Intertext lector

“L’intertext lector és el mecanisme, que, selectivament , activa els sabers i les estratègies que permeten reconèixer els trets i els recursos, els usos lingüístic-culturals i els convencionalismes d’ expressió estètica i de caracterització literària del discurs.”

(Mendoza Fillola, 2001)

“L’intertext resulta ser la percepció pel lector de les relacions entre una obra i unes altres que li han precedit o seguit.”

(M. Riffaterre, 1989)

Concloem que l’ intertext lector aporta els referents i l’intencionalitat, perquè la recepció siga completa, comprensible i perquè els indicis d'aquest text es relacionen amb les concrecions d'una altra obra. Es a dir, l’ intertext lector fa possible, significativa i personal la lectura de les diferents obres.

En canvi, segons el comentat anteriorment i d’acord amb les definicions citades, podem dir que quan es desconeix la procedència de les diferents cites o al·lusions d’un text, la comprensió pot resultar errònia o inadequada i, en conseqüència, també la seva interpretació.

Relacionant-ho amb la nostra futura pràctica docent, a l’educació literària el lector, que en el nostre cas seran els nostres alumnes, és l’eix: la seua activitat lectora i els processos que segueix en l’experiència receptora tindran una gran importància en el seu desenvolupament. Quant més llitja i coneixements tinga l’ alumne o alumna, més activarà i actualitzarà el seu propi intertext lector i podrà entendre i interpretar un major nombre d’obres literàries o de textos. 

Gèneres literaris

"Els gèneres són institucions literàries, perquè cada text està codificat per una sèrie de convencions socioinstitucionals definides pel camp literari, és a dir, per un sistema d'agents (editors, premsa especialitzada, autors...) i de posicions, estructurada per relacions de força al voltant dels béns específics (els bens literaris) i regit per interessos i valors que li són propis (originalitat)" 

Bourdieu, P. (2002).

No obstant, els gèneres literaris són els distints grups o categories en què podem classificar les obres literàries atenent al seu contingut i estructura. La retòrica clàssica els ha classificat en tres grups importants: èpic o narratiu, líric i dramàtic, als que s'afig ben sovint el gènere didàctic, convertint-se en un punt de referència per a l'anàlisi de la literatura.

La classificació de les obres literàries en gèneres i subgèneres s'até a criteris semàntics, sintàctics, fonològics, discursius, formals, contextuals, situacionals i afins. Jo, en aquest cas, he decidit agrupar-los en els tres grups mencionats anteriorment:

• El gènere èpic o narratiu: en el seu origen va ser un gènere literari en què l'autor presentava fets llegendaris, generalment fent-los passar per verdaders o basats en la veritat. En ell, el narrador compte la història i per a això pot utilitzar distintes formes d'elocució, açò és, la narració, la descripció, l'exposició o l'argumentació. Quan les narracions es realitzen en prosa passa a desenrotllar-se el gènere narratiu.
• El gènere líric: en el que l'autor transmet sentiments, emocions o sensacions respecte a una persona o objecte d'inspiració. L'expressió habitual del gènere líric és el poema. Encara que els textos lírics solen utilitzar com a forma d'expressió el vers, hi ha també textos lírics en prosa (prosa poètica). 
• El gènere dramàtic: fonamentalment lligat al teatre. Cada un d'ells vindria definit per una manera d'expressió i un estil propi que havia d'adequar-se a la seua finalitat estètica. Qualsevol d'aquestos gèneres pot expressar-se en vers o en prosa. A més, solen ser obres per a representar en un escenari davant del públic. Trobem dos blocs.

Gènere dramàtic

Per a començar aquesta definició, considere important realitzar una breu explicació etimològica de la paraula "drama", amb l'objectiu de comprendre millor la resta d'aquesta definició. Així, doncs, el terme dramàtic prové de "drama", aquesta paraula correspon al nom genèric de tota creació literària en què un artista cridat dramaturg concep i desenrotlla un esdeveniment dins d'un espai i temps determinats. Els fets es refereixen a persones o caràcters que simbolitzen en forma concreta i directa un conflicte humà.

Per tant, el gènere dramàtic o teatral és un gènere literari i artístic en el qual es realitzen representacions actuades (en el cas d'obres de teatre, cinema...) o escrites (en el cas de la literatura pròpiament). Aquest gènere fa referència als drames, que són representacions de la vida humana, quant als conflictes, desil·lusions i avatars que li succeeixen a la persona humana en la seua relació envers els altres i la seua pròpia situació al món.

