“Un discurs auxiliar, al servici del text, que es la seua raó de ser” (Genette, 1987:16). Genette defineix el paratexto
com lo que fa que el text es transforme en llibre i es propose com tal als seus
lectors i al públic en general (Genette, 1987). A més dels elements verbals (epígrafs,
notes, etc.), Genette inclou manifestacions icòniques (il·lustracions), i
materials (tipografia, disseny).
Per altra banda, Daniel Jacobi
ho defineix com el “conjunt d'elements
del context als que el propi text pot remetre per un sistema de referències senyalitzades
com “vore fig.” o “Cf.” ”. Per tant, el paratexto seria lo que rodeja o
acompanya al text, encara que no siga evident quina és la frontera que separa
text d'entorn.
Paratexto, Edició del Institut de Lingüística.
Facultat de Filosofia i Lletres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada