"Des del moment en què intentem precisar què s'entén per literatura de tradició oral, ens trobem amb la paradoxa terminològica que suposa anomenar com« literatura »a les tradicions que es transmeten per mitjà de la paraula parlada. Recorrem per tant a un terme inadequat ja que «literatura» remet etimològicament a littera, és a dir, obra escrita "(Pelegrin, 19842, pàg. 12).
Considerem com literatura de tradició oral aquelles expressions culturals que es transmeten de generació en generació i que difonen coneixements i experiències a les noves generacions. Es pot manifestar a través de diferents formes com ara cants populars, contes, mites, llegendes, poesia, etc ...
El saber popular té un fonament essencial que es la transmissió de les costums per la via oral, ja que aquesta tradició implica permanència en el temps marcada per l’experiència.
En molts textos literaris inspirats en la tradició oral esta la riquesa cultural del poble i es pot apreciar l’herència popular d´una societat.
Es pot dir que la literatura oral és una manera literària essencial en la vida del xiquet, perquè la paraula està impregnada d'afectivitat. Per això els contes llegits als xiquets construeixen el món auditiu-literari de l'infant, li apropen a una cultura a la que pertany. Fa que desenvolupen emocional, oral i sensorialment el llibre de lectura, la qual cosa l’ajudarà en el seu contacte posterior amb la lletra impresa, motivant una lectura adequada.
Cal distingir amb nitidesa quines manifestacions s'inclouen dins del que anomenem literatura oral i quins queden fora d'ella. Jan VANSINA (1966, pàg. 33) afirma que «les tradicions orals són tots els testimonis orals, narrats, concernents al passat.
Hernández Fernández, Ángel (2006). Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Recuperat de http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/caracteristicas-y-generos-de-la-literatura-de-tradicion-oral/html/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada