Intertext lector

“L’intertext lector és el mecanisme, que, selectivament , activa els sabers i les estratègies que permeten reconèixer els trets i els recursos, els usos lingüístic-culturals i els convencionalismes d’ expressió estètica i de caracterització literària del discurs.”

(Mendoza Fillola, 2001)

“L’intertext resulta ser la percepció pel lector de les relacions entre una obra i unes altres que li han precedit o seguit.”

(M. Riffaterre, 1989)

Concloem que l’ intertext lector aporta els referents i l’intencionalitat, perquè la recepció siga completa, comprensible i perquè els indicis d'aquest text es relacionen amb les concrecions d'una altra obra. Es a dir, l’ intertext lector fa possible, significativa i personal la lectura de les diferents obres.

En canvi, segons el comentat anteriorment i d’acord amb les definicions citades, podem dir que quan es desconeix la procedència de les diferents cites o al·lusions d’un text, la comprensió pot resultar errònia o inadequada i, en conseqüència, també la seva interpretació.

Relacionant-ho amb la nostra futura pràctica docent, a l’educació literària el lector, que en el nostre cas seran els nostres alumnes, és l’eix: la seua activitat lectora i els processos que segueix en l’experiència receptora tindran una gran importància en el seu desenvolupament. Quant més llitja i coneixements tinga l’ alumne o alumna, més activarà i actualitzarà el seu propi intertext lector i podrà entendre i interpretar un major nombre d’obres literàries o de textos.