Gènere assagístic

“Entendrem, doncs, per gèneres assatgístics l'extensa producció textual altament elaborada no artística ni científica” (Aullón de Haro, P.)

Els gèneres assagístics constitueixen una meitat de la Literatura, es a dir una meitat dels discursos no pràctics ni estàndards, de les produccions textuals altament elaborades. Es tracta d’un gènere literari que es caracteritza per desenvolupar un tema o reflexió d’una forma lliure i personal. L’autor exposa el seu pensament sense seguir una estructura rígida o marcada, expressant les seues idees normalment en prosa i de forma subjectiva. Pot tenir una extensió variable, fet que permet a l’autor desenvolupar la seua tesi al seu gust.

En canvi, Ortega i Gasset va definir l’assaig com “dissertació científica sense prova explicita”. Un exemple de text assagístic és el següent:

"Haurà de fer-se així en assajos d'aquest gènere, on les doctrines, bé que conviccions científiques per a l'autor, no pretenen ser rebudes pel lector com a veritats. Jo sols oferisc possibles maneres noves de mirar les coses. Convide al lector a què les faça per si mateix; que experimente si, en efecte, proporcionen visions fecundes; ell, perquè, en virtut de la seua íntima i lleial experiència, provarà la seua veritat o el seu error. En la meua intenció porten aquestes idees un ofici menys greu que el científic; no han d'obstinar-se en què altres les adopten, si no merament volgueren despertar en ànimes germanes altres pensaments germans".

(Ortega i Gasset, J)