L'ensenyança de la literatura
encara arrossega el pes d'una concepció tradicional: “s’ ha de llegir a eixos grans autors pel seu valor formatiu i per la
seua funció de models”, paraules amb què García Gual (1996: 5) critica el
llast de preceptes i preconcepcions que hagueren d'estar ja superades, comenta
Mendoza al seu article.
La Didàctica de la Literatura
és una ciència social de composició interdisciplinària que es caracteritza per
centrar-se més en els processos cognitius d'aprenentatge comunicatiu de la
literatura que en la instrucció sobre els recursos d'una o altra teoria
literària. L'important no és "ensenyar continguts" sobre la
literatura sinó "aprender competència comunicativa" amb la
literatura. No és una ciència aplicada sinó una ciència implicada amb la vida
de les paraules (María González García, "Didáctica de la literatura.
L'Educació literaria").
Es busca promoure en l’alumnat
la experiència literària, és a dir, el descobriment per part del lector de què
paraules que algú va escriure en un altre temps, o en un altre lloc, tenen que
veure amb ell i la seua relació amb el món.
L'educació literària ha de
centrar-se en que els alumnes adquirisquen un saber llegir literari. Partint de
la consideració de la lectura com una activitat composta per dos tipus de
conductes ben diferenciades, encara que simultànies i complementàries: d'una
banda, un comportament lector que es dirigeix a la construcció del sentit a partir
d'activitats psicomotrius i de raonament, i, d'una altra, un comportament
lingüístic que s'adequa a les característiques de la llengua escrita. Per un
altre costat han de saber apropiar-se del text a través d'activitats de:
contacte amb el text, la incitació a la lectura, la formació d'hàbits lectors i
l'ampliació de formes de lectura. Han d'Aprendre a comprendre, a través d'un
itinerari de lectures comprensible, tenint en compte la relació amb els
coneixements previs del alumnat, fent una contextualització literària i
cultural i aplicant els mecanismes lectors amb l'ajuda de l'experimentació de
la pluralitat treballant-los per mitjà de situacions, activitats i exercicis de
lectura i escriptura literària.
Pel que fa a la lectura,
aquesta parteix com una activitat composta per dos tipus de conductes prou
diferenciades, però alhora simultànies i complementàries. Primer, el lector ha
de construir-se un sentit del text a partir d’activitats psicomotrius i de
raonament. En segon lloc, ha de construir-se un comportament lingüístic que
s’adequa a les característiques de la llengua escrita. A banda, també han de
saber apropiar-se del text a través d’activitats de contacte, d’incitació a la
lectura i de formació d’hàbits lectors.
Els xiquets i xiquetes han
d’aprendre a comprendre a través d’un itinerari de lectures comprensible,
tenint en compte la relació amb els coneixements previs dels alumnes,
realitzant una contextualització literària i aplicant els mecanismes lectors,
els quals s’hauran de treballar mitjançant exercicis i activitats de lectura i
escriptura literària. Ja que un saber llegir literari, a més, implica distingir
entre text literari i les sues formes d’organització, treballant-ho amb molts
tipus de textos.
"La importància de llegir va més enllà del merament acadèmic, ja que
la lectura és un instrument fonamental per al creixement personal i social dels
individus. Així, s'ha comprovat que la lectura estimula la convivència i les
conductes socials integrades, contribueix a augmentar el vocabulari, fomenta el
raonament abstracte, potència el pensament creatiu, estimula la consciència
crítica, etc. Però, a més, la lectura és una font inesgotable de plaer. Des
d'esta perspectiva, el foment de la lectura és i ha de ser una prioritat de tot
sistema educatiu."
(MECD, 2000)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada