.com/2012/03/24/gianni-rodari-gramatica-de-la-fantasia/ 
• Rodari, G. (2016). Gramàtica de la fantasia (1st ed.). [Barcelona]: Labutxaca.