Dins del gènere teatral trobem diversos subgèneres:

• La tragèdia: És la representació de terribles conflictes entre personatges superiors, els quals són víctimes d'una destinació ineludible. A més, els personatges de les tragèdies solen estar dominats per forts sentiments, com l'amor, l'odi, enveja, etc. Entre els grans autors de les tragèdies podem destacar l'escriptor anglés William Shakespeare.

• La comèdia: És una forma en què l'acció dramàtica discorre de manera oposada a la tragèdia. Si en la tragèdia els personatges canvien d'un estat favorable a un desfavorable en aquesta, la representació es dóna a través d'un conflicte de l'aspecte alegre i divertit de la vida.

• El drama: A diferència de les formes anteriors, el drama no té un caràcter definit, sinó que en ell es combinen indistintament aspectes tràgics i còmics. Açò es deu al fet que el drama pretén representar la vida tal qual és, raó per la qual, tendeix a tractar els assumptes de forma menys rígida que la tragèdia i la comèdia. 

Competència literària

La competència literària al llarg dels anys ha estat definida per múltiples maneres i per diversos autors: 

“La competència literària no és una facultat general, sinó una aptitud apresa i és una facultat derivada i relacionada amb la competència lingüística.” J.J. Thomas (1978) 

“La competència literària suposa la capacitat de comprendre diferents tipus de relacins semàntiques, entre el que és diu i el que implica.” M. Stubss (1987)

Aquestes definicions i moltes més aportades per altres autors, d’alguna manera, acaben en un mateix camí, on la competència literària és una sèrie de recursos que són apresos al llarg dels anys per qualsevol lector o vivències que li ocorren a qualsevol persona durant la seua vida i són relacionades amb el que estan llegint en qualsevol moment. Així doncs, recordant els coneixements i vivències, nosaltres som capaços de comprendre el que vol dir un text, interpretar el text i valorar el missatge que aporta aquest text, relacionant-lo amb els coneixements i vivències citats anteriorment.

Posant l’exemple de l’article d’A. Mendoza (2008), Funció de la literatura infantil i juvenil en la formació de la competència literària, sobre l’anunci de la carabassa de la Ventafocs i el cotxe de la marca audi, l’autor d’aquest anunci vol relacionar un conte infantil amb la marca audi. El receptor per comprendre el text ha d’haver llegit o que li hagen explicat el conte de la ventafocs per poder interpretar el que vol dir el missatge de l’anunci i només d’aquesta manera podrà valorar la intenció d’aquest missatge. Si per altra banda, no hagués vist, ni li hagueren explicat el conte de la ventafocs, aquesta persona en qüestió, no podria interpretar el text ni valorar el missatge. Així doncs, l’autor d’aquest anunci juga amb la competència literària del públic al què vol transmetre el missatge, suposant que en ser tan famós el conte, qualsevol persona podria interpretar el missatge d’aquest cartell publicitari.

Així doncs, la competència literària dels escolars, segons A. Mendoza (2008), distingeix 3 nivells d’anàlisi didàctic : 

1- Nivell, basat en la intuïció i en capacitats bàsiques.

2- Nivell, basat en l’aprenentatge.

3- Últim nivell, basat en l’experiència receptora i lectora.

Per finalitzar, aquesta definició hem de saber quina és la finalitat o l’objectiu de la competència literària, bàsicament diu:

“Cal dotar de prou coneixements als futurs lectors perquè puguin comprendre, interpretar i valorar el que diu un text i d’aquesta manera gaudir amb la lectura”

Paraliteratura

La paraliteratura és diferent de totes les anteriors definicions donades de gèneres literaris, ja que no ho és. És un terme que es refereix als relats que segueixen no fan reflexionar al lector de manera crítica. Es caracteritza per no presentar gran dificultat per a la seua lectura, centrar-se a imposar emocions al lector de manera visceral i en cridar-li l'atenció. La literatura juvenil comercial sol tindre elements típics de la paraliteratura. A més la literatura avantguardista conté elements de la paraliteratura.

“No n’hi ha que rebutjar la paraliteratura, tot el contrari deuríem d’implicara a fer que els joves siguen capaços d'analitzar-la críticament.” G.Lluch