Gramàtica de la fantasia

Pràctica 27

      “Gramàtica de la fantasia” de Gianni Rodari és tracta d´ una de les obres de més prestigi i més influents d´aquest autor. En ella exposa les seues idees pedagògiques, havent-se convertit en un referent per a molts professionals de l´ensenyança de la llengua i la lectura.

        Gianni Rodari va nàixer en Omegna (Itàlia) , el 23 d'octubre de 1920, i va morir a Roma el 14 d'abril de 1980. A més d'escriptor, Rodari ha sigut mestre, periodista, militant polític i divulgador de la nova pedagogia a Itàlia. Ha sigut considerat el pedagog de la imaginació per la seua gran labor al servici de la fantasia i fèrria defensa del xiquet, entenent a este com a creador actiu amb capacitat per a transformar el món.

          Els seus primers textos per a xiquets es remunten a 1948, en les pàgines de L'Unitá de Milà, Vie Nuove i Noi Donne. Allí van nàixer narracions curtes humorístiques, les seues primeres filastrocche, coples i retafiles lligades a la poesia popular italiana. Rodari ha publicat més de vint llibres per a la infància, en els quals combina la imaginació i la creativitat amb l’humor. Amb la Gramàtica de la Fantasia va rebre el premi més important que es pot concedir en la literatura infantil; el premi Hans Christian Andernsen.

         Gramàtica de la fantasia, recull un conjunt de relats i vivències del propi autor. El llibre està dividit en 45 capítols i en cada capítol es conta una història totalment diferent, com a molt fent referència a un altre capítol per la relació de la tècnica emprada amb l´anterior. Creant una proposta per a intentar enriquir l’ambient d’aprenentatge dels xiquets. Gràcies a la seua experiència trobem una gran mena de recursos, tècniques i activitats per a motivar als nostres alumnes a llegir i a crear les seues pròpies històries. Considere que amb aquest llibre vol transmetre a la societat que la imaginació ha de formar part del procés d’aprenentatge dels xiquets, com fa referència en aquesta cita:

“El uso total de la palabra para todos me parece un buen lema, de bello sonido democrático. No para que todos sean artistas, sino para que nadie sea esclavo” (Gianni Rodari)

      Creu en la capacitat transformadora del llenguatge, en el poder de la paraula per a projectar-se sobre tots els àmbits de la realitat del ser humà. Reconeix el mestre com "animador" i promotor de la creativitat. I proposa jocs que estimulen aquesta creativitat basant-se en les seues experiències amb els xiquets que ha tingut en els centres que ha estat. És per això que es tracta d’una ferramenta molt flexible. 

      L’autor exposa les seues tècniques referenciades en la seua experiència personal, però cal tindre en compte que no és un simple inventari de com crear històries, sinó un raonament pedagògic de gran utilitat, destinat tant per als pares com per als xiquets.

      Proposa una infinitat de jocs entre el llenguatge i la realitat ("exercicis de fantasia"). A través d'estos jocs, obri possibilitats per a incentivar la creativitat del xiquet. Les tècniques que s'expliciten en este llibre són: el binomi fantàstic, la hipòtesi fantàstica, el joguet com a personatge, el xiquet com a protagonista, el tractament de contes clàssics, faules, personatges de diversos materials, la construcció d'endevinalles i històries equivocades.

       Com he dit avanç, aquesta obra està plena de ferramentes i una diversitat de mètodes per a poder construir històries. Un dels sistemes que dona més importància l’autor és el “binomio fantástico”. 

      L'autor sosté que no pot nàixer una història d'una paraula solta, sinó que fa falta un binomi, dos paraules que lluiten entre si, com per exemple "perroarmario".

      El "binomio fantástico" precisa una certa distància entre eixes dos paraules, que una siga el prou estranya a l'altra i el seu acostament insòlit, perquè la imaginació es veja obligada a posar-se en marxa per a construir una història fantàstica en què ambdós elements estranys puguen conviure. En el "binomio fantástico" les paraules no són preses en el seu significat quotidià sinó que són "estranyades", tretes del seu context habitual. Per exemple, en el cas de la paraula "diván" el seu estranyament consistiria a tractar eixa paraula en els termes que parlaria d'ella una persona que mai haguera vist un divan ni sospitat els seus possibles usos. El procediment més simple per a crear una relació entre les paraules que formen un binomi és enllaçar-les amb una preposició i els articles corresponents.

    A continuació faré referencia a altres tècniques que també m’han agradat i volia destacar:

       La xinesa en l'estany: de la mateixa manera que quan es tira una xinesa a un estany es produeixen ones i distints efectes al seu voltant, "la paraula llançada a la ment per atzar produeix ones de superfície i de profunditat". Es produeixen associacions senzilles i complexes. Una paraula atrau a una altra per inèrcia. Una paraula a l'atzar pot funcionar com a paraula màgica.

      Un altre és el de l’error creatiu. A partir de l’error en l’escriptura o en la pronunciació de paraules, es poden crear noms de personatges, poblacions, etc. Aquesta tècnica ajuda als xiquets a construir històries de manera divertida i graciosa, allunyant-los de la sensació de por a equivocar-se. D’aquesta manera no oprimim al xiquet quan li diem que s’ha equivocat en alguna cosa i el motivem per a fer-ho millor la pròxima vegada.

     Rodari també proposa que no tot són crear histories, sinó que també es pot fomentar la creativitat i la imaginació mitjançant la creació d’endevinalles, com comenta també en un dels capítols.

    Un altra estratègia que recomana és utilitzar els contes clàssics que es saben tots els xiquets per a anar modificant-los durant el temps que es va contant i d’aquesta manera els xiquets al saber-se la història s’ha assabentaran i els resultarà graciós. A partir d’aquest moment podem invitar-los a que ells també imaginen una història diferent, quant més graciosa millor i així potenciarem la crea creativitat.

    Com a conclusió, dir que es un llibre que m’ha resultat molt útil per a utilitzar en la meua futura pràctica docent i del qual he aprés com fomentar d’un altra manera la creativitat i la imaginació dels alumnes.

Bibliografia utilitzada:

- Rodari, Gianni. (1973/2004). Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries. Barcelona: Columna.